ArtXiu peRsonA  L   d'emi talens      

                           Dietaris Novel.les  Relats  Poemaris  Aforismes Fotografia

LECTURES

......... La primera és que la finalitat del Govern és establir les condicions perquè la gent pugui disfrutar de la llibertat en el sentit de la no dominació.

--¿No dominació? --Dominació és la capacitat d'interferir en la vida de l'altre a voluntat i amb absoluta impunitat.

--Ho comprenc. ¿La segona clau? --El Govern ha de protegir els febles i desarmar els forts. Fer una política de benestar, i que restringeix el poder econòmic als rics, fent impossible utilitzar la riquesa per tenir influència política, legal i mediàtica.

--¿No demana molt, vostè? --I la tercera és una clau més tradicional. El Govern, intentant disminuir la dominació, ha d'evitar ser ell mateix dominant. ¿Com? Fragmentant el poder en diversos centres, de manera que es restringeixin mútuament. Això implica un Parlament bicameral, un poder judicial independent, un sistema federal... És important la democràcia. --¿No estem parlant d'això? --La democràcia té dos aspectes: l'electoral i el poder contestatari. És possible que la democràcia electoral per si sola es converteixi en una dictadura electoral. És crucial que hi hagi canals perquè el ciutadà pugui contestar el Govern.

--Bonic, però... ¿impossible? --No. El poder contestatari canalitzat a través dels tribunals, el defensor del poble, les ONG existeix. Els polítics tenen por d'aquest tipus de contestació. I pot funcionar molt bé en política mediambiental, internacional, policial.

--Té fe en la humanitat, ¿no? --¿Vostè no?

....................

--¿De debò? --El procés electoral és com una loteria. No s'ha de sacralitzar. El cor de la democràcia es basa en el compromís de transparència, en l'imperatiu de justificar el que es fa i en la possibilitat de contestar-ho, de for- çar el Govern a canviar la política.

--¿Com va arribar al republicanisme? --Sempre he estat a l'esquerra, però vaig trobar que hi havia extrems a reconciliar. Hi havia, d'una banda, les idees liberals, que desatenen la importància dels llaços entre la gent, i d'una altra, el comunitarisme, que reconeix els llaços socials, però que no és autocrític i li és di- fícil no caure en el conservadorisme.

.....................................

............¡El Govern de Bush és una dictadura electoral! Els defensors de les llibertats civils als EUA estan molt frustrats perquè el Govern es resisteix a ser interrogat. Un exemple: el senyor Cheney va crear un consell per a assumptes mediambientals. Va dir que els consellers li van donar les seves recomanacions i que les segueix al peu de la lletra, però no ha donat un sol nom d'aquests consellers, ni tan sols als tribunals. Tothom sap que són gent de les grans corporacions.

Noticia publicada a la pàgina 007 de l'edició de Dijous, 28 d'octubre de 2004 de El Periódico 

L'ARTICLE DEL DIA
MESTRES EN DESINFORMACIÓ

• El PP ha fet seus els mètodes de manipulació de Karl Rove, el cervell de Bush

ANA R. Cañil
Periodista

    Hi ha víctimes famoses del totpoderós assessor presidencial --el verdader president, segons diversos llibres--. Un va ser el senador John McCain, que va haver de patir els mètodes de Rove: a més d'escoltes telefòniques, campanyes de rumors, des que l'esposa de McCain era alcohòlica, fins que havien adoptat un nen negre o que el senador republicà, que competia amb Bush per la nominació a la presidència al Partit Republicà, tenia un fill fora del matrimoni. Tot fals, però Bush, amb la seva mà a l'espatlla de McCain, li va dir: "És la política, John". "Això no és política. I treu-me la mà", va replicar McCain.
      L'última gesta atribuïda al cervell de Bush va ser la jugada que li va fer a l'ambaixador Joseph Wilson, crític amb la guerra de l'Iraq. Wilson va visitar Níger el 2002 i va dir que no hi havia proves que l'Iraq hagués aconseguit urani a Níger. Poc després, el periodista Robert Novak, amic de Rove, va revelar que la dona de Wilson, Valerie Plame, era agent de la CIA. És un delicte penat amb fins a 10 anys de presó i 50.000 dòlars de multa; hi ha una investigació oberta, Wilson està segur que Rove és l'instigador de la informació --si és que no en va filtrar el nom--, però no s'ha resolt res encara.
    Les tàctiques de Rove van ser estudiades i en molts aspectes posades en pràctica pels assessors del Govern d'Aznar a l'hora de difondre les raons per envair l'Iraq. Pel que fa a l'acusació d'antipatriota per a tot aquell que critiqués la guerra, i que amb tanta fúria van aplicar Aznar i els seus ministres, és obvi que la patent li correspon a Rove després de l'11-S. Que els gabinets de la seu del PP del carrer de Génova sabien com aplicar aquests sistemes és un fet. Cada matí, religiosament, els missatges per repetir al llarg del dia davant dels periodistes arribaven a primera hora a les taules de cada ministre i dels portaveus parlamentaris. ¡Allò era organització, coincidència de missatges i control de tots els mitjans al seu abast, i no el caos i els
desajustos de missatges en l'actual Govern de Rodríguez Zapatero!
     Avui, la principal resta d'aquell muntatge mediàtic i les seves tàctiques és la campanya organitzada per imposar a la ciutadania la mateixa mentida que els va fer perdre les eleccions, que ETA era darrere dels islamistes que van organitzar l'11-M. L'objectiu és aconseguir una deslegitimació del triomf del 14-M.   Però, ¿per a què?
         I així estan, cada dia, manipulant les declaracions dels professionals que intervenen en la comissió de l'11-M, tergiversant els actes judicials, portant a titulars mitges veritats a través dels mitjans que els són afins i que els marquen les línies de l'oposició que han de fer. La qüestió és ¿quan pararan? ¿Fins on són capaços d'arribar? A la llum del ressentiment i de la mala bava que destil.len protagonistes tan adolorits com Aznar, Acebes o Zaplana, pot ser que fins i tot els mètodes de Rove els resultin antiquats.

Noticia publicada a la pàgina 007 de l'edició de Dissabte, 30 d'octubre de 2004 de El Periódico -

LLIBRES 

// ASSAIG
Marina ofereix pautes per educar els nens en un món hostil


MERCEDES JANSA
   Si, com diu el filòsof José Antonio Marina, no estem en l'era d'Internet sinó en la de "la violència i la depressió", la societat necessitarà manuals d'instruccions. I especialment els pares, educadors i els nens. Marina, que també exerceix de professor d'institut, ha fet el primer pas a Aprender a vivir (Editorial Ariel), en el qual reflexiona sobre les raons de la crisi de l'educació, de la transmissió de valors i de pautes de comportament en societat.
     En aquest últim assaig, Marina suggereix donar als joves els recursos necessaris per poder construir una personalitat positiva i una vida digna i feliç. En cas contrari, afirma, "crearem personalitats sense esquelet, com amebes, que només depenen del medi ambient". Com a lema per a aquest procés, el pensador recorre a un proverbi africà: "Per educar un nen es necessita la tribu sencera".
Marina, que va ser guardonat amb el Premio Nacional de Ensayo, és optimista a pesar que sap el cercle viciós en què es troba l'educació en el món actual. Els pares deleguen en l'escola, els professors adverteixen de la responsabilitat de la família, el nen passa dels anteriors i els governs fan lleis que sempre arriben tard. Aquesta dinàmica es pot trencar si "la societat recupera la funció educativa" que va tenir, enfront d'actituds individualistes que inhibeixen d'actuar davant vexacions o discriminacions. Aquesta és la recepta que dóna Marina per evitar casos com el de Jokin, el nen d'Hondarribia assetjat per alguns companys de col.legi.
       L'autor d'Aprender a vivir considera necessari donar receptes perquè els nens d'avui s'enfrontaran en el futur a un món hostil, amb poques sortides laborals, en què s'aguditzaran els conflictes personals i la violència i les drogues seran les grans temptacions.


(Noticia publicada a la pàgina 067 de l'edició de Dissabte, 30 d'octubre de 2004 de El Periódico )

INICI