Friedrich Nietzsche –Filòsof alemany (1844 –1900)

• L’obra de Nietzsche és la més controvertida de la història del pensament perquè vol repensar el sentit de la filosofia des de l’inici i per haver estat vinculat, més o menys erròniament, amb el nacional-socialisme. La teoria del Superhome i la idea de la “bèstia rossa” (Genealogia de la Moral) van ser usades per Hitler.

• Nietzsche fa una filosofia de la vida que vol girar del revés el platonisme de la cultura occidental. Per a Nietzsche l’error de la tradició socràtico-platònica, kantiana i utilitarista és haver confós l’ésser amb les idees (amb la vida teòrica, abstracta) posat les idees per sobre de la vida creadora, sense adonar-se que “la vida no és una idea”.
  
  
• Per a Nietzsche, Occident està malalt de nihilisme, d’incapacitat de crear. El nihilisme és el fruit de la decadència europea que separa les idees de la vida. Cal, doncs, una transvaloració de tots els valors expressant la voluntat de poder. Transvalorar és dir “el gran si”: el si a la vida sense condicions, com un joc, com una festa.

• Transvalorar fa necessari assumir com a criteri la “voluntat de poder”: considerar que la vida no és un concepte sinó una força que va fins i tot més enllà de la forma individual de la seva presència.
  
  
• Dionís –un antic déu grec de la vinya, del vi i del teatre– és el símbol de la transvaloració i de la voluntat de poder per oposició a Apol·lo, déu de l’ordre, de la mesura i del seny que és un símbol del nihilisme. La moral és l’eina que els febles, els ressentits, els negadors de la vida han usat per a imposar el seu domini sobre els forts. Crear “mala consciència” és l’estratègia que han usat els febles per a sotmetre els forts.

• La creació del concepte de “Déu” i del sagrat és un instrument per a fer triomfar la moral com a criteri aliè a la vida. Però ara (en la modernitat) “Déu ha mort” i, per tant, no hi ha valors superiors.
  
  
• El Superhome hauria de ser entès com “el més enllà de l’home”: l’home és allò que ha de ser superat i el Superhome és el símbol del creador de valors. El Superhome no és l’hereu del Déu mort perquè els déus surten del més enllà, de la por i de l’angoixa, mentre que el Superhome és el sentit de la terra.
  
  
• Cal distingir el Superhome (creador) de l’últim home (ressentit, angoixat, incapaç de crear). L’últim home és el qui sap que els valors tristos del nihilisme no tenen sentit però és incapaç de deseixir-se’n. Però, alhora, qui no ha estat últim home i no ha experimentat la misèria de la seva condició no pot decidir-se a fer la transvaloració i arribar a Superhome.

• La condició per a esdevenir Superhome és afirmar “l’etern retorn”: acceptar que la força de la vida és capaç d’aturar el temps i de reinterpretar-lo.