BOIRA

a C.R.

Amb totes les lleus mil forces del gris
la boira no es mou del pla i la muntanya.
Passant pel boscam, la tinc per companya,
avall pel camí que es fa fonedís.

Mossega silent, l'espessa humitat
i el cel ploraner no té cap volada.
El terra mullat, la fusta mullada,
és tot el que es veu, si ho tens al costat.

Del bosc, al meu pas, la imatge m'arriba.
I al pas, mut i lleu, la imatge se'm fon.
La vida és igual: són boira del món
records i desigs del temps sense riba.

Només hi ha el present. I encara ens esquiva.