JO, UN PROJECTE INCERT

 

Les meves mans s'esmercen sempre a obrir-se
i, tanmateix, sovint semblen un puny.
Els mots que dic, que vull sincers i nobles,
giren el cap, molts cops, i fugen lluny.
I em miro aix, en l'aigua que emmiralla.
I el que jo veig no sempre ho vull saber.
D'un cop de m, remoc l'aigua de plata,
car, enfurit, castigo el missatger.
I resto aix, capcot per la vergonya;
sc jo mateix qui em dono el desconcert.
I em s llavors, com una prova errada,
un esborrany, un jo de somni incert.