ArtXiu peRsonA  L   d'emi talens      

                           Dietaris Novel.les  Relats  Poemaris  Aforismes Fotografia

                                          

Lectures

Retalls de premsa

 

   El retratado
Desde hace un mes, la estrella de la National Portrait Gallery es un vídeo de David Beckham 

.......
........ Desde hace poco menos de un mes, la estrella de la colección es un retrato del futbolista David Beckham, realizado sobre soporte videográfico por la artista Sam Taylor-Wood, por expreso encargo de la NPG. Este vídeo, de 67 minutos de duración, nos muestra al célebre deportista en ajustado plano medio, echando una siesta en un hotel madrileño, el pasado enero, tras un esforzado entrenamiento en las instalaciones del Real Madrid.
..............................                ....................................      ..............................

............ Hasta aquí los hechos. Siguen ahora dos consideraciones. La primera tiene que ver con el carácter revelador de este retrato. Desde la Grecia clásica, e incluso desde ciertos periodos del antiguo Egipto, el retrato se define por su penetración psicológica, por su capacidad para reflejar los rasgos dominantes de la personalidad del retratado. Atendiendo a este criterio, el retrato de Beckham nos presentaría no a un astro del balón, sino a un tipo que ha venido a este mundo a veranear, tesis ya apuntada por su afición al “shopping” y las secretarias, así como por su bajo rendimiento como jugador blanco, y ahora confirmada por la perspicaz Taylor-Wood, figura emergente del joven arte británico.
    La segunda consideración tiene que ver con el declive del retrato. Los numerosos visitantes que estos días se adentran por primera vez en sus vidas en la NPG, que atosigan a los celadores de la casa con urgentes preguntas sobre el paradero de “el” retrato, y que, una vez plantados ante la anhelada pantalla, cacarean comentarios estéticos del tipo “¡qué guapo!” o “¡está para comérselo!”, no hacen sino certificar con sus palabras el declive del retrato en tanto que género artístico. Porque lo que ven ante la mencionada pantalla ya no es un retrato, sino a un retratado vivo (tipo pesebre viviente). La intervención del artista pierde, pues, peso y se reduce a la de iluminador y operador de un mecanismo electrónico. Y ello por dos motivos: porque el lenguaje expresivo ha sido confiado a una cámara fija, y, sobre todo, porque el magnetismo y la fama previa del retratado se han expandido hasta ocupar, también, la parcela de notoriedad que antes se reservaba al buen pintor de cámara.
    Son efectos colaterales de la celebridad de unos pocos y, en especial, de la idolatría contemporánea, que ya no se dirige hacia lejanos dioses o seres humanos providenciales, sino hacia ricos y famosos. Dicho sea todo ello sin el menor ánimo comparativo, en este fin de semana de gozosas y principescas nupcias. LLÀTZER MOIX - 23/05/2004

LA VANGUARDIA 

Cultura i espectacles

Lluís Llach, indignat amb la publicitat al programa del seu concert a Madrid
Redacció MADRID

Llach cedirà els seus guanys a l'Associació de Veïns Santa Eugenia - La Colmena, vinculada als afectats per l'11 de març
..............................         ..........................................
Demana coherència
Lluís Llach considera legítima la relació del teatre amb els seus patrocinadors, però demana "coherència estètica i significant" entre l'esperit del seu recital i l'instrument "de presentació, notícia i context de l'obra que l'artista presenta" que suposa el programa de mà. El cantant destaca també que no troba coherent barrejar ni vincular els noms dels "poetes que estimo", com Miquel Martí i Pol, Joan Oliver i Joan Fuster, entre d'altres -les obres dels quals ha musicat- amb empreses com la COPE, Telemadrid i La Razón.
"Amb el recital Poetes i al llarg de 30 anys de carrera he intentat posar-me al servei d'uns valors i una cultura que són contínuament insultats i escarnits per aquests mitjans de comunicació, i no puc acceptar com a normal la seva presència en un programa de mà que defineix el sentit del meu recital".

Donació desinteressada
Malgrat la seva indignació per l'esedeveniment i, havent sospesat la possibilitat d'anul·lar els concerts, cosa que hauria "estat una manca de respecte envers tots aquells que volien compartir amb mi els recitals", Llach ha decidit dur a terme un acte de solidaritat i cedir els diners que hauria percebut per la celebració del cicle de recitals a l'Associació de Veïns de Santa Eugenia - La Colmena, "que des del primer dia han tingut una conducta solidària exemplar en l'ajut als damnificats de l'espantós atemptat de l'11 de març". Diari AVUI (22.05.2004)



MÚSICA // PROTESTA
Llach cedeix els ingressos de Madrid a les víctimes de l'11-M

    Lluís Llach ha decidit protestar d'una manera singular: solidàriament. El cantautor donarà els ingressos dels seus recitals d'avui i d'ahir al Teatro Albéniz de Madrid a les víctimes de l'atemptat de l'11-M. El motiu de la seva indignació és la decisió del recinte d'incloure en el programa de mà del seu espectacle Poemes tres pàgines de publicitat de les empreses de comunicació COPE, el diari La Razón i Telemadrid.
"Entre callar, com es fa sempre, o cancel.lar els concerts i faltar al respecte al meu públic, he decidit fer un acte positiu i entregar els diners que guanyo amb aquests dos recitals als damnificats de l'11-M", va exposar Lluís Llach ahir a través d'un comunicat.
    El cantant diu que entén la inserció de logotips de les empreses en el programa de mà. "Però em sembla excessiu incloure pàgines senceres de publicitat sense que se m'avisés en el contracte", raona. Llach afegeix que troba legítima la relació i els corresponents compromisos que té el Teatro Albéniz amb els seus patrocinadors.
No obstant, segons ell, el programa de mà forma part de l'obra que un artista presenta. Insisteix que és ell qui ha de vetllar per la coherència, estètica i contingut i significat. "En aquest cas, textos i biografies de poetes a qui estimo com Martí i Pol, Joan Oliver, Joan Fuster i una llarga llista que no desitjo ni trobo coherent que apareguin al costat d'empreses com la COPE i La Razón". EL PERIÓDICO

Noticia publicada a la pàgina 069 de l'edició de Dissabte, 22 de maig de 2004 de El Periódico - edición impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF