PEACE = No War + No injustice
Tinc un record molt viu: jo tenia uns vuit anys, tractava de demostrar a qui m'escoltés que hagués sigut molt fàcil evitar la guerra civil si els soldats s'hagueren negat anar a la guerra.... per què? Per què li feien cas a Franco.....? Insistia la meua lògica Infantil.....
En aquestos moments hom pot imaginar quina infància i joventut hagués tingut si cap Bush i d'altres il.luminats redemptors ens hagués volgut lliurar de la dictadura franquista a cops de míssils i d'invasions............ Paladins de la llibertat que maten en nom d'aquesta........
Qui agredeix manifesta el costum d'insinuar en les víctimes les pròpies obsessions i projectar-les en aquestes....
Així, si l'època franquista per als nostres grans fou un temps gris i anorreador per mi fou una infància plena de jocs, d'alegria............ Perquè les critaures, per sort, no coneixen les pors dels adults ni les seues mesquineses. No tinc memòria de cap adoctrinament, ni escolar (tot i que, és cert, el currículum era ben obvi), ni social. Gairebé puc afirmar que no vaig patir els efectes col.laterals d'aquella societat sufocant. Probablement perquè el contrapés familiar era aclaridor, tolerant, debatíem i parlàvem de tot allò que fora de casa "era subversiu", fins i tot quan se suposa que encara no ho podíem comprendre.... protegir i dotar d'autonomia és alhora la combinació més generosa amb que els pares poden descontaminar les criatures de l'estultícia social i mediàtica. El futur sempre els ho agraïrà.
Hom té el dret indispensable de la llibretat i encara més de la infància protegida de la bàrbarie dels adults. Però no aïllada en la sobreprotecció i l'aviciament...
No sé si tenia 14 ó 15 ó 16 anys... El que sí que puc assegurar és que quan vaig escriure aquest conte encara anava a l'institut. Tampoc no recorde quin títol tenia. LLavors escrivia regularment, m'imagine que d'aquella manera vehement en què es fa l’adolescència.... Una Rebel·lió, una queixa, una negativa. La Utopia…. Des del que recordava el vaig escriure de nou.
M’agradava la "metàfora" i l'argument i potser si el recorde encara és per la seua forma tan infantil. Una metàfora senzilla i visual, com una típica pàrabola de les que ben segur oíem sovint...i que tantes situacions exemplifica.....
Ara, quan és un bon moment per desempolsar ingenuïtats, no devem caure en la pedagogia mediàtica i fer publicitat, ni encara que siga negativa de tot allò que i qui no s'ho mereix: quants escàndols (propiciats intencionadament per fer reclam) han alimentat una gràfica de vendes, una intenció de vot, un pensament "únic", una situació injusta acceptada com natural per la majoria......
" Quan la llopada aprengué a pasturar" (Fragment)
".............
......................
Recollí el corderet i el tancà al barrat. Tardà molta estona en conciliar el son a conseqüència de la cavil·lació al voltant del que havia cregut contemplar.
...........................
.........................................
.... On s’ha vist mai els xais atacant i vencent els llops.... Ell bé que coneixia com caçaven les feres. Solien apartar un be o dos del ramat, aïllar la víctima, envoltar-la, o en tot cas empaitar els més febles, un o dos i fins i tot alguna vegada algun grupet què acabava belant espaorit.... Un cop aïllats i sense fugida possible, era una festa senzilla per als llops devorar sense miraments els tremolosos corderets, fins al punt que un cop satisfets plantaven cara a gossos i pastors si s’esqueia mentre es batien en retirada.
....................
Qui ha vist mai un llop indultant una ovella, o aquesta donant-li lliçons i temor al llop.... Qui?
.................................
© Emília V. Talens Alberola. Prohibida la repoducció sense permís de l'autora.
http://www.jeancraigheadgeorge.com/
http://www.levity.com/corduroy/orwell.htm
http://www.edupaperback.org/pastbios/Coerrele.html
http://www.webenglishteacher.com/coerr.html
http://www.spaghettibookclub.org/review.php3?review_id=1181
... Le poète palestinien Shawqi Baghdadi a un jour écrit: "Je me souviens de l'enfant comme un ange mort et un moineau blessé. Dieu était triste". Et en effet, la tristesse règne. La tristesse pour des enfants sans futur, pour des enfants sans droit de vivre, pour des enfants sans droits fondamentaux, sans liberté ni sécurité. Depuis la fin de Septembre [2000], plus de 97 enfants palestiniens ont été tués et 4.116 blessés.....
L'idée qu'Arafat ait envoyé les enfants se faire tuer est une claire tentative israélienne d'éviter la culpabilité pour la mort des enfants palestiniens:
l'animosité ou la suspicion est dirigée vers les victimes, justifiant ou excusant par là la violence originelle endurée par la victime.
Les enfants palestiniens ne sont pas amenés à la violence, la violence se produit dans leurs jardins. Il est difficile, sinon impossible
d'assurer les droits de l'homme pour des enfants quand des fusils, des chars, des missiles et des hélicoptères sont amenés dans les Territoires Occupés près des écoles et des maisons. Les enfants ne sont pas seulement pris dans le feu des armes, le nombre de victimes montre qu'ils sont visés. Rien n'est épargné, tenu pour sacré ou protégé.....
( Paix en Palestine !
)
