NATURA

 

Es la teva cintura, quan es vincla i belluga,
els teus llavis encesos, que són copa i són set,
la baixada suau de les teves parpelles,
la fugida de l'ombra que entre cuixes es perd,

la paraula furtiva, la paraula permesa
i la mà que em vol prémer, amb gest tebi, el meu braç,
quan el cap es recolza en l'espatlla cansada
o bé l'aigua profunda dels teus ulls inquietants

Tot plegat són els signes i senyals que m'envies
i que copso i que gravo molt endins de la pell.
El fluir d'un misteri que m'ensenya la vida
a la punta del penis, al bell mig del cervell.

Sortilegi que em diu que som terra i som flama,
i som aigua que baixa i la rosa dels vents.
Més, alhora, cruïlla i vell nus de les coses:
Som natura i paraula que es desitgen ensems.