|
ArtXiu peRsonA L d'emi talens Dietaris Novel.les Relats Poemaris Aforismes Fotografia |
|
|
Teresa Pascual Flexo 1 Bastaria la veu per seduir-te. La veu feta de terra i escanyada, amagatalls callats de veu secreta sobre la teua pell com un calfred. La mitja veu murmuri d'aigua queda, un suau redós de so per amarar-te, la veu distant de les barques de pesca glapint estels d'escuma sobre el mar. La veu sorda, la veu feta de braços bastaria, la de balç més profund, la veu quasi arrancada de les pedres. La veu tendra, la veu feta de núvols, la veu feta de lli o de la rosada que naix en acabar-se la nit freda. 7 M'agrada descobrir el que teniu de nou, el que hi ha de misteri per dalt dels vostres gestos, el que hi ha d'aventura en els rostres anònims, aqueix repte dels ulls quan de sobte entropessen. ©Teresa Pascual. Flexo. Gregal Llibres, 1988.
|
|
|