JO, UN PROJECTE INCERT
| Les meves mans s'esmercen sempre a obrir-se i, tanmateix, sovint semblen un puny. Els mots que dic, que vull sincers i nobles, giren el cap, molts cops, i fugen lluny. I em miro així, en l'aigua que emmiralla. I el que jo veig no sempre ho vull saber. D'un cop de mà, remoc l'aigua de plata, car, enfurit, castigo el missatger. I resto així, capcot per la vergonya; sóc jo mateix qui em dono el desconcert. I em sé llavors, com una prova errada, un esborrany, un jo de somni incert. |