LA CANÇO DE LES ONES QUE VETLLEN LA PLATJA
| (Com
arriben les ones, del cel a la platja! (Com arriben seguides al límit del mar! (Si no guanyen ni avancen un pam a la terra, mai no perden ni obliden la joia del guany! Cadascuna de nova s'enterra en la vella. Cadascuna s'apaga i recula, desfent el seu somni d'onada pel somni de l'altra, en un néixer continu, efímer i etern! Jo voldria conèixer, saber i adonar-me de l'instant de l'escuma que és ben fugisser, que m'ensenya com viure i entendre, a la vida, cada instant que m'esclata i que mai guardaré! Jo voldria conèixer de cert i acostar-me a l'aroma novella i eterna del mar, car em diu que l'Oneig ens perdura per sempre perquè moren mil voltes les ones errants! Es d'aquesta manera que et prenc i cobreixo, que t'abraço i t'ompleno d'escuma altre cop. Sóc l'onada tossuda que busca buidar-se a la sorra que em dónes per vèncer la mort. |