ArtXiu peRsonA  L   d'emi talens      

                           Dietaris Novel.les  Relats  Poemaris  Aforismes Fotografia

                                          

 

Retalls de premsa

(diari AVUI, diumenge 27 febrer 05)

 QUADERN
DE MÚSICA
Els desafiaments d'una indústria en crisi
Xavier Cester


    .........arran de l'atac de la pirateria.
    La primera evidència és que, malgrat els problemes de les discogràfiques i els neguits dels autors, mai la música havia estat tan present en la vida quotidiana: sintonies de mòbils, fil musical a metros, trens i avions, canals nous i més ràpids (la xarxa informàtica) per accedir-hi, proliferació d'activitats en directe, des de la sessió més alternativa fins a estadis de futbol plens per escoltar bandes irlandeses. No és la intenció d'avui filosofar sobre la qualitat, no pas del que s'escolta,
sinó del com s'escolta, de la vulgarització, en el pitjor sentit del terme, del fet musical, convertit en objecte de consum ràpid i efímer que requereix cada cop menys atenció per part d'un receptor passiu excepte en el fet de pitjar un botonet. Les conseqüències poden ser més greus del que ens pensem....

    DEMANDES DELS AUTORS
.............. Les mancances, per desgràcia, es donen també en l'ensenyament específic de la música,
tant pel que fa a uns conservatoris amb programes titllats d'obsolets com en les dificultats (no ens hem mogut gaire en aquest sentit) de compaginar la pràctica musical amb l'escolaritat regular.

MIRANT-SE EL MELIC
    El nexe comú entre les conclusions de la Trobada i el Libro blanco de la música en España és, resumint de manera grollera, que autors i discogràfiques es puguin guanyar les garrofes sense entrebancs, fita legítima i lloable, per altra banda. Llàstima que els dos textos pateixin certes dosis de meliquisme, el primer confiant en l'acció dels poders públics en suport de la seva causa sense reflexionar en com fer que el públic se senti atret per la seva música, el segon atribuint tots els mals a forces externes malignes, sense un bri d'autocrítica. Gens estrany si es té en compte que les impulsores de l'estudi són les mateixes empreses discogràfiques que, en una singular pirueta semàntica, durant tot el text s'autodesignen productors de música.
    Per descomptat que en un top manta no trobarem la Quarta de Bruckner. A més, el pretecnològic cronista no sap si és possible baixar-se d'Internet Parsifal, i que allò s'escolti amb uns mínims de decència. La qual cosa no vol dir que l'atac de la pirateria no l'afecti de retruc
des del moment que les companyies retallen els projectes que no tinguin una rendibilitat més immediata (i la música clàssica se sol moure en períodes més amplis).

.......... De música, en definitiva, sempre n'hi haurà, el dubte és com ens arribarà. De moment, cal esperar a veure què passa.

Diari AVUI (llegir notícia completa)


CINEMA

Redacció

...............  L a batalla que plantejaven els Césars d'aquest any entre 'Largo domingo de noviazgo' i 'Los chicos del coro' s'ha resolt amb un fracàs d'aquests dos èxits de crítica i públic i amb la coronació d'un desconegut: el cineasta francès d'origen tunisià Abdellatif
Kechiche.

A més del César a la millor pel·lícula i al millor director,
L'esquive, una pel·lícula que ha obtingut una discreta rebuda per part del públic francès, es va emportar els premis al millor guió -compartit pel mateix Kechiche i Ghalya Lacroix- i a l'actriu revelació, Sara Forestier. La pel·lícula està ambientada en un barri deprimit dels afores de París.
                ..........                    ...................
...... l'Acadèmia del Cinema Francès va atorgar el premi al millor film europeu ex aequo a Ken Loach per Sólo un beso i Emir Kusturica per La vida es un milagro.
.........

        Per la seva banda, el premi a la millor pel·lícula estrangera va anar a mans de Sofia Coppola per Lost in Translation. La cineasta nord-americana roda a França el seu següent film, una biografia de Maria Antonieta.
            La cerimònia va ser presentada per Isabel Adjani, que va voler dedicar els premis César a "tots els segrestats del món", entre els quals hi ha la francesa Florence Aubenas i la franco-colombiana Ingrid Betancourt. "
Contra el silenci, contra l'oblit, per la nostra memòria, pel nostre dret i la nostra unitat, m'agradaria que aquesta nit tots penséssim en les persones segrestades, arrencades de les seves vides", va dir l'actriu francesa, que al llarg de la seva carrera ha guanyat quatre Césars.

         Redacció. Diari AVUI (llegir notícia completa)