ArtXiu peRsonA  L   d'emi talens      

                           Dietaris Novel.les  Relats  Poemaris  Aforismes Fotografia

Lectures d'hivern

El meu Segle

(de Günter Grass)

1937

    Els nostres jocs del pati de l'escola no s'acabaven en sonar el timbre, sinó que continuaven d'una pausa a l'altra sota els castanyers d'Índies i davant de l'edifici de lavabos d'una sola planta, anomenat pixador. Lluitàvem els uns contra els altres. El pixador enganxat al gimnàs feia d'Alcázar de Toledo. Per més que l'esdeveniment tenia ja un any d'antiguitat, en els nostres somnis escolars la Falange seguia defensant les seves murades amb el mateix heroisme. Els rojos atacaven una vegada i altra debades. Però el seu fracàs era també atribuïble a la nostra desgana: ni jo ni ningú volia ser dels rojos. Tots els nois es veien lluitant temeràriament al costat del general Franco. A la fi alguns alumnes d'Untersekunda, de quinze o setze anys, ens van repartir per sorteig: amb altres companys de Sexta, de deu i onze anys, vaig treure el color vermell, sense estar en condicions d'intuir el significat posterior d'aquella casualitat; pel que es veu el futur ja s'anuncia als patis de les escoles. (pg 147)

    ....Allò que més tard es digué Guerra Civil Espanyola tenia lloc al pati de l'institut Conradium de Danzing-Lang-fuhr en forma d'un únic esdeveniment sempre repetible. Com es natural, a la fi sempre guanyava la Falange...... (pg 148)

© Günter Grass. "El meu Segle", 1999. Edicions 62, 2002. Traducció de Pilar Estelrich Arce.

+ Links: