ENYOR DE TARDOR

a M.M.

Ara que plou
i tot s'enyora i brilla
en la grisor,
recordo hores daurades,
ben lluny d'aquesta estufa
i aquest racˇ.

Ara que plou
i tot s'enyora i brilla
amb mÓgic dring,
em sobta la frisanša
de rutes, lluny de casa,
que sento i tinc.

Ara que plou
i tot s'enyora i brilla
boires endins,
somio brises lliures,
el cant de les cigales,
i vespres fins.

En el record,
els anys de jovenesa
tenen perfum;
i enllÓ d'aquesta pluja,
els sÚ plens de colors,
riures i llum.