LECTURES
Retalls de premsa
.......... Tot va començar un altre novembre,
quan Franco encara vivia, si bé segrestat pel seu equipo médico habitual i el
marquès de Villaverde. D'aquella pèssima descolonització espanyola, del
vistiplau tàctic d'una España-una-grande-libre (i de dol!) a la Marxa Verda
del rei marroquí Hassan II, arrenca una història d'exili, dolor, humiliació i
injustícia d'un poble que espera des de fa massa temps. I, com deia el poeta,
si treballar cansa, "també l'esperança fatiga"....... SAHRAUÍS (Ignasi Riera)
13.11.04
Article Complet: http://db.avui.com/avui/diari/docs/edicio.php?pagina=http://www.avui.com/avui/diari/04/nov/13/30313.htm
CIRC Circ Cric Un luxe, senyors, un luxe.
Jordi Jané
Circ Cric. Números: equilibris acrobàtics i sobre cadires, perxa oriental,
corda llisa, malabars, trapezi fix, pantomima, trapezi volant i pallassos.
Disseny de so: Roc Mateu. Disseny d'il·luminació: Quico Gutiérrez i Roc Mateu.
Direcció musical: Víctor Amman. Guió i direcció general: Tortell Poltrona.
Girona, plaça de toros. 31 d'octubre.
....... Tot un luxe artístic i empresarial, aquest espectacle significa un punt d'inflexió molt important en la història del circ català. Perquè, en circ, el luxe no és l'estil Soleil: com pregonava ja fa uns quants anys el mestre Gasch, en circ el luxe és la proximitat humana, la probitat obrera, el triomf de l'artesania sobre el bluf. És un luxe que poden trobar aquest cap de setmana a Vilanova i el que ve a Vilafranca.
(Jordi Jané) 13.11.04
Article complet: http://db.avui.com/avui/diari/docs/edicio.php?pagina=http://www.avui.com/avui/diari/04/nov/13/580313.htm
A propòsit de la publicació del darrer llibre
d'Umberto Eco
"Nota sobre la bellesa"
Sebastià Alzamora
....És una excel·lent notícia que Umberto Eco, després de quaranta anys de donar-hi voltes, hagi finalment publicat el seu assaig Storia della
bellezza, ........
......
La qüestió de la bellesa és una de la més essencials, i alhora més esquives, d'entre les que concerneixen la condició humana. En temps clàssics, la bellesa era per definició apol·línia, encara que, qui més qui menys, en el fons la preferís dionisíaca; un dels cims de la bellesa en el quatre-cents el constitueixen les monstruoses arquitectures fantàstiques somniades per Francesco Colonna en el Somni de Polífil; Miquel Àngel va fixar la bellesa de la violència en el Moisès; per a Leonardo da Vinci, la bellesa constituí una obsessió que li comprometé la vida; Bach va traspassar el llindar de la bellesa cap a una dimensió transcendent i ens en concedí una imatge per a l'eternitat mitjançant una música feta d'arravatament espiritual i fredor matemàtica, com un Prometeu invicte; la Il·lustració divuitesca fixava l'ideal de bellesa en la imitació fidel de la natura; el romàntic comte Henry Russell tingué la vivència inexpressable de l'absoluta bellesa en la seva pujada a
l'Aneto,......
....... André Breton va dictaminar que la bellesa, si no era convulsiva, no era res, i Nabokov va fabular com ningú allò que hi ha de sublim i de ridícul en qui arriba a immolar-se per la bellesa. Etcètera. És d'aquesta infinita varietat de possibilitats que Umberto Eco extreu la tesi principal del seu assaig: la bellesa no resideix en l'objecte mirat, sinó en la mirada del qui contempla. A parer meu, es tracta d'una tesi irrebatible.
........... D'acord amb la imatgeria tradicional, la bellesa seria una flama, i, per dir-ho amb Kavafis -que visqué la vida com un pur combat entre bellesa i por, entre lletjor i llibertat-, aquesta flama no és accessible als pusil·lànimes: qui renega o es burla o es desentén de la bellesa no és res més que un covard.
(Sebastià Alzamora. Escriptor)
12.11.04
Article Complet: http://db.avui.com/avui/diari/docs/edicio.php?pagina=http://www.avui.com/avui/diari/04/nov/12/c50112.htm
El blaverisme és com un virus: muta contínuament per perpetuar-se Per què els catalans no entenen els valencians
Antoni Defez
.... És molt fàcil: només caldria fer
un ús massiu de les autoritats científiques per fer callar els que no saben, i
els mentiders. ¿O això és més difícil que retirar les tropes d'Iraq? De
l'altra, ignorar-lo, menystenir-lo: no entrar-hi en diàleg, no fer ofertes, no
donar arguments, no realitzar propostes que busquen algun punt d'acord, perquè
si fas això, estaràs perdut. Sens dubte, una difícil situació per als
polítics, perquè ambdues estratègies haurien d'anar de la mà, i els
polítics no semblen tenir les idees tan clares: uns perquè no volen; altres
perquè no ho acaben d'entendre.
Antoni Defez. Professor de la Universitat de Girona (i ex company de classe) (11.11.04)
Article sencer: http://db.avui.com/avui/diari/docs/edicio.php?pagina=http://www.avui.com/avui/diari/04/nov/11/c40111.htm
Amèrica ha parlat! D. Sam Abrams
..... La cara benigna són els grups que
entronquen amb el puritanisme originari, és a dir, els grups que estan a favor
d'una visió intel·lectual i crítica de la vida. I la cara més maligna són
els grups de desesperats i desil·lusionats que s'agafen a la religió i es
deixen manipular per uns líders que tenen com a única prioritat l'assoliment
del poder polític. D'aquí han sortit els 40 milions de vots religiosos de Bush,
evidentment, en detriment claríssim dels altres sectors més liberals i
progressistes del moviment. Pel que fa a la multiculturalitat, el poble americà
ha dit que vol tornar enrere i recuperar els valors de pensament únic i, a
partir d'ara, totes les cultures submergides als Estats Units hauran d'imitar
els valors de l'Amèrica profunda. Tots els plantejaments alternatius de la
sexualitat humana que havien sorgit arran d'un exercici de la llibertat que
permet la democràcia hauran de tornar al famós armari, perquè la croada Bush
només reconeix la fórmula tradicional d'home i dona. La investigació
científica farà un pas enrere gràcies a les actituds fonamentalistes de Bush
i els seus 59 milions de seguidors. El sistema educatiu continuarà amb la seva
crisi, perquè l'educació va en contra dels principis d'adhesió cega a uns
valors inamovibles. I un llarg etcètera. Bush i els seus 59 milions de votants
han dit que l'única mobilitat i l'únic progrés que hi haurà als Estats Units
és la mobilitat del capital i de les ambicions polítiques a nivell
internacional. Pel que fa a la cultura del país, hi haurà un immobilisme
inqüestionable entorn de valors essencials com ara fe, família, nació i
llibertat (sota vigilància, és clar). Una altra vegada tots hem de tornar a
fer veure que anem a l'una i som blancs, anglosaxons, cristians, heterosexuals,
sentimentaloides, manipulables i de dretes. Quin aire fresc de relleu i canvi!
Per als sectors més liberals i progressistes i intel·lectuals dels Estats
Units, els quatre anys pròxims s'assemblen perillosament als anys entre el 1933
i el 1937 a Alemanya. Ja m'entenen el que vull dir.
D. Sam Abrams. Poeta, assagista i traductor (9.11.04)
Article sencer:
©