El nom de la urbanització Mas Mel és una reducció del nom de l'antic mas de la Mel (documentat ja al 1708) i que ara ja no existeix. El nom li ve de la seva producció de mel. Pel davant hi passava l'antic camí de Vilanova, que era la sortida natural de Calafell, passant pel carrer del Pou. Aquesta via de comunicació va ser substituïda a principis del segle XX per l'actual carretera de la Santa Creu de Calafell o de Barcelona.
Des de l'entrada al parc del Comú podem seguir la baixada de l'esquerra on trobarem a uns 30 metres la primera barraca de pedra seca del Mas d'en Vives o podem continuar el caminet cap a l'Escola de Natura. El camí passa per l'Aula de Natura. El camí va pujant i la vista a banda i banda és magnífica. A l'interior de la vall, tot el fondo del Mas d'en Vives, els conreus, d'oliveres, garrofers i vinya. Abans de la forta pujada final al cim de la Talaia (20 minuts), trobem una cruïlla de camins, que baixen pels dos vessants de la carena. Nosaltres agafem el que puja fort, tot recte, i, després de superar un turonet a mig camí amb pins, arribem al cim de la Talaia, el punt més alt del nostre recorregut (132 m). Al cim hi ha les restes d'una torre de base el·líptica de 6,9 x 5 m aproximadament. Només se’n conserven els murs de fonamentació i el paviment del fons. Va ser construïda amb pedres lligades amb morter de calç i sorra. Aquestes restes corresponien a una torre per vigilar la costa. La seva construcció podria remuntar-se a principis del segle XV. Des d'aquí es pot veure la fondalada que hi ha entre el Pujal i la Talaia: la coma Farella. A través dels pins, podem entreveure el cim del Pujal (166 m), coronat per una antena, a l'altra banda del qual s'estén el nucli de Segur de Calafell. També tenim una esplèndida vista de Segur, de les urbanitzacions Mas Mel i l'Estany i de la Platja de Calafell. Casa d'Oficis   Ajuntament de Calafell