lectures d'Estiu
¿Qué clase de poesía es aquella que no salva
Naciones o pueblos?
Una conspiración de mentiras oficiales.
(Czeslaw Milosz)
"Maigret i el ministre"
de Georges Simenon
Maigret no recordava, perquè això datava d'alguns anys, qui va llançar la idea de crear, per als xiquets més desheretats, un establiment comparable als moderns sanatoris privats. Se'n va parlar molt, al seu moment. Alguns ho van considerar com una empresa purament política, es produïren debats apassionats a la Cambra i una comissió va ser designada per estudiar el projecte que, llargament qüestionat, acabà per realitzar-se.
Feia un mes, la catàstrofe s'havia produït, una de les més terribles de la història. La neu havia començat a fondre's fora d'època, fet que ningú no recordava des de temps immemorials. En la muntanya els torrents es van inflar. El mateix va ocórrer amb un riu subterrani, el Lize, tan insignificant que ni figura en els mapes, però que tanmateix, va arribar a minar el fonaments d'una ala de Clairfond.
La investigació, iniciada l'endemà del desastre, no havia acabat. Els experts no es posaven d'acord. Els diaris, que, segons el seu color, defensaven tesis diferents, tampoc.
Cent vint-i-vuit xiquets havien trobat la mort en el moment de l'ensorrament d'un dels edificis, i altres havien hagut de ser evacuats urgentment. (pgs 14/15)
....
També la primera vegada, tot havia estat a causa d'una certa rivalitat entre el carrer de Saussaies i el Quai dels Orfèvres, cadascuna de les dues policies rebia directrius diferents i defensava, en aquell moment, de grat o per força, a causa de la lluita entre personatges ben situats, interessos oposats.
A mitjanit, el president del Consell s'asabentava que Point havia apel.lat a Maigret...
A les vuit del matí, Piquemal, l'home que havia descobert l'informe Calame, era abordat per un desconegut, en el baret on prenia tranquil.lament el seu cafè, i el seguia sense resistència, sense una paraula de discussió....
- Has treballat bé, xiquet.
- ¿No hi ha faltes d'ortografia?
- Crec que no.
- ¿I ara?
- No ho sé......
....... Uns dels dos homes que havien llegit l'informe Calame havia desaparegut....... (pg 64)
© Georges Simenon, 1954. "Maigret i el ministre". Edicions Bromera, 2002. Tradcc Marisa Bolta.
Retalls de premsa
....En canvi, totes les medalles d'or, encara que siguin pòstumes, per a Czeslaw Milosz (1911-2004) el poeta polonès nascut a Seteiniai, Lituània. Un poeta que va haver de fer allò que hem fet la majoria de poetes catalans: triar. En el seu cas, va triar la llengua polonesa, quan podia haver triat des de la russa a la francesa, en la qual, per cert, tenia un parent famós: Oscar
Milosz.....
..... De tota manera, ja el mateix Milosz ens ha explicat la incomoditat de la poesia, perquè és una memòria que, a la llarga, ningú no pot silenciar. Com que tots, un dia o altre, serem al port amb la Desconeguda, com tan bé ens ha ensenyat el mestre Foix, m'ha consolat pensar que Milosz ha mort a la seva estimada Cracòvia, una ciutat on el seu riu Vístula fa una raconada tan esplèndida, que, vista des del castell episcopal, ajuda a adjectivar. Curiosament, fa tan sols uns mesos que em vaig comprar un exemplar, de gairebé vuit-centes pàgines, de la darrera edició de les versions angleses del seus poemes. Que ningú cregui ara que una versió d'una versió és un poema, però en el seu traspàs, no em puc estar de recordar el que em sembla intuir d'un dels seus poemes més
breus:
En la mort d'un poeta
Les reixes de la gramàtica van tancar-se al seu pas.
Busqueu-lo ara en arbredes i difícils boscos del diccionari.
Certament, mentre maten gossos i gats per Atenes, algun progre occidental, de l'altra Europa (segons Milosz), encara és capaç de qualificar d'estalinista un dissident del comunisme des de 1951! Atenció, que la poesia és memòria, i a l'inrevés.
Marta Pessarrodona. Escriptora i traductora
AVUI. Diàleg, 18 agost 2004