René Descartes – Filòsof francès (1596-1650)

• Està en l’origen del Racionalisme modern; la filosofia cartesiana s’adreça al problema del fonament del coneixement. Cerca un criteri indubtable de veritat capaç de superar el dubte escèptic. Aquest criteri s’anomena “cogito” i es formula “jo penso, ergo existeixo”. És una primera veritat indubtable perquè per a dubtar em cal pensar i no podria pensar si no existís. Abans d’arribar a la primera veritat cal fer l’experiència intel·lectual del dubte (“dubte metòdic” / “geni maligne”).
• El “Mètode” cartesià no vol ser útil només per a la filosofia sinó per al conjunt del coneixement –també per a la ciència i deriva del model mecànic i geomètric de Galileu.
  
  
• La paraula “mètode” en grec significa camí i per a Descartes un mètode són “regles certes i fàcils” per a assolir el coneixement de la veritat. Segons Descartes hi ha quatre regles metòdiques que serveixen per a conduir la ment de forma correcta. La regla metòdica bàsica és la d’evidència: tot allò que no sigui evident metodològicament ha de ser considerat fals.
• El “cogito” és la primera veritat indubtable que es pot descobrir per reflexió interna. Constitueix el fonament del pensament cartesià perquè és una idea innata absolutament evident en ella mateixa. Les idees innates són totes indubtables i ens porten al coneixement del Jo, de Déu i de l’existència del món físic.
• Descartes inaugura una versió del dualisme en diferenciar entre “substància pensant” (“res cogitans”) i substància extensa (“res extensa”), de manera que planteja el problema de la relació entre la ment (ànima) i el cos. La matèria segueix les lleis mecàniques (es comporta com una màquina que consumeix energia i produeix treball) i és per la seva naturalesa radicalment diferent de la ment.
  
  
• Descartes és considerat el pare de la filosofia moderna perquè no es planteja “què” coneixem sinó “com” coneixem. El cartesianisme està en la base de l’idealisme modern (cogito), però també en la del materialisme mecanicista (res extensa).