Ta germana enceta una melodia a l’harmònium

sota l’empremta rosa dels seus dits
es fan les emocions d’ivori i de banús

La cera es liquida en efluvis de passió

Si la Quaresma no fos tan morada
al cap dels ciris creixerien estrelles

LLÀNTIES 

Llànties de la vida

Fecundades amb el llevat dels homes

Llànties brillants

qui cremeu el ble greixós del Sacrifici

Llànties eternes

penjades del meu cor

amb cadenetes de diamants utòpics

Llànties-Poemes

de carn i sang i ànima

ai si us apaguéssiu.

SI JO TINGUÉS PROMESA

Si jo tingués promesa
tallaria a la nit una branca d'estrelles
per fer-li'n braçalets

Ella m'esperaria al port
dins una barca
—penjat de la seva mà
li fruitaria el fanal

De lluny, de lluny els nostres esguards
ja s’haurien telegrafiat

Jo correria
i saltaria
a la barca dels seus braços
a besar-li l’estrella del front

LES ONZE DE LA NIT 

Sonen hores i dansen pèndoles

   gotes caient sobre el cristall

Jo torno a casa

   (el carrer passa darrera meu)

a dormir

a somniar

a morir

per tornar a néixer demà

i beure l'alcohol on es fondran les hores noves