DESEIXIMENT
a Lanza del Vasto
| Admira el viure dels homes: renecs, rialles i plors. Amb ells, renega quan toqui i riu i plora, si vols. En el teatre del viure també t'hi toca paper. Doncs, interpreta'l si et vaga, tan bé com sàpigues potser. Més no te'l creguis pas massa; Sense disfresses, ets tu. )Qui sap la teva essència enmig dels homes? Ningú. Doncs no t'hi perdis per l'obra; Tu representes i prou. Ets titellaire, titella i, alhora, públic i sou. Respira fondo, respira; Respira fondo, tranquil. I observa sempre, observa, el teu defora i el dins. Escolta l'aire que t'entra. Escolta el batre del pols. Escolta els moure's dels astres amb ritme harmònic i fosc. Somriu quan vingui la pena. Somriu i fes-la cançó. Penes fan savis als homes i són penyora d'Amor. Calla quan vingui la joia. Captén-te a l'hora del goig. Penes amb joies s'abracen al cor dels homes millors. Adona't sempre de l'ésser. Observa't sempre, vivint. Que el puny te'l meni la pensa i el mot te'l guardi l'instint. Que els peus te'ls menin estrelles, que no te'ls menin camins. I a tu no et guiï cap home que no se t'obri per dins |