PRINCIPI I FI

Amor, afina els nervis de la vida

amb l'alè de la teva tebior

Deslliura la rosada comprimida

de la dolor i encén-la amb ta claror.

Acoloreix la terra pressentida

de flors i fruita de promissió

i entre la veritat i la mentida

fes tremolar la viva il·lusió.

Que la sensació del teu perfum

torni rosa la nostra intel·ligència

i rossinyol el nostre paladar.

I que amb l'esguard puguem sembrar ta llum

en l'ànima de qui no pot amar

tot inflamant-se de la teva ardència.

MADRIGAL

Si nevés, amiga, (no et plauria?)
que tot tindria un tast del color de ta carn
—les cases grogues, les vermelles
i el foc de la llar!—
si nevés, amiga,
aniríem als parcs del món
—entre el camí esborrat i l'aire,
el teu cabell per sol.

Oh el camí blanc! Tot ho fóra camí, si nevés,
i tot arbre, ametller.
I el paraigua seria una rosa de maternals pètals
qui ens hi clouria com aroma seva
—aroma
i nèctar
de les nostres besades.

La font s'esfulla com un clavell,
amiga.

Jo n’he collit uns pètals a la mà:
beu-los
com si fos aigua del meu cor.

PLAÇA

El vers etern del brollador

fecunda l'aire:

el nadó serà el sol

que els vells tindran al braç.

TASSÓ

La xocolata tèbia

mira el sostre blanc

amb la boca oberta