© Imatge , Xavier Salomó.
"Si això és un home"
de Primo Levi
....De la mateixa manera que es veu esvair-se una esperança, així aquest matí ja era hivern. Ens n'hem adonat quan hem sortit del barracó per anar a rentar-nos: no hi havia estrelles, l'aire fosc i fred feia olor de neu. A la plaça dels recomptes, a punta de dia, en aplegar-nos per anar a la feina, ningú no ha parlat. Quan hem vist els primers flocs de neu, hem pensat que si l'any passat en aquesta època ens haguéssin dit que veuríem un altre hivern al Lager; hauríem anat a tocar la filferrada elèctrica; i que també ara hi aniríem, si fossim raonables, si no fos per aquesta insensata i folla romanalla d'esperança inconfesable.
Perquè hivern vol dir encara més coses.
La primavera passada els alemanys van construir dues tendes enormes en una explanada del nostre lagger. Cadascuna va allotjar, durant el bon temps, més de mil homes; ara les tendes s'han desmuntat i dos mil estadants de més atapeeixen els nostres barracons. Els presoners veterans sabem que aquestes irregularitats no agraden als alemanys i que aviat passarà alguna cosa perquè es redueixi el nostre nombre.
............ ............ ............ ............ ............
........No es pot dir que en resulti una onada d'abaltiment. La nostra moral col.lectiva està massa desarticulada i esvanida perquè sigui inestable. La lluita contra la fam, el fred i el treball deixa poc marge al pensament, encara que es tracti d'aquest pensament. Cadascú reacciona a la seva manera, però gairebé ningú amb aquelles actituds que semblarien plausibles per ser realistes, és a dir, amb resignació o amb desesperació........ ( pgs 176/177).
© Primo Levi. "Si això és un home", 1958. Edt. Edicions 62. 2001. Tradc Francesc Miravitlles, 1996.