ArtXiu peRsonA  L   d'emi talens      

                           Dietaris Novel.les  Relats  Poemaris  Aforismes Fotografia

                                          

 

Lectures

 "On floreixen els lliris"

de Vera i Bill Cleaver

        Una vegada, en un temps ja quasi oblidat, un viatger que travessava les muntanyes a peu, rondava per la nostra vall, que és coneguda amb el nom de Trial. Acalorat i polsós i amb massa roba, va arribar a la nostra porta, es va descarregar amb compte la pesada motxilla i va demanar-nos aigua. La Devola n'hi va dur una galleda de la nostra font, pura i tan gelada que li va fer serrar les dents.

    - On has estat?- Vam preguntar-li.

    Va aixecar un braç caqui i va assenyalar primer el Sugar Boy, que s'alça al nostre est, i després l'Old Joshua, que s'eleva fosc al nostre oest.

- Allà dalt.

- Per què?

- Pel record.

    La Devola va trobar que era una resposta còmica. Es va posar a riure i va córrer cap al pati i es va amagar darrera un neret florit i ens espiava a través del vel de puntes blanques de l'arbust.

    Vaig dir:

- No n'hi facis cas. És un cap buit. ¿Per què has dit que has estat dalt del Sugar Boy i de l'Old Joshua pel record? ¿Això no és una resposta seriosa, oi?

- Sí - va dir el viatger-. És una resposta seriosa.

- Són boniques ara -vaig dir-, perquè tot està florit; el trillum i el server i les violetes i totes les altres belleses de la primavera; però acabaem de passar un hivern terrible. Hi havia sis peus de neu en aquesta vall, amb congestes de més de deu peus. Tot estava gelat; ens pensàvem que no desglaçaria mai. En Romey i jo no vam poder ni anar a l'escola.

- Qui és en Romey? - va demanar el viatger.

- El meu germà petit. A l'hivern, quan tot està glaçat, odio les muntanyes. Llavors són horribles.

    El viatger va dir:

    - Avui, al migdia, m'he recolzat contra un núvol i he dinat. I després, quan baixava pels costers, he vist un lllac de flors blaves i després un mocador llarg i ample de flors d'un marró vermellós. Aquesta és una terra bella, la més bella que he vist mai.

    No he tornat aveure mai més aquell viatger. Al cap d'una hora va desaprèixer dins la boira que de vegades, a la primavera, cobreix aquesta vall. Però mai no he oblidat el que va dir: "Aquesta és una terra bella, la més bella de totes."

(pgs 9/10)

© Vera i Bill Cleaver. "On floreixen els lliris". Edt Alfaguara, 1988. Tradcc. Montserrat Canela i Garayoa. Il.lustrcs Jim Spanfeller.

INDEX