NATURA
Es la teva cintura, quan es vincla i belluga, els teus llavis encesos, que són copa i són set, la baixada suau de les teves parpelles, la fugida de l'ombra que entre cuixes es perd, la paraula furtiva, la paraula permesa i la mà que em vol prémer, amb gest tebi, el meu braç, quan el cap es recolza en l'espatlla cansada o bé l'aigua profunda dels teus ulls inquietants Tot plegat són els signes i senyals que m'envies i que copso i que gravo molt endins de la pell. El fluir d'un misteri que m'ensenya la vida a la punta del penis, al bell mig del cervell. Sortilegi que em diu que som terra i som flama, i som aigua que baixa i la rosa dels vents. Més, alhora, cruïlla i vell nus de les coses: Som natura i paraula que es desitgen ensems. |