Vivncia i
pervivncia de
Carmel Giner
Josep Vicens i
Pascual,
professor de l'I.E.S. 'Gregori Maians'
d'Oliva
Carmel Giner Bolufer
Sinopsi
Un repˆs als darrers anys de la
vida de Carmel Giner,
la seua humanitat i la permanncia de la seua obra.
êndex
1- Introducci—.
2- Primers contactes amb Carmel
Giner (1969-1970).
3- El Pelagus
i Carmel Giner
(1971-1972).
4- La llengua que Carmel Giner
utilitzˆ en els seus
escrits.
5- El seu sentit cr’tico-social
reflectit al diari que escriguŽ quan visitˆ Pego d'Abrantes
(1969).
6- Pervivncia de Carmel Giner
(1974-2008).
7-Conclusi—.
8- Annexos:
a. Articles publicats per Carmel
Giner al
llibre de festes de Pego de 1942-1971.
b. Articles de o sobre Carmel Giner
al llibre
de festes de Pego de 1975-2007.
1. Introducci—
En
primer lloc el lector haurˆ dÕentendre la
necessitat de les cont’nues referncies personals que farŽ en aquest
escrit
sobre Carmel Giner, cosa que mai no ha estat del meu gust i que sempre
he
defugit, per˜ segurament per una banda l'acumulaci— d'anys fa que les
persones
contem les nostres experincies, i per una altra banda la necessitat de
contextualitzar la vida i l'poca del cronista oficial de Pego des de
la
experincia vital pr˜pia.
El t’tol, que
vol ser temˆtic, apunta les dues parts
d'aquest text, en primer lloc la meua vivncia directa amb Carmel Giner
i a
continuaci— els ressons de la seua obra desprŽs d'abandonar-nos.
Des
de menut ja havia
sentit parlar del cronista del poble com el d'una persona important i
segons em
recordava, fa poc, un amic de la infˆncia, una volta quan encara Žrem
menuts,
vam anar ell i jo a sa casa i li vam demanar consell perqu vol’em ser
periodistes com ell, jo, la veritat, no recorde
aquella entrevista primerenca, s’ recorde
haver
tingut desitjos de parlar amb Carmel des que estudiava primˆria al
col.legi
Sant Antoni del Convent de Francescans de
Pego.
Carmel Giner va
ser una persona
autodidacta, Žs a dir no va cursar estudis secundaris ni superiors per˜
aix˜ ho
va suplir pel seu amor a la lectura corroborat per la seua extensa
biblioteca i
per la seua cont’nua recerca en llibres, arxius i biblioteques
pœbliques; aix’
podem dir, que en ell es compleix aquella sentncia que diu: Òla millor
universitat Žs una bona bibliotecaÓ. Va ser corresponsal de diverses
publicacions peri˜diques i per
subsistir va
treballar en correus.
2. Els meus
primers contactes amb Carmel
Seria l'any
1970 quan el vaig
conixer, vull dir quan recorde haver
parlat la
primera volta amb ell, l'excusa per entrevistar-me, per xerrar amb ell,
va ser
que havia de fer un treball per a la Universitat. Volia conixer-lo,
era el
cronista oficial del meu poble, als llibres de festes jo havia llegit
amb deler
tot el que escrivia, principalment articles sobre la hist˜ria de Pego,
jo estudiava
aleshores Filosofia i Lletres, com que en aquella poca no hi havia les
especialitzacions actuals, tots els estudiants de Lletres estˆvem en la
mateixa
facultat, recorde l'inici a l'edifici
antic de la
Universitat, al carrer la Nau de Valncia, al centre de la ciutat, all’
vaig
comenar els meus estudis universitaris, desprŽs d'acabar els de
magisteri a
l'escola Normal d'Alacant, al costat del castell de San Fernando,
edifici que
com el de Valncia ja no allotja aquells ensenyaments. En aquella
poca, jo
estava hipnotitzat per la hist˜ria i concretament per la del meu poble,
perqu
era la mŽs palpable, la mŽs propera. DesprŽs del nadal d'aquell curs
1969-1970
vam passar a l'edifici de l'avinguda de Blasco Ib‡–ez on ara es troba
la
facultat de Geografia i Hist˜ria i all’ vaig comenar a adonar-me'n de
l'existncia del meu pa’s (vull dir del Pa’s Valenciˆ), una realitat
que fins
aleshores no havia descobert. Vaig haver de realitzar, com qualsevol
altre
estudiant, treballs per a les assignatures de la universitat i aix˜ em
va
decidir a parlar amb Carmel Giner, durant la primera entrevista que
vaig tenir
amb ell, em va regalar un llibret titulat 45 a–os
al servicio de Pego 1917-1962 on
sÕexplica la
seua activitat cultural i literˆria sempre al voltant i a favor del seu
estimat
Pego i en el qual podem trobar tot el que havia publicat i els escrits
que
tenia desats als caixons de sa casa.
TambŽ per
aquells anys es va
realitzar per les ciutats mŽs grans del nostre Pa’s i organitzat per la
Universitat de Valncia el Primer CongrŽs d'Hist˜ria del Pa’s Valenciˆ,
art’fexs principals del qual van ser els professors de la Universitat
de
Valncia, Emili Giralt, Joan Reglˆ, Miquel Tarradell,
Alfons Cuc—, Manuel Sanchis, i tambŽ Joan Fuster i molts altres i entre
els
colálaboradors en aquest magne esdeveniment trobem a Carmel Giner
presentant
una comunicaci— sobre hist˜ria de la nostra comarca, el t’tol de la
qual va
ser: Identitat dels blavets moriscos de les valls de Pego,
expulsats el
1609, i dels nous pobladors.
Pense que va ser
durant aquell
esdeveniment, ja a finals del franquisme quan Carmel Giner, em contˆ
que
passejant per la plaa del Caudillo
(actualment es
diu la Plaa de l'Ajuntament) de Valncia en veure el monument al
General
Franco, que aleshores hi havia, se li va oc—rrer preguntar-se en veu
alta i de
manera jocosa: ÒJa han plantat les falles enguany?Ó i tot seguit va
haver de
suportar la mirada inquisidora d'algun transeŸnt, cosa que manifesta el
seu
humor subtil semblant a les ancdotes del seu diari que escriguŽ quan
viatjˆ a
Pego de Abrantes i al que em referirŽ mŽs
avant,
igual com quan escriu una dedicat˜ria en un dels seus treballs al seu
amic
Josep Cendra, (Pep l'Agre o Pep el mœsic), el pare del qual era de
professi—
ordinari (ja sabeu, persona que va i ve regularment dÕuna localitat a
una altra
i fa les comissions que li encomanen) i que textualment diu aix’: A Pep ÒlÕagreÓ, un home ordinari i res mŽs:
Josep Sendra
Encara mŽs, en aquella poca (1969)
va eixir el primer volum de la Gran Enciclopdia Catalana que va acabar
d'obrir-me els ulls i d'entusiasmar-me per la meua llengua i la meua
cultura, i
aix’ recorde haver assistit a conferncies
clandestines de Joan Fuster, clandestines perqu les seues tesis eren
perseguides pel rgim de Franco
i xerrades,
igualment amagades, amb Valeriˆ
Miralles[1],
que aleshores regentava la
llibreria 'Concret' prop de l'edifici vell de la Universitat i que
pegol’ com
Carmel Giner va observar al llarg de la seua vida una fidelitat al seu
poble i
a la seua llengua, Valeriˆ va ser dels primers que va usar el valenciˆ
en els
seus articles del llibre de festes, i va escriure que les œniques
persones a
Pego que han tingut la suficient visi— per saber interpretar la nostra
veritable cultura han estat, mossŽn Ramon,
arxipreste
i en Carmel Giner. A ells el meu modest homenatge[2].
Ramon Mart’nez rector de Pego de 1947 a 1962 (al centre i dret)
Va ser en
aquella
poca quan vaig realitzar els cursets optatius que donava el professor
Manuel Sanchis
Guarner i els cursos de llengua, que per correspondncia, organitzava
l'entitat
Lo Rat Penat. Un altre fet que em va acostar a Carmel va ser que jo,
fugint de
l'assignatura de Grec, ja que no l'havia cursada en Batxiller, vaig
estudiar
dos cursos de llengua ˆrab, cosa que a Carmel li va plaure molt que un
conciutadˆ seu estudiara la llengua dels
antecessors
de Jaume I, als quals ell tenia un cert afecte, nomŽs cal recordar com
li
agradava signar molts dels seus treballs i articles amb pseud˜nims
d'origen
ˆrab com Ben-Humeya, i Alfaar
d'Ambra.
TambŽ recorde
una vegada que jo havia de presentar un treball al professor Julian Sanvalero sobre hist˜ria de la cultura i quan ja
tenia
l'esborrany del treball aplicat sobre la subcomarca
de les valls de Pego, li vaig demanar a Carmel Giner que me'l repassara i m'indicara
les
esmenes adients i poder presentar el treball el mŽs polit possible.
Aix’ ho va
fer tan detalladament i minuciosa que m'assenyalˆ els parˆgrafs on va
veure
algun error o possible modificaci—, que van ser de top˜nims o de
localitzacions
geogrˆfiques i m'esperonˆ animant-me a fer-ne mŽs.
Per tornar-li
el favor i com que jo
veia que la seua biblioteca necessitava una catalogaci— li vaig oferir
el meu
ajut per ordenar tots els seus llibres que tenia a sa casa, per a mi
aquella
biblioteca era esplndida, calculant a ull segurament tenia mŽs de dos
mil
llibres la seua collita bibliogrˆfica, al meu entendre precisava una
ordenaci—,
per˜ ell no pensava igual ja que all˜ que per a mi era un caos, per a
ell era
ordre i sempre va mantenir una actitud resistent al meu oferiment. En
una de
les ocasions que em va deixar escodrinyar la seua biblioteca em va
cridar
l'atenci— per exemple un diccionari multilingŸe que explicava els
significats
en catalˆ i tenia referncies als seus equivalents en alemany, francs,
angls
i italiˆ, en veure la meua admiraci— me'l va deixar perqu el consultara, realment aquell diccionari em va
copsar i
desprŽs entusiasmar. Per˜ all˜ que em va cridar mŽs l'atenci— van ser
les publicacions
escampades per damunt dels llibres de la seua biblioteca que tenia
sobre Pego
com ÒLa Voz de PegoÓ, ÒBullent—Ó,
"Llibres de Festes" i altres.
Aquells anys
setanta, els darrers de
la seua vida, Carmel no va mantenir una bona relaci— amb l'Ajuntament
com havia
estat fins llavors, aix’ una prova d'aix˜ Žs que nomŽs apareixen dos
articles
seus al llibre de festes dels anys 1970 i 1971[3]
i el segon dels quals tracta sobre el tema de l'enlla cultural amb
Pego d'Abrantes que al seu parer no va
tenir el suficient
recolzament per part de les autoritats locals d'aleshores, segons
reconeix
desprŽs al primer nœmero de la revista ciclostilada Pelagus[4]
(de 1971 a 1972) on apareixen vuit
escrits signats per ell.
3. El Pelagus, la joventut i Carmel Giner (1971-1972)
En aquella
poca uns dos-cents joves
al voltant dels divuit anys preocupats per la cultura s'havien agrupat
en tres
clubs, un es deia ÒUni— de TotsÓ integrat pels mŽs acostats al convent,
un
altre ÒSegle XXÓ al qual pertanyien els de la parr˜quia de l'esglŽsia,
i encara
un altre estava als locals que l'Ajuntament tenia a la plaa (dalt de
lÕactual
Bar Daniel) i que s'anomenava ÒBlanc i RoigÓ. Per˜ els dos primers
clubs eren
els mŽs actius i organitzaven moltes i variades activitats conjuntes:
Aix’
en teatre es van
representar obres com Casta–uela 70 que van tenir ress˜
i es va
representar fins i tot per altres pobles de la nostra comarca.
fila 1 (dalt)- Josep Ferrando - Alfred Gomez
-
Antoni Ribera- Joan Antoni Oltra- Reme
Reig - Elvira Cambrils - Joan Pons
fila 2.- Carme Oltra - Xaro
Femenia
fila 3.- Toni Cantero Ð Escandell - Paco Bondia
fila 4.- Josep Maria Lloret - Josep Ferrer
fila 5.- Esplugues - Ferran Miralles.
TambŽ recitals,
campionats,
excursions, conferncies i la revista Pelagus
que va
nˆixer per aquella poca amb un tiratge d'uns tres-cents exemplars,
aprofitant
una impressora ciclostilada que tenia l'esglŽsia. L'estiu del 1971
Valeriˆ
Miralles va entrevistar redactors del Pelagus
per a
la revista Gorg[5],
revista bibliogrˆfica que tambŽ
tractava sobre la realitat cultural del Pa’s Valenciˆ i que finalment
va estar
clausurada per les autoritats competents[6],
els membres del consell de
redacci— del Pelagus que cita Valeriˆ
Miralles s—n: Bolufer, Torralba, Oltra, Ribera,
Vicens, Ferrer i el vicari Josep Maria Senabre, Valeriˆ Miralles va
escriure
que la revista tenia molt mŽs interŽs que tots els llibres de festes
que fins
aleshores s'havien editat, ja que Pelagus
feia servir
un esperit cr’tic molt encomiable i un aspecte que preocupava Valeriˆ
era que
la revista f—ra bilingŸe, cosa que els de Pelagus
van
explicar que era totalment circumstancial i que la tendncia era a
fer-la
monolingŸe.
Carmel Giner
col.laborˆ amb la
joventut d'aleshores com un qualsevol altre jove, entusiasmat i
ilálusionat com
el que mŽs. Va pronunciar tres conferncies al club ÒUni— de TotsÓ del
Convent
sobre hist˜ria de Pego una de les quals recorde
que
anava ilálustrada amb diapositives del museu arqueol˜gic de Valncia
amb el
qual molt sovint colálaborava i on va dipositar moltes de les troballes
que
descobr’. I tambŽ va enviar habitualment escrits a la revista Pelagus, aquella revista, que va despertar una
mica
l'ambient cultural anestesiat durant el franquisme, va traure en
aquesta
primera poca tretze nœmeros mensuals des de maig del 1971 fins maig
del 1972 i
Carmel va publicar-hi vuit articles, cosa que manifesta la seua
voluntat de
colálaborar i participar, com sempre havia fet en la seua vida, en la
tasca
cultural del seu poble, aix’ l'any 1942 en l'ofrena editorial de la
revista Bullent—, que va fundar i dirigir,
ja deia que el seu
objectiu principal era divulgar
...la capacidad
productiva, econ—mica, cultural, art’stica
y de los
valores hist—ricos y tur’sticos
de todos los pueblos
del distrito de Pego...[7]
Carmel viu els
darrers anys de la
seua vida ilálusionat per la tasca divulgadora d'un grup de xicons amb
la qual
se sent identificat i en demanar-li la seua colálaboraci— ho fa
instintivament com
el seu deure de tota la vida, amb el mateix esperit de trenta anys
enrere, quan
deia en la revista 'Bullent—' dirigint-se a
Pego:
...Y, como anta–o, me tienes dispuesto a ser tu esclavo
leal y fiel. Manda,
ordena. Disp—n de mi, que a t’
me entrego en cuerpo y alma,
para trabajar, con tus otros
hijos, por tu Paz, por tu Grandeza
y por tu bien...[8]
Era la ret˜rica
d'aquella poca i
Carmel Giner la tenia com a cosa natural en els seus escrits i
discursos, per˜
en el fons hi havia, tant en el 1942 com en el 1971, la voluntat
altruista de
servitud social i encara mŽs al seu estimat Pego i a la seua comarca,
encara
tenim un altre exemple de servei social i del deure quan ja es notava
segons
ell mateix diu una mica cansat pels anys i encara fa de mantenidor de
l'acte de
proclamaci— de la reina de les festes de Murla de l'any 1972, on com Žs
l˜gic
explica les seues recerques hist˜riques i fa un resum de la hist˜ria de
Murla i
sÕhi respira un aire de cansament:
Entra–able
villa de Murla, (...) de la que
me siento orgulloso de ser descendiente; y digo calvario porque el peso
de la
cruz con la que me han cargado mis dŽbiles hombros, es superior a mis
fuerzas y
dif’cil de llevar, por no decir imposible, cuando se llega al
vertiginoso
descenso de una vida nada f‡cil.
Els articles
que va escriure per al Pelagus van ser per
ordre d'aparici—:
1.
Noticiario Local Pego de Abrantes (Portugal) per Carmelo
Giner, Nœmero 0 Mayo 1971
On explica que
a Portugal n'hi ha un
poble que es diu tambŽ Pego i com el dia 23 d'agost de 1969 Carmel
Giner va
anar, representant el nostre municipi, a Portugal i va rebre un
emocionant
homenatge i desprŽs per a les festes nostres de l'any 1971 vindrˆ una
representaci— lusitana i en conseqŸncia exhorta els lectors perqu els
corresponguen com es mereixen. El mateix any al llibre de festes
apareix un
article titulat 'Carta abierta a Pego de Abrantes' on d—na la benvinguda als pegatxos
portuguesos que visitaven la nostra vila.
2.
Resum Hist˜ria de les Festes de Pego per Carmel Giner,
Nœmero 2 Julio 1971 Extra
On comenta que
les primeres dades de
les festes populars del poble se celebraven pel mes d'octubre, quan ja
s'havia
acabat la recolálecci— agr’cola, i que les religioses se celebraven pel
mes de
juliol, i que a primeries del segle XX es van unificar les populars i
les
religioses, celebrant-se a finals de juny i primeries de juliol.
3.
Cartas boca arriba
por Carmelo
Giner, Nœmero 2 Julio 1971 Extra
Article on
exposa el seu malestar perqu
algunes persones responsables no van actuar com calia en la recepci—
als
portuguesos durant les festes passades i d—na les grˆcies a un grup de
joves
que s’ que van actuar correctament durant els actes i tambŽ que en
algunes
informacions period’stiques interprovincials van ometre tots els actes
que se
celebraren en honor de Pego d'Abrantes. Em
sembla que
all˜ va obrir, com ja he dit mŽs amunt, una esquerda entre l'Ajuntament
i
Carmel Giner, i ja no va aparixer cap article mŽs del cronista al
llibre de
festes.
4.
L'Alament dels camperols del 1693 per Carmel Giner Bolufer, Nœmero 4 Septiembre
1971
ƒs un repˆs a
la hist˜ria de la
nostra contrada durant el segle XVII concretant el 1693 quan es fa la
revolta
de la segona germania.
5.
Retalls de la Hist˜ria, l'estima de Pego a Felip II i al duc
de Gandia per Carmel Giner Bolufer, Nœmero
6 Noviembre 1971
Exposa la poca
simpatia que tant el
rei Felip II com el duc de Gandia van despertar a la vila pegolina per
les
seues actuacions contra el poble de Pego, manifestada en dues actes
municipals
on es recomana, desprŽs de la mort dels dos personatges, que no es faa
dol
general sin— que cadascœ individualment i si ho troba oportœ en faa
per˜ no a
compte de la vila.
6.
Les estrenes de Nadal (Retalls d'un conte, accŽssit al Primer Premi del concurs de
divulgaci— del Rat
Penat de l'any 1950) per Carmel Giner, Nœmero 7 Diciembre
1971
Era el Nadal de
1971 i Carmel Giner
va enviar a la revista Pelagus el seu
conte premiat
amb un accsit al concurs de Lo Rat Penat
de 1950, es
tracta d'una estampa una mica id’lálica d'un nadal familiar i en un
espai que
recorda la vall pegolina.
7.
Retalls de nostra hist˜ria Expulsi— dels moriscos per Carmel
Giner, Nœmero 9 Febrer 1972
Va ser una
conferncia que pronunciˆ
el cronista al club Segle Vint el dia 11 de mar a les 20 hores.
8.
Homes de Pego, Els Mayorazgos
Cendra per Carmel Giner Bolufer (Cronista
Oficial de
Pego), Nœmero 12 Maig 1972
Carmel Giner
diu que vol commemorar
el primer aniversari de Pelagus recordant
persones
que han lluitat per la cultura i el progrŽs de Pego. I aix’ esmenta a
Fra Francesc
Peris i Roi de Medina que va ser
missioner a Xina, Jap— i
Filipines.
Pasqual Sala i
Feliu, catedrˆtic i
rector de la Universitat de Valncia;
Joan Sala i
Banyuls, nebot de
l'anterior i tambŽ com ell catedrˆtic i rector de la mateixa
universitat.
Joan Baptista i
Joaquim Antoni
Cendra de Montserrat; Llauradors que van guerrejar per les seues idees
lliberals i patri˜tiques. I sobre els quals desprŽs explica mŽs fets i
ancdotes.
Camil PŽrez i
Pastor, advocat i
pol’tic de la Primera Repœblica.
Rafel Miralles,
industrial, pioner
de les mˆquines i canals de rec.
Fra Pasqual
Nadal, escultor i
missioner a Xina.
Just Almela
i Company, catedrˆtic i pintor sorollista.
Ferran Ferrando
i Garcia professor i
director de l'Institut de sords-muts i cecs de Valncia i
Fra Ferran
Alzina i Sala, professor
de Cincies al Colálegi d'Ontinyent.
Aquest article
sobre homes de Pego
va ser el darrer que va publicar Carmel Giner. Mentre encara preparava
unes
fitxes sobre personatges i altres sobre la comarca que van eixir a la
Gran Enciclopedia de la Regi—n
Valenciana l'any 1973.
4. La
llengua que Carmel Giner utilitzˆ en els seus escrits
La majoria dels seus noranta-cinc
treballs publicats i que s'esmenten en el llibret 45 a–os
al servicio de Pego 1917-1962 van ser
en
castellˆ, les circumstˆncies i la seua formaci— el van portar a usar la
llengua
de Cervantes, a qui admirava, ell va ser qui va proposar a l'Ajuntament
l'any
1933 la retolaci— del principal passeig pegol’ del segle XX que
comenava a la
font (anomenada Plaa de la Llibertat aleshores) i que anava fins el
calvari
per tal que portara el nom de Cervantes.
Per˜ no
solament Cervantes era admirat pel cronista, aix’ tambŽ va proposar el
nom del
carrer Lope de Vega en honor a l'escriptor castellˆ del barroc.
La llengua de Joanot
Martorell tambŽ la va gastar i possiblement per a l'poca prou i tot,
cal
remarcar que no va arribar a conixer la democrˆcia ni l'autonomia
valenciana,
i a pesar d'aix˜ hi trobem escrits en la nostra llengua en un esborrany
d'una
sarsuela sobre temes costumistes i l'esmentat conte ÒLes estrenes de
NadalÓ
escrit el 1953 i que es publicarˆ mŽs tard, als setanta, a la revista Pelagus.
El 1950 per
primera vegada escriu en
valenciˆ al llibre de festes, Žs un article hist˜ric sobre "El Portal
del Mayorago".
L'any segŸent,
el 1951, el cronista
de Pego n'escriu un altre en la nostra llengua 'El Portal de Sala'.
El 1955 escriu
per al Llibre de
festes "Afany de cultura" on reclama ajuts per al Centre
Excursionista.
Fora del
ventall cronol˜gic de la
seua autobiografia, a partir del 1962, escriu diversos articles de
divulgaci—
hist˜rica sobre personalitats pegolines i fets destacats de la hist˜ria
local
per˜ sempre en castellˆ.
5. El seu
sentit cr’tico-social reflectit al diari
que escriguŽ
quan visitˆ Pego d'Abrantes:
L'any 1969 va
viatjar a Portugal per
establir un agermanament cultural amb el poble de Pego d'Abrantes,
sobre tot aix˜ parla en escrits del llibre de festes de 1969 i 1971 i
tambŽ a
la revista Pelagus.
Per˜ mentre
viatja a
Portugal escriu, moltes voltes dalt del cotxe i molestat pels vaivens,
i en
castellˆ una mena de diari que no ha estat publicat per˜ que recollit
en
fotoc˜pia de l'original per Joan Miquel Almela
hem
pogut consultar i que tŽ nombroses ancdotes curioses que donen a
conixer el
tarannˆ del seu autor i confirmen la impressi— que em va copsar des que
el vaig
conixer.
á
Sobre l'actitud d'algunes persones contra la nostra llengua:
En Alicante, mucha animaci—n con
una Babel de lenguas y de gentes, contando, desde luego, Áel alicantino! Con todas
sus peculiaridades.
ÁAle! Madrile–ismo
puro (de
esos que les molesta oir que hablen
valenciano).
á
Apareix una ironia sobre l'esl˜gan de la prov’ncia d'Alacant
quan escriu:
Pasamos, a moderada velocidad, la Òmillor terreta del MonÓ, per a
fregar platos y vajillas.
á
Un dels seus temes recurrents: la usurpaci— dels cristians
de les terres habitades pels musulmans medievals, quan passa per
Granada, en el
fragment disculpa el plor del cabdill musulmˆ:
antes de lloriquear
como una vulgar mujerzuela, el œltimo
nazar’ Mohamed V (Boabdil)
al entregar las llaves del Paraiso no por
la cobardia de la rendici—n
sino porque
aquella tierra esplendorosa iba a ser
profanada por los conquistadores.
á
Quan passa per Estepa ix la seua postura anticlerical que li
vaig notar en vida aix’ com la seua constant reivindicaci— del respecte
i la
conservaci— dels monuments hist˜rics:
Pueblo bello,
grande, industrioso
y agr’cola,
famoso por sus
famosas mantecadas.
Numerosas f‡bricas
se dedican a este dulce
hasta el extremo de que en el castillo,
que se asienta sobre lo m‡s
alto de la poblaci—n, el Se–or
Cura de la Ciudad y otros magnates
de la clerecia han instalado una f‡brica
para competir con los otros fabricantes.
ÁEl colmo!
Una joya hist—rica
convertida en explotaci—n mercantil por el
clero y otras —rdenes
religiosas...
Sin comentarios ÁCon la Iglesia hemos topado!...
á
La seua posici— en contra de l'explotaci— capitalista i
tambŽ la seua humanitat es manifesta quan veu a Portugal una estampa de
treballadors i treballadores en uns camps d'arr˜s, cosa que segurament
li
recorda la seua estimada vall, i que descriu aix’:
llegamos a un lugar
en el que estaban trabajando
unas treinta mujeres, relativamente
jovenes pero
que m‡s bien parec’an
viejas como consecuencia
de
la vida dura a que estan sometidas. Se dedicaban a escardar el arroz
con
una hoz. Vest’an
pantalon
largo, una blusa que las cubr’a
desde el cuello
a la
cintura con dos pliegues.
Se me dijo
que trabajan de las 8 ma–ana
a las 5 de la tarde (9 horas)
y ganan sin comida
5'00 escudos (10'50 ptas)
diario.
Con ellas
trabajan algunas
ni–as y ni–os
de 8 a 12 a–os, las ni–as
usan la misma indumentaria
que las mayores. Todos van desastrosos. Al
vernos se pon’an
de espaldas ocultando
la cara mirando al suelo,
como si tuvieran vergŸenza.
Todos presentaban el semblante
triste, amargado.
Un hombre, viejo, alto y flaco, con una vara
en la mano, dirig’a la operaci—n
pronunciando r’tmicas
palabras, como si cantara.
Sin duda alguna esta vara la utilizaba
tambien para golpear
a las
que por cansancio, calor, hambre
y sed, se rezagaban
en el
duro e inhumano trabajo.
(...)
El trabajo
y la condici—n de aquellos
pobres seres me sacaron
de quicio y vomitŽ
en cuanto pude
y me vino a la cabeza
contra esta clase de gentes
explotadoras que esclavizan
al semejante que trabaja
en la agon’a del siglo
XX, ÁLa Era At—mica! ... sobre los monstruos
que disponen de seres
humanos, enriqueciŽndose
a su costa, conden‡ndoles
a la miseria y al hambre.
No cal afegir
cap comentari perqu
Žs prou eloqŸent.
6.
Pervivncia de Carmel Giner
Ens va deixar
l'any 1974, encara en
plena dictadura, no va arribar a conixer la democrˆcia, per˜ persones
com ell,
abnegades i servicials, queden en el record, el cas el tenim que des
d'aleshores i fins ara ha estat remembrat de moltes i variades maneres,
n'esmente unes quantes:
Al llibre de
festes de 1975
en un article de Manuel Giner titulat "In memoriam de don Carmelo Giner Bolufer".
El Quaderns
Pego nœm. 1 de
1976 estava dedicat a Carmel Giner Bolufer.
I aquella
publicaci— tenia en projecte editar unes obres completes que no es van
arribar
a portar a terme. Potser algun dia ...
En un article
publicat a la
premsa el dia 24 de novembre de 1974 i signat per E. Soler Godes
(membre de
l'Associaci— de Cronistes del Regne de Valncia) es fa una descripci—
del
cronista i es lamenta la seua prdua.
Al Pelagus,
segona poca (1979-1980), no hi ha cap referncia directa a Carmel
Giner en els
t’tols dels escrits, per˜ s’ que citen el cronista molts dels
colálaboradors de
la revista en els articles que escriuen.
Al llibre de
festes de 1978,
Bernardino Ferrando Sendra
va escriure "Conversaci—n did‡ctica
sobre Carmelo Giner Bolufer".
En el qual apareix transcrita l'entrada que porta el seu nom de la Gran
Enciclopedia de la Regi—n
Valenciana i una conversa entre pare i fill sobre la personalitat de
Carmel.
El mateix any
tambŽ hi ha un
record seu en l'article titulat "El tren de Pego?" ja que Carmel va
ser un defensor del pas del tren per la nostra vila, tema que
reivindicˆ
reiteradament al llarg de la seua vida.
I encara un
altre article
del llibre festes de 1978 titulat "Bullent—
dirigida per Carmelo Giner Bolufer".
Aprofitant que
feia deu anys
que Carmel ens havia deixat, Francesc Salvˆ Peret—
li
dedicˆ el 1984 un article titulat "Homenatge a Carmel Giner i Bolufer". DesprŽs el mateix autor ha escrit
estudis,
un primer a la revista Aguaits nœmero 8 l'estiu del 1992, titulat
ÒCarmel Giner
Bolufer, cronista oficial de PegoÓ i tambŽ
a les I
Jornades d'estudis "Carmel Giner Bolufer"
de Pego i les Valls 2004.
Al llibre de
festes de Pego
de l'any 2002 Joan Miquel Almela Cots
escriu quatre
sentides pˆgines sobre "Carmel Giner Bolufer
una
vida al servei de Pego" on destaca la seua ilálusi— per haver-lo
conegut
en les paraules inicials de l'article.
Al llibre de
festes de 2004
encara es menciona en l'article "Estudi d'unes cerˆmiques medievals
recollides per Carmel Giner a la partida de Castell—Ó, que anava signat
per
Joaqu’n Alonso Llorens, arque˜leg i Joan Miquel Almela.
Al de 2005 es
torna a
publicar un escrit de Carmel Giner, ara tradu•t al nostre idioma del
castellˆ
original, que havia eixit en la revista Bullent—
de 1942 titulat ÒResum geogrˆfic-hist˜ric del districte de PegoÓ.
A banda de
textos tambŽ hi
ha altres ressons de Carmel, aix’ el nom del cronista Žs portat per
exemple per
una associaci— de ve•ns, not’cies sobre la qual hi ha al llibre de
festes de
1980.
L'ajuntament
del seu estimat
poble va posar el seu nom a un carrer.
I encara es va
proposar el
seu nom per a l'Institut d'Ensenyament Secundari, a pesar que finalment
es va
designar amb el d'una altra gran persona del m—n cultural valenciˆ,
Enric
Valor.
I finalment cal
mencionar
aquestes Jornades d'Estudis sobre Pego i les Valls que s'iniciaren el
2004 i
que tambŽ porten el nom del cronista.
Segurament
Carmel Giner
hauria volgut una mica mŽs de consideraci— en vida, cosa que no trobˆ
com a m’nim
els darrers dies de la seua existncia, per˜ aix˜ em sembla que succeix prou al nostre voltant i ell no va
escapar-se'n de
la nostra manera de ser colálectiva.
7.
Conclusi— i gratituds
Carmel Giner ha
estat una
d'aquelles persones que han dedicat tota la traject˜ria vital a la seua
passi—,
en el seu cas, l'estudi i propagaci— de la cultura i hist˜ria de Pego,
i per
tant els pegolins i pegolines i els valencians i valencianes en general
han
d'estar-li agra•ts i agra•des recordant-lo i homenatjant-lo com fa
l'organitzaci— de les jornades i principalment el seu art’fex, Joan
Miquel Almela, a qui ben segur crec, que
si Carmel Giner haguera
conegut, el consideraria el seu deixeble mŽs preuat i estaria orgull—s
i
satisfet de veure'l al front de l'arxiu municipal on ell tantes estones
va
passar, com jo mateix n'estic i esperem que les autoritats pol’tiques
tinguen a
bŽ de considerar-ho tambŽ aix’ ja que com s'ha dit: un poble que perd
els seus
or’gens perd la seua identitat. I seria desitjable que els pol’tics,
que s—n
representants del poble, foren sensibles, i aix˜ redundara,
en el recolzament (tambŽ econ˜mic) a les activitats culturals que
engeguen
persones que com Carmel Giner continuen, i esperem que continuaran,
vivint
entre nosaltres. I jo sincerament desitge
que aix’
siga. I finalment he dÕagrair a Joan Miquel Almela
la
consulta del diari de viatge a Portugal de Carmel, aix’ com les
fotografies que
ha recollit del cronista, tambŽ a Joan Antoni Oltra
per haver-me deixat les fotografies del grup de teatre, a Josep Cendra
i Piera
per haver-me lliurat el seu ˆlbum de fotos i retalls de premsa
d'aquella poca.
I a tots
vosaltres la pacincia per
llegir aquestes ratlles plenes de records, sentiments i esdeveniments.
8- Annexos:
Annex
1
Articles
publicats per Carmel Giner al llibre de festes de
Pego de 1942-1971
Per al llibre
de festes va escriure uns 34 articles
de temˆtica diversa principalment hist˜rica i cultural. A continuaci—
hi ha la
relaci— dels seus t’tols i anys en qu apareixen:
Bullent—
1942
ÒJuegos florales en
Pego cartel y condicionesÓ, Roberto Colom, Carmelo
Giner.
ÒRel‡mpago
tur’sticoÓ por Ben-Humeya
(Carmel Giner).
ÒResumen geografico-historico
del distrito de PegoÓ por Carmelo
Giner.
Llibres
de festes 1944
ÒVII Centenario
de la Incorporaci—n de la Comarca de Pego
a la Corona
de Arag—nÓ, por Carmelo Giner, pˆg.5
Llibres
de festes 1947
El llibret estˆ
ple de citacions,
consignes o mˆximes signades per C.G. (segurament Carmel Giner)
ÒHomenajes
A Filipinas, Al Padre
Peris, A CervantesÓ, por Carmelo Giner,
pˆg.15
ÒAcuerdos municipales,
honrando a hijos
de Pego (JosŽ Almela
GuillŽn, D. Fernando Ferrando Garc’a, Dolores Sendra
Bordes y Carmelo Giner Bolufer;
El sello munipalÓ,
pˆg.26
Llibres
de festes 1949
ÒLa fuente
de Pego, historia, estampa, recuerdoÓ, Carmelo Giner, cronista oficial de la Villa,
pˆg.26
Llibres
de festes 1950
ÒEl Portal del MajoragoÓ
per Carmel Giner Bolufer, pˆg.28
Llibres
de festes 1951
ÒPregon de fiestasÓ,
Carmelo Giner Bolufer,
Cronista Oficial, pˆg.20
ÒEl Portal de
SalaÓ, el croniste de Pego (Carmel Giner Bolufer),
pˆg.34
ÒEstampas pegolinasÓ,
C.G.B. (inicials de Carmel Giner Bolufer),
pˆg.40
Llibres
de festes 1952
ÒLos cipreses
del CalvarioÓ, Carmelo
Giner Bolufer, pˆg.28
ÒLa elecci—n
de los JuradosÓ El cronista oficial de
Pego. (Carmel
Giner), pˆg.34
Llibres
de festes 1953
ÒLa AntigŸedad
de PegoÓ, Carmelo Giner Bolufer,
Cronista Oficial de Pego, pˆg.24
Llibres
de festes 1955
ÒAfany de
culturaÓ, Carmel Giner Bolufer, Del
Patrimoni Art’stic Hist˜ric Nacional.
President del Centre Excursioniste, pˆg.30
Llibres
de festes 1957
ÒGlorias Pegolinas:
Don Fernando Ferrando Garcia i El Padre
Fernando Alcina SalaÓ,
Carmel Giner
ÒAl-Adraq
y la HistoriaÓ, Alfaar d'Ambra
(Carmel Giner)
ÒUn enterramiento
prehist—rico en Vall d'EboÓ por Enrique Pla
Ballester, subdirector del Servicio de Investigaci—n
Prehist—rica de la Excma. Diputaci—n
de Valencia. (colálaboracions de Carmel Giner)
Llibres
de festes 1958
ÒPasado, presente y futuro de PegoÓ, Carmelo
Giner Bolufer, Cronista
Oficial
Llibres
de festes 1959
ÒLletra obrta
A En Carmel GinerÓ, Salvador Soler Soler,
senzill trovaire valenciˆ i camperol
d'Oliva, pˆg.30
Llibres
de festes 1960
ÒEleg’a a nuestras fiestasÓ, Alfaar d'Ambra (Carmel Giner),
pˆg.21
ÒEn defensa de
la nostra llengua i
culturaÓ Valeriˆ Miralles Hortolˆ, pˆg.23
ÒLa Onom‡stica
‡rabe en Pego durante
el siglo XVÓ, Carmelo
Giner Bolufer (Alfaar
d'Ambra) Cronista Oficial y Archivero,
pˆg.30
Llibres
de festes 1961
ÒCalles de Pego
Pedro III, el
Grande", Carmelo Giner Bolufer,
Cronista Oficial de Pego y su Comarca,
pˆg.37
Llibres
de festes 1962
ÒUn hombre de
PegoÓ por Ricardo de
Val (sobre Carmel Giner)
"Estampas
viejas de ayer
a hoyÓ (sobre hist˜ria de les festes de
Pego) Alfaar d'Ambra
(Carmelo Giner)
ÒLa Baron’a
y el Municipio de Pego I Antecedentes
II Primera Rebeli—n III Creaci—n
de la Baronia IV Se–ores de la Baron’a
V El Municipio Foral de Pego (1262-1707)Ó Carmelo Giner Bolufer
Cronista
Oficial de Pego y su Comarca
Llibres
de festes 1967
ÒCosas Viejas: Toros
de calle, en Pego,
en el siglo XVIÓ por Carmelo
Giner Bolufer Cronista-Archivero.
ÒEfemŽrides
pegolinas I Edad
Prehist—rica Edad
AntiguaÓ por Alfaar d'Ambra
(Carmelo Giner).
Llibres
de festes 1968
ÒArgumento del
festejo de Ômoros y cristianosÕ", Alfaar d'Ambra (Carmelo Giner)
Llibres
de festes 1969
ÒHermandad
hom—nima con Pego de Abrantes
(Portugal)Ó por Carmelo Giner Bolufer,
Cronista oficial-Archivero.
Llibres
de festes 1970
ÒInstalaci—n
de la luz elŽctrica
en
PegoÓ, Carmelo Giner Bolufer.
Llibres
de festes 1971
ÒCarta abierta
a Pego de AbrantesÓ por Carmelo
Giner Bolufer, cronista oficial-Archivero,
pˆg.24.
Annex
II
Articles
de o sobre Carmel Giner al llibre de festes de Pego
de 1975-2007
Als llibres de
festes des del 1975
fins ara encara apareixen una dotzena d'escrits que parlen sobre el
cronista o
s—n articles seus tornats a publicar:
Llibres
de festes 1975
ÒIn memoriam de
don Carmelo Giner BoluferÓ
por Manuel
Giner
Llibres
de festes 1978
ÒConversaci—n
did‡ctica sobre Carmelo
Giner BoluferÓ por Bernardino
Ferrando Sendra.
ÒEl tren de
Pego?Ó per Josep Vicens
i Pascual
ÒBullent—
dirigida per Carmelo Giner BoluferÓ
Llibres
de festes 1980
ÒAssociaci— de
Ve•ns de Pego en
Carmel GinerÓ
Llibres
de festes 1984
ÒHomenatge a
Carmel Giner i BoluferÓ, Francesc Salvˆ Peret—,
abril 1984, pˆg.26
Llibres
de festes 1994
ÒItinerari
arqueol˜gic del poblament
hist˜ric de la vall de PegoÓ, Tina Herreros Her‡ndez,
Arque—loga. (cites de Carmel Giner)
Llibres
de festes 2002
ÒCarmel Giner Bolufer
una vida al servei de PegoÓ, Joan Miquel Almela
Cots,
Arxiver Municipal de Pego.
Llibres
de festes 2004
ÒEstudi d'unes
cerˆmiques medievals recollides
per Carmel Giner a la partida de Castell—Ó, Joaqu’n Alonso Llorens,
arque˜leg,
Joan Miquel Almela.
Llibres
de festes 2005
ÒResum
geogrˆfic-hist˜ric del
districte de PegoÓ, Carmel Giner Bolufer
Llibres
de festes 2006
ÒEl Portal del MajoragoÓ,
Carmel Giner Bolufer (1901-1974)
Llibres
de festes 2007
ÒCarta de
Nicolau Primitiu a Carmel
Giner, 7-XX-1953Ó