John Stuart Mill – Filòsof anglès (1806 –1873)

• Defensa l’utilitarisme, teoria segons la qual l’acte just és el que aporta més benestar (més plaer i més satisfacció) a més gent –i en aquesta mesura és el més útil. En una altra versió, la utilitat més gran és la que aporta menys insatisfacció o menys dolor entre les accions realment possibles en una situació donada.
  
  
• L’utilitarisme és conseqüencialista: un acte ha de ser jutjat per les seves conseqüències, per la “felicitat agregada” que produeix. Això l’enfronta a Kant per al qual un acte ha de ser jutjat segons la seva intenció, és a dir, pels principis que l’inspiren. Mill considera que la seva teoria renova els pressupostos de l’hedonisme moderat d’Epicur en la mesura que també proposa un “càlcul de plaers” i considera que el millor plaer és el natural i necessari. 
  
  
• Es pot calcular la felicitat (“càlcul felicitari”) que produeix una acció o una regla moral i comparar-la amb altres possible accions o regles quan se sap com la gent millora la vida, el benestar, la felicitat, les expectatives, etc. en adoptar determinats models de vida. Hi ha formes de vida millors que altres perquè les seves conseqüències són també millors.
  
  
• Cal distingir entre “felicitat” (activa, creadora, solidària) i “contentament” (el simple estar d’acord passivament amb la vida que hom porta). Un esclau podria estar content, però no ser feliç. Per a la assolir la felicitat cal la justícia social.
  
  
• L’utilitarisme moral que defensa, especialment al seu llibre “Utilitarianism” té en compte la utilitat del benestar col·lectiu que sempre “suma” més que el pur benestar individual. Per això el sacrifici de l’individu en ares del bé comú és la més alta de les virtuts perquè és susceptible d’augmentar la suma total de la felicitat. 
  
  
• Mill defensa l’utilitarisme “de la regla”: allò de debò útil són les regles morals, especialment les que regulen el comportament públic –que han de caracteritzar-se per la seva imparcialitat. Per a Mill la utilitat és, doncs, qualitativa: d’aquí la seva frase: “Val més ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet”. Això el diferencia del seu mestre Bentham que defensava que la utilitat havia de ser calculada per a cada acte en concret.
  
  
• Per a Mill, la llibertat individual és la condició prèvia i imprescindible de la felicitat o benestar: no és un fi en si mateixa sinó l’instrument per a poder portar una vida de creativitat i de plaer. La llibertat crea diversitat i la diversitat fa una vida més digna de ser viscuda. La llibertat ha de ser defensada tant davant l’Estat, que tendeix a controlar la vida del ciutadans, com davant la tirania de l’opinió pública que tendeix a viure de tòpics i llocs comuns.