>EL SOLL MORISC A L’ARXIU PARROQUIAL DE PEGO
Pocos moriscos quedaron en tierras valencianas, «unos mil viejísimos y
que querían morir en la Santa fe». Se pueden calcular en unos 3.000 los
niños pequeños que fueron raptados a los moriscos y permanecieron en
familias valencianas.
“Quedaron entonces los lugares de moriscos despoblados, si bien los
cristianos ocultaron en sus casas de la Villa de Pego varios pequeños,
hijos de los moriscos que tenían como criados, segun puede notarse en
una memoria hallada en nuestro Archivo”.
Aclariment inicial
L’any 1985 es va publicar al llibre de festes de Pego l’últim dels
articles sobre el món dels criats i amos a Pego durant les darreries
del segle XVI i primeries del XVII i al final es va deixar oberta la
porta a l’estudi de la gent morisca pegolina d’aquell ventall
cronològic . I ara aprofitant aquest quart centenari de l’expulsió, i
amb un sentit record d’aquella gent malaurada ha arribat el moment
d’enllestir-lo.
La part del present treball tracta d’identificar, al màxim possible,
primerament les famílies pegolines que consten en la memòria citada a
l’epígraf i que es queden amb persones morisques, aquestes famílies
vénen representades pel cap de família que normalment és l’home, i si
la representació familiar l’ostenta una dona és perquè el seu marit
s’ha mort. La llista es confronta amb la batejada general d’aquests
moriscos de 1610-1611.
En segon lloc es presenten les persones morisques, normalment menors
d’edat, que es queden en les cases dels benestants de la vila que les
agafen i que algunes de les quals podem reconèixer després en altres
inscripcions de l’església, la majoria d’aquests moriscs, però, no els
podem identificar amb el seu llinatge originari.
Finalment trobem les persones que apareixen amb el
seu cognom morisc.
La memòria citada dalt és del 19 de desembre de 1609 i suma un total de
71 morets, ara bé al llarg del segle XVII (fins el 1666) són inscrites
als registres parroquials 185 persones d’origen morisc com a cristianes
noves, que viuen tota la seua existència o temporalment a Pego després
de l’expulsió i que s’integraran en la vida social d’aleshores no sense
patir l’estigma de ser fills dels cristians nous, cosa que encara és
marcada cinquanta anys més tard.
Difícil d’entendre, al moment actual, com és possible que es queden
tants xiquets i xiquetes d’origen morisc si no és perquè allò va ser un
fet extraordinari que va trasbalsar la vida i la demografia valenciana
i com a resultat d’uns fets bèl·lics i forçosos (segons càlculs
aproximats una tercera part de la població valenciana d’aleshores –unes
100.000 persones- van haver de deixar les seues llars per emigrar a les
terres africanes). El comentari de l’arabista Mikel de Epalza sobre el
fet és eloqüent:
Pero, por otra parte, personalidades cristianas, eclesiásticas y
laicas, se interesaban por la salvación del alma de los niños moriscos,
abocados irremediablemente a ser musulmanes si emigraban a territorios
islámicos. Pretendían, por tanto, que se les arrancara a sus padres
expulsados y se confiara su educación a piadosos cristianos de cuya
domesticidad formarían parte. Ante la resistencia natural de los padres
y madres musulmanes, hubo de idearse una fórmula intermedia: expulsar a
los moriscos a territorios cristianos europeos, donde podrían educar a
sus hijos en la fe cristiana con tal de que no se los quitaran (fuentes
españolas narran los gritos desgarradores de las madres, al embarcarse
sin sus hijos en el puerto de Sevilla, por ejemplo).
La memòria de darreries del 1609 que esmenta la Historia de la villa de
Pego és confirmada per les inscripcions dels batejos que es fan un any
després (finals de 1610 i primeries de 1611) a l’església parroquial i
algunes voltes en algunes defuncions i esposalles.
El fet concret, en el cas de la vila de Pego, és que d’un total de
1.120 habitants que tenia , va haver d’acollir una quantitat nombrosa
de moriscos (unes 185 persones) que dóna un percentatge del 17% que el
poble va assumir, potser egoistament (per tal d’usar-los com a criats).
Una altra dada que dóna a entendre que allò va ser
un malson social és que a partir del 1609 el número de batejats anuals
baixa respecte als anys anteriors: entre 1583 i 1609 hi ha una mitjana
de 39,33 mentre que de 1610 a 1659 la mitjana és de 33,02.
Les famílies pegolines que agarren persones morisques i que consten a
la memòria de 1609 i als batejos de 1610-1611
Així si es repassen les famílies que agarren xiquets o xiquetes
d’origen morisc per al seu servei domèstic o per al treball agrícola,
tenim les següents unitats familiars, que resulten ser les més puixants
econòmicament parlant de la vila, la qual cosa pot donar a entendre que
van pagar per adquirir els seus valuosos serveis laborals.
Diu la memòria “Lo Retor té dos chiques, la una de edat de 11 a 12 añs
y laltra de 4 añs” ; és el doctor Jaume Vives rector originari de
Dénia, va ser rector de la parròquia de Pego des de 1609 fins el 1618,
va batejar una xiqueta criada seua de 4 anys, Àngela, i després veurà
com és batejada una altra de 12 anys de nom cristià Elisabet Anna.
Franci Cots, anomenat “ciutadà” als registres parroquials i que
es casa amb Elisabet Anna Esteve aquesta natural de Dénia, amb qui té
tres fills; “manifesta 5 morets, dos fadrinets de 11 a 12 añs un
chiquet menor de 7 añs y dos chiquetes també menors de 7 añs”, i
efectivament es bategen cinc persones: dos xics de 12 anys.
Una de les dues xiquetes, la Maria, apareix després com l’esposa d’una
boda entre ella i Pere Milleni natural de Guadalest i habitant de Pego,
amb qui tindrà dos fills, però dos anys després Pere Milleni morirà de
de mort desastrada , segons consta en la seua partida de defunció i
ella es tornarà a casar amb un altre cristià nou d’Oliva i desapareix
dels registres parroquials de Pego.
El 1630 es registra un soterrament d’una filla de Josep, un dels dos
xics de 12 anys batejats el 1610 que encara continua de criat de la
casa:
Francesc Peris, que estava casat amb Elisabet Rafel amb un fill,
“manifesta una chiqueta de 7 añs y un chiquet menor de set añs”.
Margarida Tudela, viuda de Francesc Peris el 1628,
apareix al registre com a ama d’un Soterrat en lo fosar frances nou
convertit criat de la viuda de frances peris, 15-6-1630.
Mossen Joan Cendra, que apareix als registres des de
1567 fins el 1613, “un chic de 7 añs i una chica menor de 7 añs”:
Magdalena Ciscar que va estar casada amb Joan
Cristòfor de Tena, té “una chiqueta de 5 añs”. Va formar
una nombrosa família, va estar casada amb el notari Joan Cristòfor Tena
el 1579, va morir el 1641, va criar 11 fills i va ser mare del mossen
Joan de Tena (1584-1641) el qual va ser testimoni directe dels fets
bèl·lics de l’expulsió mentre estava de rector a la parròquia de Laguar
just l’any 1609.
Mossen Joan de Tena va exercir de vicari de la parroquial de Pego
de 1635 a 1641 i va morir dos mesos i mig després del soterrament de sa
mare.
Bertomeu Alzina veu com mossen Pere Antoni Sanchis
prevere li bateja a Maria, que segons la memòria té “una chiqueta de 9
añs”.
La viuda de Miquel Sanchis de nom Elisabet Mateu
apareix a la memoria com a ama d’”una xica de 12 añs”, mentre que als
batejos hi ha un xic de 12 anys.
Jeroni Ciscar casat amb Jeronima Tamarit té “una
chica de 6 añs” i als batejos apareix també un xaval de 14 anys i
encara hi ha inscrit un altre bateig d’un adult servent seu però no
s’indica si és cristià nou. Passats 21 anys, el 1631, als registres
parroquials ens apareix una boda entre dos moriscos, el nom d’ella és
Jeronima que podem identificar amb la xiqueta de sis anys que va agafar
Jeroni Ciscar, però ara ens assabentem dels seus origens que al bateig
no apareixien, és natural de la vall d’Alcalà i filla de Joan Geme (o
Cheme).
Miquel Puig segurament casat amb Elisabet Joana
Mariner i amb quatre fills, agafa “una chiqueta de 7 añs” batejada amb
el nom de Maria Anna.
Mossen Vicent Cots prevere que apareix en els
registres de 1599 a 1634, es queda amb “una chiqueta de 9 añs”:
Mossen Jeroni Miró prevere, capellà, vicari de la
parroquial de Pego de 1597 a 1610 i rector de Favara de 1610 a 1619,
tenia “una chica de 10 añs”.
Cosme Serra fill del mestre Andreu Serra ferrer, que
es va casar amb Elisabet Cruanyes, el 10 de gener de l’any 1609 agafa
“un chiquet de fins a 12 añs”, i més avant tindran 5 fills.
Jaume Mestre fill de Bertomeu, apareix a la memòria
esmentada que té un “chiquet de mamella, altre de 11 añs y altre de 7
añs”, i que també són mencionats a les inscripcions de batejos. Al
llibre de bens de 1539 hi ha un apartat sobre los hereus d’en Bertomeu
Mestre, Jaume Mestre, Ursola Mestre de 17 propietats. I tot seguit un
altre amb 10 propietats de Bertomeu Mestre que pareix ser fill del
primer Bertomeu Mestre, que dóna a entendre el seu benestar econòmic.
Pere Sala és un “ciutada” originari de la vila
d’Oliva casat amb Jeronima Torra (o Torres) que va tenir 10 fills i que
agafa segons la memòria 3 xiquets, però als batejos només hi apareix
una xiqueta, Àngela Maria.
Joan Pastor, casat amb Magdalena Sanchis que bateja
9 fills, agafa una xiqueta de 9 anys segons la memòria, al bateig de
Maria Anna es diu que es filla de christians nous de la expulsio
de edat de set anys.
Miquel Escriva de Joan casat amb Tomasa Selles
domiciliats a Favara agarren “un chiquet de 9 a 10 añs” però no apareix
als batejos.
Andreu Puig, casat amb Elisabet Escrivà i sense cap
fill registrat a l’arxiu, agarra un xiquet batejat el 1610.
Tomàs Banyuls que va nàixer pel 1566 es va casar el
1599 amb Angela Ciscar, va tenir un fill i va morir el 1635. Consta a
la memòria: que adquirí “un fadrí de 20 añs, una chiqueta de 7 añs y
laltra de 11 añs” i efectivament li bategen 3 cristians nous.
Miquel Escriva menor, casat amb Maria Magi de
Suasola filla de Miquel Magi cavaller, té assignat a la memòria un
xiquet de 6 a 7 anys. I encara té, inscrit als batejos, un altre xiquet
batejat amb el nom de Lluis Bonaventura. Aquest Lluis es casa, el 1631,
amb Jeronima també d’origen morisc i habitadors de Pego i així ens
assabentem dels seus orígens i llinatges (Emmes d'Orba i Cheme de la
vall d'Alcalà).
Jeroni Magi és un cavaller nascut el 1579 fill de
Miquel Magi també cavaller i de Magdalena Monroig, a la memòria consta
que té un xiquet de 6 anys i una xiqueta de 8 a 9, i als batejos
apareix només el xiquet de 6 anys.
Jeroni Cendra menor fill de Jeroni, casat amb Rafela
Rafel i que té 3 filles batejades, agarra segons la memòria un xiquet
de 10 anys, i que quan el bategen es diu que té de 12 a 13 anys.
Francesc Ferrando fill de Joan casat amb Anna Torra
i Sales i que té 10 fills agarra una xiqueta de 4 anys.
Bernat Sanchis Saragossa, notari, fill de Gabriel i
Jerònima que va estar casat amb Apol·lònia Pastor, del matrimoni del
qual no hi ha cap batejat, agarra una xiqueta morisca, Tomasa Agustina,
de 2 anys, i després, viudo, es casa altra volta, ara amb Joana Anna
Piera el 1613 i inscriurà 8 fills al registre.
La memòria diu que “Lo Balle (segurament Josep Puig, ja que ell consta
com a batlle de Pego el 1610) manifesta dos xics de 7 añs, una chica de
6 añs, un fadri de 20 añs i encara mes un moro gran dat per esclau”,
però no s’han localitzat als batejos.
Passats divuit anys, el 1627, hi ha una boda entre un cristià nou que
va viure en casa de Josep Puig.
Antoni Rovira casat amb Elisabet Garcia nada a
Cullera i que té 7 fills, agafa una xica de 12 anys.
Francesc Marti Cots, jurat, casat amb Joana Angela
Cots, té 5 fills batejats, agarra una xica de 8 anys.
Miquel Cots de Miquel, casat amb Elisabet Aranda té
7 fills i agarra segons la memoria una xica de 3 a 4 anys, però als
batejos consta també un xiquet.
Joan Sanchis casat amb Jeronima Tamarit, té 4 fills
i agarra, segons la memòria un xiquet de 4 anys, ara bé als batejos
apareix per una banda un bateig de Maria Angela de 4 anys i després la
seua viuda, com a ama de d’Esperança, de 4 anys i de Joan, un xiquet de
5 anys.
Miquel Sanchis casat amb Elisabet Mateu amb una
filla i que tenen a la llista i als batejos dos moriscos:
Franci Sanchis casat amb Francesca Miro nascuda a
Xàbia, amb 7 fills agarra una xiqueta de 6 anys el 1610 que serà
soterrada el 1631.
Antoni Busot notari que es casarà el 6 de gener de
1611 amb Francesca Vives que era filla del també notari Joan Vives
agarra segons la memòria un xiquet de 6 anys.
Diego lo moreno “te en casa un fadrinet de 15 añs
poc més o menos, un chiquet de 1 añ y un altre igual”, als registres hi
ha un bateig d’un xic de 14 anys que probablement és el fadrinet
esmentat.
Joan Ferrando, casat amb Elisabet Dominguis, té un
fill i agarra un xiquet de 6 anys descendent dels moriscs.
Miquel Miralles, casat amb Constantina Solso, té una
filla i agarra una xiqueta:
Joan Vives notari que va tenir un fill també de la
mateixa professió i que estava casat amb Ursula Miralles té dos fills i
agarra “una chiqueta de 2 añs y mig” dels expulsats.
Jaume Muntanyana, justicia, casat amb Joana Anna
Ofraso formen una unitat familiar amb 7 fills i segons la memòria té
“un chic de 10 añs, altre de 4 añs, altre de 8 mesos y una chica de 7
añs”.
La viuda de Bertomeu Piera agarra “un chiquet de
vuit añs”:
Marc Antoni Oltra casat amb Vicenta Cax amb 6 fills,
agarra un xiquet morisc de 2 anys.
Jaume Ferrando casat amb Ursula Estarca té segons la
memoria “2 chiques, una de 8 añs y laltra de 8 añs” però als batejos
només apareix un registre i és un xic.
Pere Santonja casat amb Josepa Berenguer, amb 4
fills, agarra “dos chics, un de 4 añs y laltre de 8 añs”.
Cosme Santonja segurament fill de Pere, es va casar
amb Rafela Gomar Sanchis i després amb Jeronima Pastor, consta a la
memoria que té “una chica de 7 añs”, però als batejos no apareix.
Pere Antoni Cots casat amb Jeronima Banyuls amb 10
fills agarra “una xica de 12 añs”.
Pere Martines casat amb Francesca Ripoll, té 5 fills
i agarra “un moro de 33 añs” que no apareix als batejos.
Andreu Puig casat amb Elisabet Escriva diu la
memoria que té “un fadrinet de 12 añs”, però a la batejada és de quatre
anys.
Les famílies pegolines que agarren persones morisques que consten a la
batejada general de 1610-1611 però no a la memòria de 1609
Sebastia Castanyer marit de Llaria Cots que no registren fills agarren
un xiquet que es bateja el 1610.
Francesc-Montserrat Cendra Torra casat amb Elisabet-Joana Piera Cendra
amb 8 fills, agarren un adolescent de 13 anys.
Jeroni Pastor casat el 1604 amb Elisabet Joana Sales (filla del notari
Pere Sales) bategen 3 fills i 4 filles i encara agarren, una xiqueta de
cinc anys que porten a batejar el gener del 1611.
Jeronima Pintor que havia estat casada amb Miquel Cendra i havien
batejat 5 fills, ara bateja un xiquet d’origen morisc.
Josep Cendra, casat el 1598 amb Mateua Escriva, tindrà 6 fills i un
morisc que apareix als registres de batejos.
Elisabet Joan Palmir, viuda de Francesc Torres, que havia tingut 4
fills, porta a batejar 2 xiquets i una xiqueta d’origen morisc.
Unitats familiars amb llinatges d’origen morisc al registre parroquial
Els Alentado
Alentado Bai: Família creada el 1627 per Jeroni
Alentado Potaires i Tomasa Bai Alcait, ell natural de Benumeia i
habitant de Pego, ella natural y habitant de Pego i tots dos fills de
cristians nous expulsats el 1609. Van tenir quatre fills batejats a
l’església de Pego els anys 1628, 1630, 1632 i 1635 i en totes les
inscripcions continua posant que són fills de cristians nous. El fill
que va nàixer el 1632, Joan Jeroni Alentado Bai, es casarà amb una
descendent dels moriscos, Francesca Ostet, i veurà batejat un fill
inscrit el 1658 i encara hi trobem –cinquanta anys després de
l’expulsió- el senyal de cristià nou.
També hi ha una dona de nom Esperança Alentado,
cristiana nova, natural de Benumenia que viu a casa la viuda de Jaume
Muntanyana però que no ha aparegut anteriorment i que es casa el 1626
amb Joan Moquedem també cristià nou que viu en casa de Miquel Sanchis.
Els Bai
La família Bai Milleni: Pere Bai Moquedem es casa el
1626 amb Maria Milleni Ameret, cristians nous, sembla que ell estaria
en la casa de Andreu Puig i ella, Maria, en casa de Francesc Ferrando,
i que tots dos tenien 4 anys quan els van batejar el 1610. Van
registrar 6 fills batejats el 1627, 1631, 1635, 1639 1642 i 1646. El
primer fill, Pere Antoni Bai Milleni es casa el 1650 i té cinc fills
més. I també el tercer fill dels Bai Milleni es casa i té un altre
descendent.
Bai Alcait: és una altra llar formada per Joan Bai i
Angela Alcait que són pares de Tomasa, la qual es casa el 1627 amb
Jeroni Alentado Potaires, i que crea la família esmentada en l’anterior
grup.
Els Milleni
Per una banda la família de Pere Milleni, llaurador
natural de Guadalest, i que, com hem vist més amunt, vivía en casa de
Joan Puig notari es casa amb Maria natural del lloc de Finestrat que
habita en casa de Franci Cots l’any 1626. Pere Milleni, que com hem
vist, será soterrat el 1628 a conseqüència d’una mort desastrada. Tés
dues filles, Joana Anna i Anna Maria Margarida que van nàixer els anys
1627 i 1628.
I per una altra banda està Francesc Milleni, marit d’Esperança Ameret i
tots dos pares de Maria donzella que es casa el 1626 amb Pere Bai
Moquedem llaurador natural y habitador en la vila de Pego, els quals
com ja s’ha dit més amunt tindran sis fills.
Els Moquedem
Bai Moquedem formada per Jeroni Bai i Elisabet
Moquedem, pares de Pere, que apareix al registre de la boda ja
esmentada de 1626 entre ell i Maria Milleni Ameret.
Moquedem Alentado: Joan Moquedem, batejat el novembre de 1610 i que es
diu que es troba a la casa de Miquel Sanchis, es casa el 1626 amb
Esperança Alentado com ja s’ha vist.
Els Potaires
Francesc Potaires i Esperança Poch són els pares de
dues filles naturals i habitadores de Pego que es casen, la primera,
Maria Potaires Poch el 1627 amb Francesc Ferrer Bexir, llaurador
originari de la vall d’Alcalà i que viu a Pego. I la segona, Joana Anna
el 1632, amb Jeroni Amer Humadell, cristià nou natural de la vall d’Ebo
que viu a Oliva des de menut, els quals ja no apareixen més als
registres parroquials pegolins.
I per una altra banda Francesc Alentado casat amb Esperança Potaires,
que tenen un fill, Jeroni Alentado Potaires natural de Benumeia y
habitador en la vila de Pego que es casa el 1627 amb Tomasa Bai Alcait.
Altres llinatges
Abans de l’expulsió, concretament el 1591, consta al
registre que es bateja Joan Cristòfol fill de Miquel Pellic i de Maria
Anna Monyor nous convertits.
Francesc Peixcat i Esperança Serrano són dos
cristians nous que bategen una filla el 1625.
Anna Bengeme, natural de Benumeia i que viu a Pego,
es casa el 1625 amb Francesc Maimo Paiet natural de Benimeli “los dos
christians nous fills de moros de la expulsio del present regne”, i
després portaran a batejar 7 fills, sempre se’ls anomenarà com a fills
de cristians nous o de moros.
D’aquests 7 fills, Francesc Joan Josep Maimo Bengeme, batejat el 1627,
es casa pel 1649 amb una xica que, pels seus llinatges, podem deduir
que no és cristiana nova, “Ysabet Joan Agueda filla de frances Ferrando
y de Esperança Serra,” . I ja no s’esmenta ni en la boda ni en els seus
fills l’adjectiu de cristià nou per a cap persona de la família.
Però en la línia d’una altra filla, Anna Maimo Bengeme (1634), que es
casa el 1657 amb Jaume Joan Pasqual Bai Milleni, que també és d’origen
morisc, tenen un fill el 1658 i sí que apareix que són fills de
cristians nous.
Maria Angela Francesca, una altra de les filles d’Anna Bengeme i
Francesc Maimo, batejada el 1637 es casa amb un resident de Teulada el
1659, quan és batejada sí que es diu que sos pares son cristians nous,
però quan es casa ja no se’n diu res. Dels altres fills no s’hi troba
cap més petjada a l’arxiu.
Maria Bexir i Joan Ferrer són els pares de Francesc
Ferrer Bexir, llaurador originari de la vall d’Alcalà i que viu a Pego,
que es casa amb Maria Potaires Poc que també viu a Pego, però no
s’esmenta cap amo. Maria Potaires Poc i Francesc Ferrer Bexir tindran
un munt de fills, dotze exactament, i encara que cinc d’ells moren
albats, és a dir a una edat inferior als 7 anys, continuarà el llinatge
principalment amb Pere Josep Benet Ferrer Potaires que es casa amb
Francesca Verdura i tenen tres fills. Una altra filla, Felipa Benet
Ferrer Potaires es casa amb Josep Ifac, viudo de Maria Olivares, que
habita al Verger on aniran a viure. Trobem el cognom Ferrer morisc en
un matrimoni de 1657 d’una donzella olivera, Cecília Ferrer Siti, que
es casa amb Alonso Marco Marco, natural de la ciutat de Villena, que
tindràn un fill el 1659.
Baltasar Bonaventura, criat de Cristòfol Miralles, i
Vicenta Diego, criada de Jaume Diego de Gandia, són els pares d’una
família que inscriuen quatre fills i un soterrament d’albat (de 1633 a
1646) i que sempre són esmentats com a cristians nous o fills
d’expulsos.
Miquel Burgi sembla que siga l’esmentat xiquet de
set anys que va agafar Elisabet Joan Palmir, la viuda de Francesc
Torres, xiquet batejat el 1610 i que després es casarà amb la
també descendent de cristians nous Margarida Malep o Gaspar i dels
quals hi ha batejats sis fills i el seu cognom una volta ésTorres i les
altres cinc són Burgi, és a dir una volta apareix amb els cognoms del
seu amo cristià i les altres en la forma mudèjar que portaria abans de
l’expulsió, mentre que el cognom de la dona varia entre Malep (Malop) i
Gaspar.
Joana Coraieta (abans de 1628) va ser una de les
dones de Vicent Verdura, tots dos cristians nous, perquè ell, ja viudo,
es va tornar a casar, com s’ha dit anteriorment, amb Maria, viuda de
Pere Milleni, l’any 1628.
Damià Cosme és un morisc natural de Relleu que
apareix casat amb Àngela Pardala natural d’Alcalà també cristiana nova
i que tenen des del 1627 al 1644 cinc fills, sempre se’ls denominarà
nous convertits.
Lluís Bonaventura Emmes originari d’Orba batejat el
1610 i que estava en casa de Miquel Escriva es casa el 1631 amb
Jeronima Geme d’Alcalà que vivia en casa de la viuda de Jeroni Ciscar
també batejada el 1610. Tindran un fill i una filla.
Marianna Paxix habitadora de Pego es casa amb Joan
Gaspar, llaurador i també habitador de Pego, los dos christians nous
fills y desendens de moros expulsos del present regne de Vala, l’any
1625. Però després Marianna Paxix bateja 5 fills i l’home porta el
mateix nom però el llinatge és Mallop. Joan Mallop i Marianna Paxix
formen una unitat familiar de 1627-1639; una volta el cognom del marit
apareix com a Mallech i el de la dona s’escriu Belchied.
Àngela Guan o Llorens és el nom d’una dona casada
amb Damià Llorens, tots dos d’origen morisc que inscriuen cinc fills a
l’arxiu: dos batejos, dos casaments i un soterrament d’un albat.
Josep Guillem és un cristià nou natural de Xaló que
es casa el 1627 amb Jerònima cristiana nova natural de Tàrbena, sabem
que el 1664 mor Josep Guillem i que no hi ha cap fill registrat a
l’arxiu.
Agustí Malupet natural d’Alcalà, va viure a Pego en
casa de Josep Puig, i el 1627 quan vivía a Alcoi es casarà amb Vicenta
Roig.
Alonso Marco Marco fill de cristinas nous de la
ciutat de Villena es casa el 1657 amb Cecília Ferrer Siti donzella
natural de la vila d’Oliva, i cinquanta anys després de l’expulsió,
encara es recorda el seu origen morisc.
Darrers aclariments
La història malauradament gairebé sempre és escrita pels vencedors,
cosa que trastoca l’objectivitat, la majoria de llibres publicats en
aquells temps sobre els moriscs, són justificacions de la mesura presa
per les autoritats cristianes de llavors, així recentment complida
l’ordre de l’expulsió un “religioso y general Historiador de la Orden
de nuestra Señora del Carmen Observante en la Provincia de Aragon”
escriu el 1613 un llibre, el títol del qual, Memorable expulsion y
iustissimo destierro de los moriscos de España, ja presenta el seu
principal objectiu, i en un dels capítols del llibre tracta de la
guerra d’Alaguar on s’havien refugiat els moriscos de la nostra comarca
que no volien eixir de les seues contrades i diu al foli 119 r que de
mil en mil por tropas llegaron a la embarcacion (con escolta) tan
desbalijados, que unos medio desnudos y los otros del todo, se
arrojauan al mar con el agua hasta la garganta: y entiendese que la
mayor parte murio en el passage, y antes de la embarcacion. Fue tanta
su calamidad y miseria, que caminando para embarcarse, de pura hambre
entregaron muchos sus hijos a los Christianos, y los vendian a los
soldados estrangeros por un puño de higos y una quaderna de pan.
Si el seu objectiu principal va ser justificar l’expulsió dels moriscos
i concretament en aquest passatge carregar la tinta sobre els expulsats
dient que eren mísers, i que van arribar a lliurar i vendre els seus
fills, al mateix temps manifesta tàcitament i clara com de cruels eren
els cristians que els van agafar i van comerciar-hi.
Fins i tot Roc Chabás, historiador i capellà denier, també va passar de
puntetes sobre el tema de l’expulsió, segons Santiago Laparra:
Efectivament, en aquesta mateixa història de Dénia dedica a penes dues
pàgines, de les més de 500 que té l'obra, a l'expulsió dels moriscos i
a les seues conseqüències (que considera negatives, encara sense
aportar-hi noves dades), i inclou en aquest espai tan reduït la mal
anomenada -al nostre parer- "guerra de Laguar"..
I lògicament tot allò que han fet els vencedors sempre és correcte, des
del seu punt de vista, però a sovint és convenient que es faça un
examen de consciència d’allò que “van” decidir en el passat i els
servisca de model per no tornar a caure en els capítols desgraciats.
L’expulsió dels moriscos valencians d’aleshores significà una gran
injustícia vers aquelles persones que eren tan valencianes o més (si és
que el concepte ‘valencià’ es pot mesurar) que els cristians vells.
I per concloure cal apuntar com els dos centenars de gent d’origen
musulmà que van quedar (ja ho hem dit: aproximadament un 17% de la
població total), amb algunes vexacions verbals (que podem deduir de
l’epígraf de Joan Sala i Banyuls) i altres humiliacions que serien més
que verbals (com per exemple podria ser el cas de Pere Milleni, que va
morir de forma desastrada), van anar integrant-se a poc a poc en la
vida quotidiana malgrat que al principi formaven un grup social tancat
(ells mateixos es casaven entre ells i formaven famílies d’antics
cristians nous) que va anar obrint-se als anys següents. Així alguns
dels nostres cognoms i moltes tradicions culturals són herència
d’aquell món i per tant encara és just recordar-los com un tret
important de la nostra memòria col·lectiva.
Bibliografia citada
Arxiu Parroquial de l’Arxiprestal de Pego (1533-1659)
Arxiu Municipal de Pego (1488-1650)
EPALZA Míkel de, “Estructuras de acogida de los moriscos emigrantes de
España en el Mágreb (siglos XIII al XVIII)”, en Alternativas: cuadernos
de trabajo social, n. 4, 1996, pp. 35-58.
EPALZA, Míkel de, Los moriscos antes y después de la expulsión,
Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2001.
GUADALAJARA y JAVIER, Marcos de, “Memorable expulsion y iustissimo
destierro de los moriscos de España”, - Biblioteca Virtual Miguel de
Cervantes.mht, Pamplona, 1613.
LAPARRA, Santiago, “Roc Chabàs i els moriscos: una ambigüitat calculada
o un silenci còmplice?” Aguaits - 11 (1995).
SASTRE FERRANDO, D. Bernardino, presbítero, GINER PASCUAL, D. Manuel,
GARCÍA BAÑULS, D. José y ALCINA SALA, D. José Mª, Historia de la villa
de Pego, Escrita en colaboración por, Pego, 1924, Imp. de Francisco
Cuquerella, Calle San Antonio, 15.
“Repertori de les Certificacions del numero de les cases dels pobles
del Regne de Valencia" Generalidad, Arxiu del Regne de València, Veïns
1646, Generalidad, 4827.
VICENS I PASCUAL, Josep, “Esclaus, criats i amos a Pego (1533-1636),
V”, Llibre de festes Pego, 1985.
