Lectures d'Estiu
Relectures d'estiu:
Babe el porquet valent
de Dick King-Smith
........La collie va mirar amb tendresa el seu fill adoptiu. "Talment un porc d'atura", va pensar, "quins acudits! Només veure'l, les ovelles no pararien de córrer fins al proper comtat. De totes maneres, no les aconseguiria mai, amb aquestes potetes tan curtes. Deixem-lo que jugui un dia o dos amb els ànecs, desprès ja se n'oblidarà" (Pàg. 23)
.........- Ah, ¿es diu Fly? No, ella no és que ataqui, però és molt mal educada. Tots els llops són uns mal educats, ¿saps? Sempre ho han estat. Ens lladren, ens empaiten, ens mosseguen i ens titllen de ximpletes. I no som ximpletes, és que ens atabalen! Si al menys mostressin una mica de cortesia, si ens tractessin una mica amablement.... Mira, si tu pugessis al camp, un noiet tan bo i amb tan bones maneres com les teves, i em demanessis d'anar algun lloc o fer alguna cosa, educadament com parles, jo estaria encantada de fer-ho. (pàg 29)
....... Obedient, en Babe va seguir el granger al fosc interior de l'estable. Però no era tan fosc que no veiés clarament que l'amo li apuntava aquell tub negre i brillant. Amb tot, s'hi va asseure al davant a esperar, es pensava que potser era alguna màquina d'on queia menjar i que d'aquells dos foradets rodons que tenia apuntats tant a la vora del cap, en sortiria alguna sorpresa. (pàg 64)
©Dick King-Smith. "Babe el porquet valent", 1983. Edt. Empúries. Tradcc. Carme Gala, 1999.
"Espàrtac, un guerriller en la història de Roma"
de Joan Basté
..... - No ho veig clar. Tu t'ocupes de la part còmoda del negoci, mentre jo he de resoldre la difícil. Hem ensenyat aquests homes a combatre i si algun dia es rebel.lessin nosaltres mateixos hauríem creat l'exèrcit capaç d'anorrear-nos. No hi pot haver amistat entre gladiadors. Només el ferro, la sang i la mort. Espàrtac ha trencat la cadena de la disciplina i avui Críxies, Enomau i tots els altres donarien la vida per ell. Ahir encara era un monstre de qui tots fugien; avui és un heroi al qual tots afalaguen. És possible que si Espàrtac continua perdonant la vida dels seus antagonistes aconsegueixi atraure més públic que abans. Però si el seu exemple s'estén, caldrà que matem Espàrtac o que dissolguem el gimnàs. (pg 40/42)
......És possible que la rebel.lió dels esclaus fos, políticament, beneficiosa per a les ambicions de Publi Galeri, però no era el moment de demostrar-ho. Encara que en el fons desitgés tant la prosperitat de Roma com la derrota dels seus rivals personals, no deixava d'adonar-se que en la rebel.lió d'Espartac i dels seus homes hi havia alguna cosa més que una protesta. Tradicionalment, l'esclavitud era considerada com una institució necessària per al bon desenrotllament de la vida social. En aquells temps - i el tarannà de la gent no sembla pas haver canviat gaire-, potser fins i tot hi havia moltes persones que s'hi trobaven bé en aquell estat de coses en el qual una minoria regia i administrava els destins de la majoria. Programar la vida aliena no cal considerar-ho, forçosament, com un patrimoni dels nostres dies. Podria ser que la llibertat, de fet, només fos una utopia. A vegades hi ha atzarosos moviments econòmics o voluntaris moviments ideològics que ens hi aproximen, però sempre hi ha gent amb ànima d'esclau i d'aquest íntim vilipendi no hi ha filòsofs ni legisladors que ens lliurin.
Galeri, sense entrar de ple en el problema, no era l'únic a adonar-se que hi ha una gran diferència entre un esclau producte d'un botí de guerra sostinguda amb pobles mig salvatges o un esclau cultivat, dotat d'una cultura i d'una intel.ligència molt sovint superiors a les d'aquell que el posseïa i l'explotava. Però el senador de la plebs, en lloc de fer una demostració dels seus pensaments humanitaris........ (pgs 67/68)
© Joan Basté. "Espàrtac, un guerriller en la història de Roma", 1987. Edicions J. Granica, lectures Moby Dick.
