Dietaris Novel.les Relats Poemaris Aforismes Fotografia

Lectures d'hivern

Pompeia,

una ciutat sota amenaça

de ROBERT HARRIS

...En condicions normals, el departament del Curator Aquarum de Roma, encarregat d'administrar els aqüeductes de les regions u i dos (Laci i Campània), hauria optat per deixar les coses tal com estaven una temporada, però la sequera, la importància estratègica de l'Augusta i el fet que el Senat havia encetat el seu descans estiuenc la tercera setmana de juliol i la meitat dels seus components estaven a les seves llars de lleure, situades al voltant de la badia, havien fet aconsellable substituir immediatament l'anterior aquari. Atili havia rebut la citació de l'Idus d'August al vespre, just en el moment que enllestia unes tasques rutinàries de manteniment de l'Anio Novus. L'havien acompanyat a veure el Curator Aquarum en persona, Acili Aviola, a la seva residència del mont Palatí, i allà li havien ofert la feina. El senador, que sabia com havia d'afalagar un home quan en volia obtenir alguna cosa, va descriure Atili com una persona brillant, enèrgica i constant que no tenia dona ni fills que el lliguessin a Roma. El senador li va demanar si podia marxar l'endemà mateix i, evidentment, Atili va acceptar perquè la proposta li oferia una gran oportunitat de progressar en la seva carrera. S'havia acomiadat de la família i havia pujat al vaixell que salpava diàriament d'Òstia... (pg 17)

......Els altres homes estaven asseguts de cara a proa, aplegats al voltant de Còrax, que tenia el cap acotat i parlava lentament. Devia explicar alguna història que necessitava d'un munt de gestos emfàtics amb les mans i el cap. Atili imaginava que els devia descriure com havia estat la seva reunió amb Plini de la nit abans.

Musa va destapar el seu odre d'aigua, en va fer un glop, va netejar-ne la boca i en va oferir una mica a Atili. L'enginyer el va agafar i es va asseure al seu costat. L'aigua feia un gust vagament amargant. Sofre. Va beure una mica, més per cortesia que perquè tingués set, va netejar-ne la boca i l'hi va tornar.

—Tens raó, Musa —va dir amb suavitat—. Quants anys té, Ampliat? No arriba als cinquanta. I, malgrat tot, ha passat d'esclau a senyor de Vil·la Hortènsia en el temps que tu i jo trigaríem a estalviar prou diners per comprar un apartament infestat d'insectes. Com es pot fer una proesa com aquesta honestament?

—Un milionari honest? És més estrany que trobar una gallina amb dents! Pel que he sentit a dir —va començar Musa i, immediatament, va mirar per sobre l'espatlla i va abaixar el to de veu—, en realitat va començar a guanyar diners just després del terratrèmol. El vell Popidi li concedí la llibertat en el seu testament. Ampliat era un home atractiu, i estava disposat a fer qualsevol cosa pel seu amo. El vell era un llibertí, i no crec que el deixés estar ni un moment. A més a més, Ampliat també tenia cura de la dona del seu amo, no sé si m'entens —va dir Musa picant-li l'ull—. Així doncs, Ampliat va aconseguir la llibertat i va obtenir una petita quantitat de diners per alguna banda. Llavors Júpiter va decidir sacsejar-nos una mica. Va passar en els temps de Neró. Va ser un terratrèmol realment fumut, el pitjor que recordava qualsevol dels que hi eren. Jo era a Nola, i et puc assegurar que pensava que m'havia arribat el dia. —Va fer un petó al seu amulet de la sort, un penis amb els seus testicles de bronze que portava penjats del coll amb una corretja de pell—. Ja saps què diuen: les pèrdues d'un home són els guanys d'un altre. Pompeia se'n va endur la pitjor part. Ara bé, mentre tothom marxava dient que la ciutat estava acabada, Ampliat anava amunt i avall comprant les ruïnes. Es va apoderar d'algunes vil·les enormes per un preu irrisori, les va reformar, les va dividir en tres o quatre parts i les va vendre per una fortuna.

—Així doncs, no sembla que fes res il·legal, al capdavall.... (pg 45)

Los Esclavos de Franco

de Rafael Torres

EL PÁJARO DE LA CELDA 303

.... Los jefes de esos campos, a fin de determinar la personalidad y significación de los prisioneros, recaban informes de sus respectivos pueblos, mediante los cuales se les clasifica como "afectos", "desafectos" o "peligrosos". Localizados así por las nuevas autoridades locales, de extracción falangista..... "ruego a todos los Sres. Alcaldes que a su paso encuentren...

.... resume así las condiciones de aquellos esclavos que, pues que no habían sido juzgados ni sentenciados, trabajaban para el vencedor sin obtener a cambio, siquiera, la pérfida reducción de condena que sí los juzgados ya obtenían de la Redención de Penas por el Trabajo, y que, aunque sujeta a variaciones, venía a ser de un día menos de condena por día trabajado. "Era habitual dormir a la intemperie, y la falta de agua hacía imposible mantener la higiene personal en niveles aceptables. Los parásitos, la miseria y el hambre debilitaban a los prisioneros y ocasionaban múltiples enfermedades que derivaban con frecuencia en muertes prematuras. A estas circunstancias adversas hay que sumar el trato inhumano de perversos guardianes que, haciendo gala de una refinada crueldad, martirizaban innecesariamente a los hombres... (págs 58/59)

...."Para nuestra sorpresa, de uno de los primeros vagones que íbamos a descargar el Oficial que nos mandaba ordenó que, antes de entregar en Intendencia, dejáramos un saco de garbanzos en una dirección que nos facilitó. Pronto supimos que era la casa de sus padres. Aquello nos hizo abrir los ojos sobre un futuro negocio para todos, pero además el chófer del camión que nos llevaba era veterano en esos chanchullos, y entonces fue ya el desmadre".

Aunque de moral más bien tirando a laxa, algo debió de quedarle a Joan Massana de los principios democráticos por los que había combatido en su anterior ejército, pues, al parecer, repartía los frutos de de su latrocinio con los esclavos a los que vigilaba:
"El chófer ya tenía sus clientes: se ponía en contacto con alguna churrería cuando cargábamos harina o bien azúcar....."

..... Hasta aquí, de modo bien somero, la descripción del ambiente que siguió a la Victoria de Franco y unos pocos trazos sobre los antecedentes de ese cruel y vastísimo plan explotador del vencido que se revistió, a partir del 1 de enero de 1939, con galas místicas y teologales para enmascarar la avilantez esclavista de la Redención de Penas por el Trabajo. (págs 68/69).

INDEX