ArtXiu peRsonA  L   d'emi talens      

                           Dietaris Novel.les  Relats  Poemaris  Aforismes Fotografia

                                          

 

Dites i paraules 

(proverbis populars)

* Abans d'ensenyar, aprèn*

amic
 

Amic en l'adversitat, és amic de veritat.
Amic nou és vi novell. Si és bo no és com el vell.
Amic nou, molt renou i enrenou.
Amic de molts, amic de ningú.
Amic pel seu profit, que se'n torni al llit.
Amic, una figa et vaig guardar, però com que no et vaig veure, me la vaig menjar.
Amic del bon temps, muda amb el vent.
 


amics i...

Amics i llibres, pocs i bons.
Amic i cavall, no els cansis mai.
Amic que no dóna i ganivet que no talla, si es perd, poc importa.

 
amistat
Amistats que són certes, mantenen les portes obertes.
Amistat interessada, només dura una mesada.
Amistat per l'interès, no dura perquè no ho és.
Amistat represa, ferida mal curada
Amistats de tots i de ningú, tot és u.
Amistats que amb vi es fan, amb la ressaca es desfan.
Ajuda't i t'ajudaré.
«Una mà renta l'altra i les dues la cara»: vol dir que el fer favors afavoreix al mateix que els fa
 
atreure...

Vés amb el cor a la mà, però no te'l deixis robar
S'agafen més mosques amb una gota de mel, que amb una tona de fel.
Amb vinagre no s'agafen mosques.
De fer bé, mal no en pervé.
Cadascú té el seu mirar i la seva forma de pensar.
Cadascú per allà on l'enfila.
Cadascú és fill de les seves obres.
Cadascú sap on li fa mal la sabata.
Cadascú parla de la fira segons li va.
Cadascú tira l'aigua al seu molí i deixa sec el del veí.
De parlar poc, menjar poc i llevar-me de matí,
mai me n'he hagut de penedir.
«Uns treuen les castanyes del foc, i altres se les mengen».
Tal faràs, tal trobaràs
Déu ens guarde del vi dolent i del violí d'un aprenent.
«El diable ajuda els seus.»
No hi ha paraula ben dita que no puga ser mal compresa.
De la discussió en naix la reflexió.


De la discussió, en neix la claror.
Si dubtes, calla.
Qui mal entén mal respon.

Diu el mort al degollat: ¿qui t'ha fet tan gran forat?»:
 es diu al·ludint a un qui manifesta estranyesa d'una cosa de què ell mateix pateix, o que recrimina un defecte que ell també té (València). DCVB

Allà on no hi ha pa, no hi ha pau.
Qui ase va a Roma, ase en torna.
Qui només llegeix un llibre no sap més que una cançó.
Vols mentir? Digues el que sents dir.
No feu cas del que diran; els gossos sempre lladraran
Cada ase s'enamora del seu bram.
Val més una unça de pràctica que una lliura de gramàtica.
 
INDEX