ArtXiu peRsonA  L   d'emi talens      

                           Dietaris Novel.les  Relats  Poemaris  Aforismes Fotografia

                                          

 

Lectures

Veus: Josep Pla

El Quadern Gris

.....A la carretera, trobem una pobra dona amb un gran feix de llenya a l'esquena. Els pintors holandesos -pel que he vist a les reproduccions- han pintat moltes figures portant un feix de llenya. En aquestes pintures, però, els feixos solen ésser més petits. Aquí, són enormes.....

...... Mentre va passant la tarda, les coses tenen un augment de presència i de relleu que dura un instant. De cop i volta, la llum es trenca, les ombres s'abaixen i s'aprimen ràpidament i la humitat freda del vent de garbí les empasta.... (pg 340)

.....Els poetes noucentistes feren passar de moda Maragall, però aquesta situació no durarà pas gaire. Ara han quedat a dalt de tot els poetes noucentistes, sobretot Bofill i Mates i Josep Carner. Però en aquestos moments es comença de sentir dir que aquest dos poetes són sobretot versificadors, i, per tant, el refredament es troba en perspectiva. Aquest refredament tampoc no durarà gaire, a menys que s'hagi perdut la noció de les coses de valor d'aquest país. Ara puja Sagarrra, que no és precisament un poeta noucentista..... El cultiu de la conjectura literària és molt difícil i hi ha sorpreses estranyíssimes... (pg 698). El quadern Gris

 ©Josep Pla, El quadern Gris. Edicions Destino, 1997.

.... De tota manera, he de dir que pels superficialíssims contactes que he tingut amb el grup modern em sembla haver comprès que aquest grup viu infinitament millor que els elements tradicionals; que és, parlant en general, molt més tractable, que les seves idees són més tolerants i que l'enveja, que és la malaltia de la gent del país, malgrat manifestar-s'hi d'una manera molt acusada, no arriba mai a les proporcions que té en el grup tradicional..... (pg 148).  El carrer estret.

©Josep Pla, El carrer estret. Edicions Destino, 1997.