ELS CAPELLANS DE LA PARRQUIA DE LASSUMPCI DE LA MARE DE DU DE PEGO DELS SEGLES XVI I XVII

 

El vicari de la parrquia de lAssumpci de Pego dels anys 1977-1979, Josep Martnez Rondan, al seu llibret Preguem germans va incloure en dos annexos titulats Rectorologis unes llistes de capellans que van exercir les seues funcions religioses a la vila de Pego des del 1533 fins lany en qu es va publicar lopuscle. Ara i ac seixampla aquella nmina, explicant alguns trets biogrfics dels capellans dels segles XVI i XVII i perfilant-ne algunes dades. La principal font dinformaci s el conjunt de llibres de larxiu parroquial.

 

RECTORS

 

Dr. JERONI VIVES (1566-1609): Mossn, prevere i rector, ha estat el rector que ms anys ha exercit el crrec a Pego, 43 anys, per encara apareix el seu nom fins el 1613. Interv en 721 partides, s tamb qui ms partides escriu al primer quinque.

Dr. JAUME VIVES (1610-1618): Va ser rector de Pego durant 8 anys. Mossn Doctor en Teologia de la vila de Dnia ja aparegu lany 1595 com a compare dun batejat i el 1607 com a testimoni duna boda. Interv com a compare duna batejada el 1621.

Dr. JAUME GINER (1618-1629): Rector de Pego durant 11 anys. El 1613 hi ha un certificat de boda signat pel doctor Jaume Giner vicari de lAlcdia de Carlet que segurament s ell.

Dr. JOAN ALMUNIA (1629 a 1660): Natural de Biar, va exercir a Pego 31 anys. Sobre ell diu el quadern del notari Lluis Joan Cendra de Pintor que parla sobre el terratrmol de 1644[1] que era Doctor en Teologia molt bon prevere i cuidads de sos parroquians, home molt intelligent.

Dr. JOSEP CORTINA (1661 a 1702:) Va estar 38 anys al davant de la rectoria de Pego per no va escriure moltes partides ja que el principal encarregat de fer-ho en la seua llarga estada al davant de la rectoria va ser el vicari Francisco Estaa (1667-1704).

 

VICARIS

 

JOAN PELLEJA, VICARI TEMPORAL (1533-1580): Com a vicari apareix fins el 1538, a partir de 1566 noms s designat com a mossn, el 1568 casa amb llicncia, vol dir que no estava adscrit  a la parrquia.

BERTOMEU BISQUERT (1571-1583): Reverend mossen, el 1571 fa de testimoni duna boda, consta entre 1571 i 1572 com a mestre de gramtica[2], a partir de 1581 s vicari de Pego fins el 1582, segons el llibre de visites de 1583 a Pego hi ha un tal visquert que ara s rector de Massamagrell que era hereu del benifet de Santa Magdalena.

JOSEP TORRA (1581-1594): Mossn Josep Torra apareix per primera vegada com a compare dun bateig de 1581 desprs s esmentat al marge del llibre de visites de 1583 i es diu que posseeix el benefici de Sant Miquel i Sant Lloren i que s present i natural de la vila de Pego. El 1584 s anomenat diaca, el 1587 s vicari de la parrquia i ho s fins el 1590, encara que continua realitzant cerimnies de bateig fins el 1594 sense ser anomenat vicari. No va escriure cap partida ja que en lՏpoca del rector Jeroni Vives (1566-1609) va ser ell qui les escrivia generalment.

JERONI MIRO (1587-1619): Consta[3] que el 1587 era estudiant al collegi de lIllustre don Tomas de Villanueva, mossn Hieroni Miro apareix el 1593 com a compare duna batejada, els anys 1597 a 1599 es diu que s vicari. Desprs va ser rector de la parrquia de Favara de Pego des de 1604 a 1619. El 1610  apareix com a amo duna xiqueta de nom Maria de vuit anys filla de cristians nous de lexpulsi que es bateja el dia 15 de novembre. No escriu cap registre perqu qui sencarrega s el rector Jeroni Vives (1566-1609).

MIQUEL FENOLL (1594-1595): Mossn Miquel Fenoll s vicari el 1594 i lany segent. Les partides en qu interv sn escrites pel rector Jeroni Vives (1566-1609).

SEBASTI FEMENIA (1596): Des de febrer a octubre del 1596 apareix com a vicari mossn Sebasti Femenia, tampoc escriu i per tant se lesmenta sempre en tercera persona.

VICENT COTS (1599-1644): Ja consta el 1596[4]. Noms va ser vicari els anys 1599 i 1600, la resta danys consta que s beneficiat en la parroquial.

MIQUEL COSTA (1601-1602): s mossn i vicari del juny del 1601 al juny del 1602. Totes les seues actuacions apareixen en tercera persona i la lletra s del rector Jeroni Vives (1566-1609).

LLUS VIDAL (1602-1604): A partir del 27-7-1602 s vicari de la parroquial mossn Llus Vidal que batejar i casar fins el 1604 i tampoc escriu cap partida. De 1656 a 1689 hi ha un altre mossn Llus Vidal que va ser rector de Favara de Pego fins el 1663, a partir del 1671 s rector del Rfol.

ASSENCI MORALES (1605-1606): Mossn Assenci Morales consta com a vicari de Pego en els batejos des del mar del 1605 a gener de 1606 sense escriure cap partida. Encara hi ha una llicncia de boda de novembre de 1606 lliurada per ell on es diu que s vicari de la parrquia de Santa Creu de Valncia.

PERE GUERAU (1601-1608): Lany 1601 mossn Pere Guerau era vicari de la vila de Concentaina quan escriu un certificat de boda. El 1606 va ser vicari de Pego fins el 1608.

VICENT GROS (1609-1610): Va ser mossn i vicari durant els dos anys i encara apareix un reverend prevere anomenat tamb Vicent Gros el 1631 fent de compare dun bateig.

LLOREN SABATER (1610-1611): Mossn i vicari de Pego, el 8 de desembre de 1610 hi ha la primera partida celebrada pel vicari Lloren Sabater que estar a Pego noms uns quants mesos, fins el febrer de 1611, la seua principal tasca va ser ajudar el rector en els batejos dels xiquets moros que es van quedar desprs de lexpulsi. Quan escriu la primera partida no segueix lesquema que hi havia fins aleshores, la data del bateig apareix al final del primer rengl quan la norma era escriure-la al principi i fins i tot el bateig no segueix lordre cronolgic de la resta. Seria natural dalguna poblaci del subdialecre apitxat, per les traces dels seus escrits.

FRANCESC MARAL (1611-1618): El mes de febrer de 1611 i fins el mateix mes de 1618 va ser vicari de la parrquia el prevere mossen Francesc Maral que usa una calligrafia notable i les seues dades sn difanes, s tamb el primer capell del llibre que fa servir signes de puntuaci com les titlles per accentuar algunes paraules i la coma per separar segments lingstics aix com l՜s de les majscules de manera ms coherent (als noms de persones, de pobles, dels mesos de lany, a linici dels registres i tamb als cognoms) enumera els registres anuals i la lletra dels marges on es posa el nom del batejat o dels contraents li pertany.

MIQUEL ALOMAR (1618): Mossn regent i vicari de Pego dagost a octubre daquell any, escriu  un certificat de boda lany 1613 quan estava de vicari de Xbia.

MAURO CERVERA (1618-1629): Mossn i vicari de Pego, dorigen dialectal apitxat (escriu les formes: batechi, dumenche, canonche, sentonche, etc.). Va intervenir en 430 partides noms en onze anys.

BASILIO GARCIA (1629-1630): Era doctor i vicari, no va arribar a estar un any, segurament la de Pego va ser una parrquia de pas per a ell per a desprs dirigir-ne una altra.

ONOFRE SEGARRA (1631): Era frare i vicari del Convent de Nostra Senyora del Pi (Oliva) i regent de la cura de la parroquial de Pego noms apareix en dos batejos del mes de febrer de 1631.

TOMAS BERENGUER (1631-1633): Va ser Llicenciat prevere i vicari de Pego entre el novembre de 1631 i loctubre de 1633.

LLOREN CAPDEVILA DESTANYA: Va ser Doctor, vicari i regent de cura de la parroquial de Pego entre labril de 1634 al juliol daquell any, la seua lletra presenta una certa dificultat de desxiframent.

JOAN JERONI TENA CISCAR (1584-1641): Conegut com a mossn Joan de Tena, era un capell dorigen pegol i per aix en tenim ms informaci, va ser fill del notari mossn Joan Cristfor Tena i de Magdalena Ciscar, famlia benestant, nasqu a Pego el 1584 en el bateig del qual actu de padrina una tia monja (Maria Siscar beata segurament germana de sa mare), el trobem com a estudiant en una partida de bateig de 1605 (quan tenia vint-i-un anys), i el 1609 (als vint-i-cinc anys) just el 21 de novembre, dia de la batalla de Laguar contra els moriscos rebellats, ell s rector dels llocs de la vall segons consta al llibre de Campell de la Vall de Laguar. A la memria esmentada al llibre ja citat Histria de la Villa de Pego de Bernardino Sastre i altres, es diu que sa mare, viuda, t una xiqueta morisca de cinc anys i segons la relaci de moriscos de larxiu de Simancas de 1611[5] s amo duna xiqueta morisca de vuit anys de nom ngela natural dAlcal. Des de llavors fins el 1635 apareix en diverses cerimnies de familiars i coneguts com a mossen prevere. I a partir de 1635 (quan tenia cinquanta-un anys) consta que s vicari de la parrquia de Pego. El seu estil calligrfic s elegant i la lectura dels seus escrits s fcilment llegible i les dades que aporta sn fora completes potser shi nota la influncia de lofici notarial de son pare. El 29 dagost de 1641 va ser soterrada sa mare i ell s el marmessor, la qual es va deixar 50 lliures per lՈnima. La darrera partida que escriu s del 29-10-1641 i pocs dies desprs (el 10-11-1641) va ser soterrat al vas dels Capellans de lesglsia de Pego, va deixar 234 lliures per lՈnima, fou vicari de Pego els darrers sis anys de la seua vida que va durar 57 anys.

JOSEP JOAN ROC MONTANYANA OFRASO (1613-1647): Mossn Josep Montanyana va nixer a Pego com el seu antecessor, fill de Jaume i Joana Anna, lavi matern Antoni Ofraso era conegut per lalcait, el 1638 (als vint-i-cinc anys) ja s reverend mossn i prevere quan fa de testimoni duna boda, en morir Joan de Tena apareix com a vicari el 28-12-1641, pel gener de 1642 va publicar una lletra dexcomuni al notari Joan Cendra per no haver donar compte de lՈnima dngela Cendra i de Castanyer, el mateix notari escriu del mossn que era un capell molt honrat i que sabia molt b el que feia[6], la seua calligrafia no s tan clara com la de lantecessor, deix les funcions de vicari pel mes de mar de 1646 substitut per Josep Santonja, soterrat pel mar del 1647 al vas del clero, com a prevere i beneficiat de lesglsia, va deixar per lՈnima 100 lliures.

JOSEP SANTONJA (1644-1688): La primera citaci que tenim de Mossn Josep Santonja s a lesmentat quadern del notari Joan Cendra on es diu que s beneficiat a la parrquia de Pego, aix als registres parroquials i fins al 1646 se lesmenta com a mossn, es veu que aquell any va substituir mossn Josep Montanyana com a vicari de la parrquia fins el 1667, i encara va viure ms de vint anys a Pego com a prevere va ser soterrat i va fer testament de m prpia el 1688, des de 1682 no apareix en cap registre, cosa que indica que estava retirat de lactivitat pblica religiosa. Va intervenir en ms de 900 partides.

GABRIEL JOSEP LOZOYA (1660) Fra Gabriel Looya va ser vicari de la parroquial de Pego de finals de maig i primeries de juny daquell any.

JERONI SANS (1661): El prevere fra Gerino Sans regent i vicari de la cura de Pego va batejar tres criatures pel mesos de gener i febrer daquell any.

FRANCISCO ESTAA (1667-1704): De 1667 a 1671 s adjectivat com a vicari temporal, i la resta danys com a vicari. Va escriure ms de mil sis-cents partides, exerc 37 anys el seu crrec religis, fou contemporani del rector Josep Cortina.

 

ALTRES CAPELLANS

 

BERTOMEU SASTRE (1533-1535): Sempre s anomenat com a mossn i interv com a compare de batejos.

MIQUEL PERIS (1533-1537) Sempre s esmentat com a mossn i interv com a compare en batejos.

JOAN MACHI (1533-1538): Anomenat com a venerable mossen i prevere el 1533, de reverend mossen el 1538, el 1534 bateja una xiqueta, la resta de les vegades que apareix s compare de batejos.

MARTI DARAYS (1533-1538): Mossn Marti Darays s venerable mossen i altres voltes com a mestre, la qual cosa indica que hi havia un capell i un altre homnim que no ho era i que van viure els mateixos anys.

FRANCESC PERIS (1533-1537): Sempre anomenat mossn, una volta s venerable mossn, actua de compare en batejos.

MIQUEL SARAGOSSA (1534): Bateja en dues cerimnies i signa com a prevere.

JOAN CENDRA (1538-1550): Sembla que hi haja tres mossens amb el mateix nom de Joan Cendra, el primer de 1538 a 1550 s anomenat reverend mossn i  prevere. Un altre que apareix entre 1568 i 1613 i finalment el darrer de 1637 a 1660 que va ser rector de Gata, el qual s esmentat al quadern escrit pel notari Lluis Joan Cendra de Pintor sobre el terratrmol de 1644.

ANDREU PUIG (1567-1594) Reverend mossen Andreu Puig interv en moltes cerimnies, bodes, benediccions nupcials i batejos.

JAUME CULLA (1568-1580): Realitza bodes, nՎs testimoni i tamb bateja.

MART LLOPIS (1568): Reverend mossen Marti Llopis va ser testimoni duna boda.

GIBERTO (1568): Reverend mossen Giberto va ser testimoni duna boda.

JOAN CENDRA (1568-1613): s el segon, cronolgicament, dels tres capellans homnims que hi ha en els segles XVI i XVII, va acompanyat dels qualificatius Reverend mossn anteposats i de prevere posposat al nom.

JERONI CORTES (1577-1584): Reverend mossen Hieroni Cortes.

FRANCESC FERRANDO (1582-1626): Mossen francesc ferrando diaca interv com a testimoni en unes benediccions nupcials de 1582, a la visita de 1583 consta que ha de mostrar els ttols que posseix del benefici del Corpus. Encara s diaca el 1583 quan fa de padr dun bateig. A partir de 1601 s anomenat mossen francesc ferrando prevere.

PERE PERIS (1579-1587): Reverend mossn Pere Peris prevere interv en diferents cerimnies.

BERTOMEU GOMAR (1583-1591): Segons la visita pastoral de 1583 era titular dun benefici i residia a Valncia, el 1584 el Reverend mossn Bertomeu Gomar diaca s testimoni duna boda, prevere el 1585, va ser padr de batejos i testimoni de bodes fins el 1591.

ANDREU FELIU (1583 i 1591): A la visita pastoral de 1583 consta que mossn tal Feliu natural de Benissa i estudiant a Valncia era titular dun benefici, el 1591 mossn Andreu Feliu prevere s el padr duna xiqueta batejada.

ANDREU PUIG menor (1589, 1591, 1592, 1593 i 1614): Reverend mossen Andreu Puig menor.

VICENT SARAGOSSA (1593-1625): Mossn i prevere que apareix per primera volta el 1593 quan fa de padr dun bateig. El 1607 celebra unes esposalles i es rector de Gallinera. El 1613 com a rector dOrba escriu un certificat i celebra una boda. Encara hi ha un certificat de 1625 dun mossn Saragossa que s rector del Real.

SEBASTIA OCHOA (1594): s beneficiat en Pego i no sel qualifica de mossn ni cap altre adjectiu que indique la seua professi religiosa. El 1601 hi ha un homnim testimoni duna boda que s estudiant.

PERE ANTONI SANCHIS (1599-1629): Des del 1599 hi ha un Pere Antoni Sanchis que interv diverses voltes com a compare de bateig i testimoni de boda. El 1604 ja s mossn i prevere. A partir del 1612 s anomenat tamb Reverend. Va intervenir en moltes cerimnies i escriu moltes de les partides en qu participa, finalment va ser soterrat el 1629.

FRANCESC FERRANDO (1603-1626): Com a testimoni de bodes el 1603 apareix un Francesc Ferrando estudiant i el 1607 un mossn Francesc Ferrando menor que sintercala amb el seu homnim anterior.

ANDREU TEROL (1604): Mossn Andreu Terol prevere noms apareix una sola volta com a compare dun bateig daquell any.

PERE PERIS (1622-1669) Reverend mossn Pere Peris prevere i clergue que va intervenir en moltes cerimnies i soterrat el 1669 a la sepultura dels reverends desprs de fer testament. El fet que hi haja un interval de 35 anys entre lanterior mossn Pere Peris i aquest fa pensar que serien dues persones diferents.

JOAN MAGAA: Frare que va regir la parrquia els dies 25 a 28 dagost de 1634 per absncia del curat. Escriu tres batejos en castell.

LLUS GASET: Va ser un frare que va regir el curat de Pego el mes de novembre de 1634.

JOSEP CENDRA (1637-1660) Va ser rector de Gata i s esmentat al quadern escrit pel notari Lluis Joan Cendra de Pintor sobre el terratrmol de 1644.

PERE PERIS (1671-1697): Mossen Pere Peris prevere, interv com a testimoni de bodes i padr de batejos, i bateja una criatura noms en una ocasi, el 1677.

 



[1] Sastre Ferrando, Bernardino, Manuel Giner Pascual, Jos Garcia Bauls, i Jos Ma Alcina Sala. Historia de la villa de Pego. Pego: Impremta Cuquerella, 1924.

 

[2] Martinez Rondan, Josep. "Trptic pegol 1-Apunts per a un inventari artstic de Pego, 2-Espigolant efemrides, 3-dos documents per a la histria". Festes Pego, 1979.

[3]Martnez Rondan, Josep. Pego molt nostrat, apunts per a la seua histria. Festes Pego, 1980.

 

[4] Martnez Rondan, Josep. L'Hospital de Pego. Sagunt: J.M.R., 1983. p.70

[5] Document E 243 de lArxiu de Simancas, moriscos de Pego 1611.

 

[6]Sastre Ferrando, Bernardino, Manuel Giner Pascual, Jos Garcia Bauls, i Jos Ma Alcina Sala. Historia de la villa de Pego. Pego: Impremta Cuquerella, 1924, ps.104-106


contador de visitas