MADURESA
Al teu cabell hi tens uns fils de plata que va filant qui fila el pas dels anys, qui et va llaurant la pell de noia bruna i el teu posat, que a cops és més cansat. El meu cabell fa temps que va decaure i ja no sóc tan àgil com abans. El meu humor es trenca massa voltes i ja no sóc el noi de tendres mans. I tanmateix t'estimo i tu m'estimes amb una amor tossuda contra el vent. I encara fem la dolça i folla guerra un cop, un cop, un altre i un de més. I rodolem pel llit, potser per terra, no importa com, tot val en el plaer; Savi plaer, perquè és plaer de l'altre, pel qui prenem les regnes del deler. |