LES HORES VISCUDES

a Abraham Maslow

Viuen enceses les hores viscudes
-bones, dolentes, no importa el seu fat-;
Viuen indemnes del vent i les ones.
Niuen pels arbres del nostre passat.

Viuen si tenen parracs d'una vida,
ànimes tendres i gotes de sang.
Viuen com l'herba dels dies, que brota
sota la pluja d'un màxim instant.

Hores viscudes que es tornen eternes,
sempre, però, que les hagis lliurat.
Totes les hores tranquil.les, guardades,
moren a l'ombra d'un home covard.

Viuen només si són hores premudes,
buides, que el cor, oferint-les, ateny.
Totes aquelles que vares guardar-te,
foll, les perdé per no-res el teu seny!