Josep Ballester
DEURE I HAVER
La raó parla en veu baixa (S. Freud)
Ara sóc la veu de qualsevol de vosaltres: esclau i rei, emperadriu i bruixa, o tots quatre plegats. Però la veu sobretot del meu senyor. Com a bon servidor he preparat la ficció i la litúrgia. Així mateix puc ser un ca biliós, no us penseu!
He contemplat a través de la vostra retina, que és la meua. He observat a través del vidre de Polífem talar un bosc ple d’ànimes; com per art de màgia, he vist un servent de la desídia humiliar els justos; he contemplat pactes i amistats que haurien fet tremolar el vell Mefistòfil.
De tot hi ha hagut en el llibre de registres: userda verda, deutes amb un alt interès, alguna herba amargant i la ruda, s’han catalogat desamors, però també una dolça pluja emmagatzemada a l’aljub de la memòria. Així i tot, algun nigromant tossut i fatxenda ha intenta robar els pocs guanys que no s’endugué el vendaval.
Ara procure, desprès de fosques derrotes i la pèrdua d’alguna nau, teixir la tofa alpaca que m’embolcalle a l’hivern. Les poques vides de moix que queden s’han de servar amb viola de galàpet i herba de desfeta; l’adob amb menta pebrera, ànima de nimfa i falzia de pou. Adrece la brúixola a la mar d’aigües tranquil.les entre dos horitzons d’un crepuscle, prop de la desconeguda riba d’abròtan.
La darrera maregassa ens gela els ulls mentre velam i quilla retallen el camí, l’aspra sendera de l’oblit i l’ambició d’un ciclop devora la llum al captard.
L’ÉSSER Suprem ens ha creat
com la nit i el porc senglar.
Ens ha ensenyat a encalçar el rastre de l’antílop
i preparar el parany per al mamut i el bisó.
Ens atia el sol
en l’estació del llentiscle.
I crida el tro quan està molest.
Res no té nom.
Sóc part de tot i tot de mi.
Sóc l’àguila que vigila l’horitzó.
Sóc el dard que fuig de la boca sarbatana
vertiginós, ferotge, impertorbable davant la sang calenta. Sóc aigua i vent.
Direm a les granotes que canten
i vindrà la pluja.
El riu es farà una serp i cada riu mil serps.
L’ésser inabastable ens ha donat el somni,
la litúrgia del gest i finalment la paraula.
© Josep Ballester. "La mar". Poesia 3i 4. Eliseu Climent editor, 1997.