|
| |
 pEtItA
tArdOr 
Fragments
del darrer Poemari....
 ...
On s’equilibren daurats i minerals, la força de les arrels sempre
invulnerable. Ran de l’escorça, acoblar el nom, el districte, els sentits...
...
Seure per sempre, glop de pedra, mos d’òliba. Als peus de l’arbre, Un entre
els Mil del bosc....
...... La
subtilesa de l’arbre
òrgan vital, sàvia arquitectura
de carn que oblida ser fràgil
els cicles de llum i aire, clima,
el pertinent paisatge defineix
com morir enredats a les arrels
com viure suspesos de les branques
confondre’ns entre la pluja de les fulles
esperar ensems fragància de flors i fruits,
saba sanguínia, l’escorça triomfal, aire vegetal.......
 ............
Les branques
seques esperen el foc. Dansaran efímera glòria en escalfar-nos les mans, els
ossos. Ens escriuran paraules de plenitud quieta, transparent, quasi de mineral
llum i eternitat. Peus d'aire trepitgen el tapís de fang i fulles, llum
del tresor a la memòria. Determinant els vincles que ens deslliuren, garberes
de sarments, fustes perfumades de sol, llenya que conspira per alimentar-nos
el futur........
Index Torna
a poemaris
© Emília V. Talens.
PETITA TARDOR, 2003. Poemari inèdit. Prohibida
la reproducció sense permís de l'autora.
|