MADURESA

 

Al teu cabell hi tens uns fils de plata
que va filant qui fila el pas dels anys,
qui et va llaurant la pell de noia bruna
i el teu posat, que a cops és més cansat.

El meu cabell fa temps que va decaure
i ja no sóc tan àgil com abans.
El meu humor es trenca massa voltes
i ja no sóc el noi de tendres mans.

I tanmateix t'estimo i tu m'estimes
amb una amor tossuda contra el vent.
I encara fem la dolça i folla guerra
un cop, un cop, un altre i un de més.

I rodolem pel llit, potser per terra,
no importa com, tot val en el plaer;
Savi plaer, perquè és plaer de l'altre,
pel qui prenem les regnes del deler.