Gabriel Ferrater
LA VIDA PERDURABLE
El vespre no diu res d’avui. Ja som
més aviat demà. Fa fred, com si
totes les coses fossin groc llimona.
Com qui va pel carrer, i porta un paquet,
i ja no té cap traça de memòria
que pugui obrir-li el record d’una vida
no aclaparada pel pes del paquet,
així les meves mans, mortes de tant
d’aguantar temps fet present abans d’hora,
no se m’aixequen per fer adéu. No hi ha
passat. Sí, també faig col.lecció
de dies, però els tinc tots repetits.
KENSINGTON
La llum de l’estiu nòrdic és immensa,
I aquelles tardes que no moren mai.
Com la pau de desprès. Quan elles diuen
gairebé el secret que cerquem sempre
per camins nous.
I ella parla, i em diu
les imatges que amb ella fan camí:
el camí seu, tan lent, per on la meno
ffins el cim
"Sempre em sembla que em transformo.
No sabràs mai les coses que em fas creure,
cos meu. Una vegada, vaig ser Kensington,
aquesta estesa de carrers retorts,
clars de llum sense sol. I fa un moment
et dic que m’he tornat una flor groga."
D’imaginar floral, a mi m’és fàcil.
Di bist wie eine Blume, i a la mà"
……
NO UNA CASA
"Si ara poses la mà
que em faci una teulada
damunt del front, serà
sencera una caseta:
el pit, una paret,
i m'amago al racó
que fa amb l'altra paret,
el braç."
I fora, dona,
mira la serralada
dels coixins: el recer
on se't recull el càndid
ample hivern dels llençols.
A la carena, mira
l'or tebi de la làmpara,
sol clavat a la posta
que sagna delicat
i no diu que s'ofreix.
És el nostre paisatge,
dona. Fins arribar-hi
jo també he recorregut
camins dubtosos. Dona,
amaga més la cara
al racó del meu pit.
No em miris, i no em deixis
veure'm dins els teus ulls
la figura poc certa,
sense pedra ni aplom.
A L'INREVÉS
Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
cargolats al fil del trampolí,
l'agut salt del llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.
© Gabriel Ferrater, ": Veintún poetas catalanes para el siglo XXI". (selecc de José A. Goytisolo) Edt. LUMEN, 1996
= :)
+
http://www.uoc.edu/lletra/noms/gferrater/
http://www.intercom.es/folch/poesia/ferrater.htm http://www.cccbxaman.org/vfurtiva/indice.htm http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/ferrater/ferrater.html http://www.uoc.edu/jocs/3/articles/ferrata2/ http://www.bib.ub.es/www7/arxiu/ferrater/7resferrater.htm+ { ; * § & . . .