Dietaris Novel.les Relats Poemaris Aforismes Fotografia

Lectures

"Diari mínim"

de Umberto Eco

LA COSA

- Aleshores, professor?- preguntà el general amb un gest d'impaciència.

- Aleshores, què?- digué el professor Ka. Però es veia que volia guanyar temps.

- Fa cinc anys que vostè treballa aquí, i ningú no l'ha destorbat mai. Li hem donat tota la confiança. Però no podem refiar-nos eternament de la seva paraula. Cal veure resultats ara.

La veu del general tenia una ombra d'amenaça, i Ka féu un gest d'enuig; en acabat somrigué:

- M'ha agafat precisament en un punt feble, general -digué-. Volia esperar encara, però ara m'ha provocat. He fet alguna cosa.... I, pel Sol, també cal que se sàpiga!

Féu un gest com per fer passar el general a l'interior de la caverna. El guià cap al fons, fins a un punt il.luminat per una llenca de llum que entrava per una obertura estreta a la paret. Allí, en un prestatge polit, li ensenyà la Cosa.

Era un objecte en forma d'atmella tendint a ser plana, amb la superfície treballada amb moltes facetes petites, com si fos un diamant molt gros, però opac i amb reflexos quasi metàl.lics.

-Bé - féu perplex el general-. És una pedra.

- Sí, -digué-, és una pedra, però no per deixar per terra, entremig de les altres pedres. És una pedra per ser empunyada.

- Per ser emp...?

- Per ser empunyada, general. En aquesta pedra hi ha més poder que tot el que la humanitat hagi pogut somiar mai, hi ha el secret de l'Energia, la força d'un milió d'homes. Miri...

Doblegà els dits en ganxo i arquejà el palmell de la mà, l'acostà a la pedra fins fer-hi presa; aleshores aixecà la mà i la pedra amb ella. La mà s'adheria a la pedra, la part més massissa de la pedra s'adheria al palmell i als dits, mentre que la punta anava sent dirigida cap al terra, enlaire, cap al general, segons de quina manera el professor mogués el puny. El professor agità el braç amb violència, i la punta de la pedra marcà una trajectòria a l'espai. El professor sacsejà el braç de dalt a baix, fins que la punta de la pedra trobà la roca friable del prestatge. I aleshores ocorregué el prodigi: la punta donà un cop a la roca, hi penetrà a fons, l'esgarrapà, l'esquerdà. A mesura que el professor reiterava el gest, la punta nava mossegant la roca i ferint-la, esbocinant-la, polvoritzant-la, hi practicava un solc, en acabat un forat, finalment un gran cràter......... (pgs 64-65)

...................................

.....

- És per això que no volia ensenyar-ho. Sé que he fet un descobriment terrible. Una cosa que canviarà el món. Ho sé. He descobert la deu d'una energia espantosa. A la terra no s'havia vist mai res de semblant...... Amb això la guerra esdevindria un suïcidi, general. Ben aviat també l'Horda de Koammm aprendria a construir-ne i la guerra següent no hi hauria ni vençuts ni vencedors. Aquesta Cosa l'he pensada com un instrument de pau, de progrès, però ara sé que podria esdevenir una cosa mortal. La destruiré.
El general semblava fora de si: ....... (pg68)

...................................

Index