ArtXiu peRsonA  L   d'emi talens      

                           Dietaris Novel.les  Relats  Poemaris  Aforismes Fotografia

                                          

 

 Relats

 

Probablement: Dotze relats numerats de 00 a 10 on sempre algun personatge, lloc o fet té alguna relació amb  algun dels altres relats.

 

Probablement 00:

Probablement 0: 

    ...Vaig veure clarament en la foscor aquell cotxe aturat. Un Renault gris, no vaig fer cas i per això no em vaig molestar en mirar la matrícula. Però vaig sentir un mena de premonició fosca en veure que a l’interior hi era un home quiet, assegut al volant. El vaig mirar insistent, interrogant, sostenint desafiant la mirada no fos cas que es pensés que no l’havia vist. Fou una fiblada instantània que em féu preguntar-me què podia fer allí, a tocar de la sortida del restaurant a aquelles hores de la nit. No hi vaig pensar més, o sí. Semblava tan absurd. Però l’inconscient se’m desplaçava un cop i altre des de la reunió de la tarda a la llambregada d’aquell fet insòlit, un cotxe atrotinat, quina casualitat, habitat per algú que m’observava.

    Ara, gairebé deu anys desprès, comprenc l’abast d’aquella sensació. Potser un estrat invisible de la intel.ligència em va fer nugar la insistència que ella havia posat durant el sopar per a que ens férem fotos. Em vaig negar, paralitzat de pànic. Una intuïció que em va salvar la vida aquella nit. Com jo havia salvat la seua uns mesos abans. Allò m’havia emboirat la percepció, m’havia fet descuidar l’estat d’alerta permanent...

    Probablement 08: "...Mirava el seu rostre entre les diverses capes de vidre que aïllaven les mòmies, ella ho mirava tot amb el seu gest mig infantil i superflu. S’entretenia en foteses i mai arribava a retenir noms ni dades. Aqueix defecte sempre m’havia impacientat i ara, de sobte, em semblava un encant més. Havíem discutit tantes vegades, havíem competit tantes vegades per merèixer l’atenció de M. que ara tot jo només desitjava immolar-me en el seu nom. No la perdia un instant de vista. Ara era jo qui no observava, qui no veia res, mirava al buit. Impacient per sortir d’allí, on ella imprevisible costava de seguir. No portàvem guia i ella havia pres el costum de separar-se de mi, d’exigir una independència que mai havia exigit. Tot això m'explotà al cap quan entràrem en el camp magnètic d’una guia que dirigia amb gestos i veu tallants el seu folc atent, tot explicant en alemany, ara unes dades curioses, ara un ritus, ara unes fastigoses tècniques de momificació, o el valor indefinible de la sequera del desert per preservar tresors immutables a través dels segles. L'exquisidesa del déus que es casaven entre germans per no barrejar sang tan noble. Germà i germana units en l’acte extravagant de fer l’amor, la immensitat de les dinasties... Ella reia, reia aixecant els muscles a un infame vigilant que probablement li havia contat alguna vulgaritat. Vaig sentir tanta impaciència per sortir d’allí, per treure-la d’una xarpada..."

   Probablement 10:

 

   Ningú:

 

  © Copyright,  Emília V. Talens Alberola