Retalls de premsa
Tots els colors del verd del camp valencià
JOAN F. PERIS - Coordinador de País d´Esquerra Verda-Iniciativa pel País Valencià
El camp valencià està en greu perill de desaparició. L´agricultura valenciana ha deixat de ser un sector econòmic rendible per als productors i cada vegada són menys les famílies que treballen la terra com a primera ocupació.
Les fortes gelades d´enguany han aguditzat un problema que es estructural i que de no donar-li solució, tindrà nefastes conseqüències no solament per a camperols i jornalers, sinó per a tot el territori i el futur de la societat valenciana.
Són moltes les funcions de la nostra agricultura que ens són necessàries per a la supervivència i que no podem deixar perdre si no volem, en molts pocs anys, canviar definitivament de paisatge físic i antropològic en moltes de les nostres comarques. L´arròs, els actuals camps que encara resten a les marjals valencianes conreats amb aquest cereal aquàtic, és una garantia de manteniment dels nivells hídrics de les zones humides i, per tant, de la seua explosió de biodiversitat i del seus paper protector conta la salinització que suposa la intrusió marina.
.....
Cal salvar els colors del camp valencià: el verd més groguenc de l´arròs, el verd lluent dels enciams de l´horta, el més obscur del taronger, el verd platejat de les oliveres, el fort verd dels roures i carrasques... si no volem que l´únic que ens reste siga el verd de les absurdes praderies dels camps de golf excusa per a voltar-los de milers i milers de vivendes.
Ens cal una política agrària que permeta que moltes famílies joves puguen viure de la terra, a les hortes, a les marjals, a les planes i riberes i a les muntanyes amb la ramaderia, reconvertint ecològicament la manera de treballar-la i que, mentre ens donen productes de qualitat, tinguen la seguretat de que les Administracions autonòmica i europea els protegeix pel seu paper impagable de mantenir el paisatge rural, la cultura agrària de les nostres comarques, la biodiversitat i tots els colors del nostre verd.
En homenatge a Raimon i als camperols valencians.
(Levante-EMV. SÁBADO, 12 DE MARZO DE 2005 Edición digital n. 2698)
Tierra de Nadie
Enemigos del pensamiento
(notícia sencera)
JUAN JOSÉ MILLÁS
Lo del tal Cosidó acusando a Peces-Barba de ser cómplice de
los terroristas debe ser menos importante que lo de Maragall acusando a CiU de
cobrar comisiones. De hecho, no ha pasado nada. Todo es muy raro. .......
......... Éste es un país con una extraña escala de valores.....
El mismo Zaplana, que entró en política
«para forrarse» (y parece que lo ha conseguido), no es un hombre especialmente
detestado. Su afán de forrarse, lejos de frenar su carrera política, la ha
catapultado.....
..... Aquí está pasando algo que se intenta explicar desde la política cuando sólo se puede analizar desde la psiquiatría.
........ Lo mejor de todo es que el constructor catalán que ha tirado de la manta lo ha hecho al enterarse de que las comisiones habituales eran del 3%, cuando a él le pedían el 20%.
Enemigos del pensamiento (notícia sencera)
.....Passa per la renovació de tot el mecanisme que mou el sistema tal com ara funciona. I allà on hi havia fosques convivències hi ha d'haver
transparència. I on es dibuixava sospita hi cal honestedat. S'ha de canviar el cinisme per la
coherència, l'atzagaiada per la sensatesa, el silenci per la paraula, la propaganda per la
informació. En definitiva, l'interès per la responsabilitat. Cal ser tan trencador i
modernitzar-se tant, que cal tornar als clàssics. I fer-los cas. Seria
fantàstic!
Josep Cuní
"Encara és possible". (Avui, 05.03.2005)
Com collir el fruit dels artistes si una allau d'oblit els sepulta
La fatiga de no existir
Antoni Llena
...... el poder decisori dels quals els priva de l'espai des d'on poder irradiar. No es posa un canelobre sota una taula, diu la
Bíblia, sinó al damunt, perquè d'aquesta manera la seva llum, gran o petita, pugui esdevenir claror. Han de lluitar
-estic parlant dels nostres artistes- no solament per mantenir encesa la guspira del seu
art, sinó perquè no se'ls arraconi sota les taules.
.....No és dolent que els artistes sàpiguen que treballen en coses inútils, coses que només són productives, potser, en funció de la seva intangibilitat o del grau d'intensitat de la seva ambició (cal recordar-ho: no són pas els conceptes, sinó la intensitat, l'únic paràmetre que permet establir relacions entre obres d'art diverses).
........ al panorama cultural del nostre país,
tenallat, a més, per una inèrcia desertitzadora, la deu de la qual s'ha de cercar en el sotabosc de la nostra
societat, on és possible que perduri ben enquistada la nefasta proclama
d'Unamuno: "¡Que inventen ellos!" I és que una mandra persistent fa que col·lectivament anem sempre a la mercè del que dicten els
altres, acríticament i passiva.
El pensament únic no solament s'ha instal·lat en la nostra societat com a tal, sinó que també ho ha fet disfressat de pensament
anti. Un anti que n'és una prolongació, una altra manera estètica d'imposar-lo
hegemònicament, com el revés consensuat i acrític d'una mateixa moneda. ¿Fins quan dificultarem a la nostra societat la naixença d'un nou
Mozart, que obligui a descavalcar del seu gueto l'elit rutinària que ens guia,
fent-los veure, com feu el compositor, que també es pot fer òpera en alemany, no només en
italià? Una societat amb una tradició plàstica tan brillant com la nostra, de què s'ha
d'excusar?
..... Deixem, doncs, d'anar de remolc i pensem que tot es pot cuinar, fins i tot el no-res. (Avui, 12.03.2005)
....i un llibre
LA REBELIÓN DE LAS FORMAS // JORGE WAGENSBERG >> ASSAIG
Geometria natural
ORIOL SALADRIGAS
[email protected]
LA REBELIÓN DE LAS FORMAS
Autor: Jorge Wagensberg
Editorial: Tusquets
Pàgines: 318
Preu: 19 €
....."A la realitat s'hi accedeix via un, dos o tres tipus de selecció: la selecció fonamental (de la matèria inerta), la selecció natural (de la matèria viva) i la selecció artificial (de la matèria intel- ligent)".
....... Els llampecs aforístics s'han convertit en una potent llum amb què analitzar "l'espectacle del món".
Sota aquest focus, a la segona part del llibre, Wagensberg exemplifica per què al món inert, viu i culte predominen formes geomètriques: l'esfera protegeix, com als ous, i sorgeix en un espai isòtrop, com els estels o les bombolles; l'hexàgon pavimenta, com al passeig de Gràcia o les petxines de les tortugues; l'espiral empaqueta, com en el paper higiènic o la trompa de les papallones; l'angle penetra, com en dents i espines; l'ona mou, com mostren rèptils i peixos.
El llibre és, doncs, una invitació a mirar amb curiositat la naturalesa. Igual que amb els aforismes, Wagensberg aconsegueix, amb un text seductor, que la intel.ligibilitat del món sorprengui i emocioni.
Noticia publicada a la pàgina 7 de l'edició de 3/3/2005 de Llibres. elperiodico