Dietaris Novel.les Relats Poemaris Aforismes Fotografia

Lectures i escriptures

.... Página a página me dejé envolver por el sortilegio de la historia y su mundo hasta que el aliento del amanecer acarició mi ventana y mis ojos cansados se deslizaron por la última página. Me tendí en la penumbra azulada del alba con el libro sobre el pecho y escuché el rumor de la ciudad dormida goteando sobre los tejados salpicados de púrpura. El sueño y la fatiga llamaban a mi puerta, pero me resistí a rendirme. No quería perder el hechizo de la historia ni todavía decir adiós a sus personajes. (pg. 13)

Fue de este modo como averiguaron que don Ricardo Aldaya estaba hasta la mismísima y creciente coronilla de que todos les temiesen, le adulasen y se tendiesen en el suelo a su paso con vocación de esterilla. Despreciaba a los lameculos, los miedicas y a cualquiera que mostrase cualquier tipo de debilidad, física, mental o moral. Al encontrarse con un humilde muchacho, apenas un aprendiz, que tenía el rostro y el gracejo de burlarse de él, Aldaya decidió que realmente había dado con la sombrerería ideal y duplicó su encargo. (Pág.246)

© Carlos Ruiz Zafón. "La sombra del viento". Editorial Planeta. 2003.

.... tothom hi acudia amb algun manoll de papers, algun que altre pergamí, dibuix o llibre desenquadernat per a que el pare el imprimís, en fes alguna planxa o l'enquadernés de nou. Tenia papers de totes les qualitats i origens, pells, burins, punxons, tintes de tots els colors i també de daurades.... (pag 44)

© Emília V. Talens Alberola. "A foc de timbals". Novel.la inèdita. Estiu de 2000.

... Por la mañana del día 25 de abril, salió el mariscal duque de Berwick con su estado mayor a efectuar el diario reconocimiento del campo, habiendo ya recibido la información de las patrullas de observación de que se aproximaban las columnas aliadas, cuya vanguardia despuntaba ya las lomas de Caudete.

Ya no es posible eludir, como tantas otras veces, la confrontación directa: Berwick dio la orden de desplegar en batalla, de acuerdo con la formación previamente acordada y conocida por todos los mandos. La orden se anunció por medio de varios disparos de cañón, para aviso de los forrejeadores, y del batir de las cajas(39)

(39) "batir de cajas": de acuerdo con los reglamentos de la época, en una jornada como la que nos ocupa, los tambores y demás instrumentos de percusión no dejarán de sonar. Cada regimiento de infantería tenía un tambor mayor más un tambor por compañía Los de caballería tenían un timbalero más ..... Según estas cifras de plantilla, entre un 2'5 a 3 por cien del total de las tropas, se limitaban en el combate a enardecer a sus compañeros y a transmitir las órdenes con sus instrumentos.... (Pág. 22)

L'Allliance era un vaixell fort i gran. El mar no l'hauria vençut mai. Fan falta tres mil roures per construir una nau així. Un bosc flotant. Qui l'ha perduda ha estat la idiotesa dels homes. El capità Chaumareys consultava les cartes i mesurava la profunditat del fons. Pero no sabia llegir el mar. No sabia llegir els seus colors. L'Alliance va acabar al banc d'Arguin sense que ningú sabés aturar-lo. Estrany naufragi: se sentí com un lament sord que pujava de les entranyes del casc i després el vaixell va quedar clavat, lleugerament doblegat sobre un costat. Immòbil. Per sempre. He vist naus esplèndides lluitant amb tempestes ferotges, i n'he vist algunes rendir-se i desaparèixer enmig d'onades altes com castells. Era com un duel.Magnífic. Però, l'Alliance, no va poder combatre. Un final silenciós. Hi havia un mar gairebé pla, al voltant. L'enemic el tenia a dins, no al davant. I tota la seva força no era res, amb un enemic així. He vist moltes vides naufragar d'aquella manera absurda. Però vaixells, mai. (pg 102/103)

© Alessandro Baricco. "Oceà". Edit La magrana. Tradcc. Mercè Canela. Abril 2001.

- ¿Com definiria aquest sistema?

És un sistema compost d'entitats privades que concentren poders immensos, relacionades entre elles per aliances estratègiques, i dependents d'estats poderosos, per socialitzar els riscos i els costos. De vegades se'l qualifica d'aliança estat-capitalisme o de mercantilisme corporatiu. En realitat encara no se li ha trobat nom. Però Adam Smith (2) i tots els qui creien en el mercat quedarien horroritzats... (pg 46)

(2) Adam Smith (1723-1790) és el pare de l'economia liberal.

... És a dir, que si ets prou gran i prou fort no cal que et preocupis per les lleis. En aquest cas no es tracta ni tan sols de lleis, sinó d'acords presos pels estats sense que ho sàpiguen els ciutadans. És curiós constatar que se'n diuen acords, tot i que la gent gairebé sempre està en contra.

Es negocien en secret, perquè els estats saben que la gent no els acceptaria. L'objectiu dels acords comercials és incrementar els drets i els privilegis dels inversors, de les grans multinacionals. És un atac directe a la sobirania del poble i a la democràcia. (pg 72)

© Noam Chomsky. "Dues hores de lucidesa". Edicions 62. Traducció d'Anna Cassassas,2003

....Ja sé que uns altres savis han pres un altre camí, i no han pas tingut por d'interessar-se i comprometre's fins al moll de l'os en diverses coses. Aquesta gent prenen seguretat de llur pròpia força, sota la qual es posen a cobert de tota mena d'esdeveniments contraris, tot enfrontant el mals amb el vigor de l'endurança:

velut rupes quae prodit in aequor,

Obvia ventorum furiis, expostaque ponto,

Vim cunctam atque minas perfet coelique marisque,

Ipsa immonta manens (32)

(31) "Més val no començar que aturar-se" (Séneca, Epístoles, 72)

(32) "Així com el penyal que s'enlaira enmig de la mar, exposat al furor dels vents i de les onades, suporta totes les amenaces i violències del cel i de la mar i resta inamovible" (Virgili, Eneida, X, 693)

No ataquem aquest exemples; nosaltres no hi arribaríem . Ells s'obstinen a mirar resoludament i sense alterar-se la ruïna de llur país, el qual posseïa i comandava tota llur voluntat. Per a nosaltres ànimes comunes, hi ha massa esforç i massa duresa en això. Cató abandona per aquest motiu la vida més noble que hi hagi hagut mai. A nosaltres, petits , ens cal defugir la tempesta de més lluny; cal proveir la nostra sensibilitat, no pas la nostra endurança, i esquivar els cops que no sabríem parar.... (pag 242/243)

Index