Dietaris
Educació, ensenyament, societat... i noves tecnologies
Un projecte educatiu implica com a mínim una reflexió prèvia, un plantejament d’objectius i una voluntat dinamitzadora del procés no sols curricular, d’aprenentatges i coneixements sinó també educatiu, integrador, divers, compensatori. Per tot això difícilment es convertirà en una disfressa de res. Una persona o un grup que fa l'esforç de repensar i plantejar-se un projecte [educatiu], difícilment estarà disfressant la seua aula de progressista amb una simple recepta, més aviat el contrari: Darrere d’un projecte hi ha una voluntat d’implicació no sols tècnica i tecnològica sinó també humana amb la voluntat implícita de millorar la qualitat escolar, però també les relacions humanes i evidentment tot açò en vistes a motivar i reforçar, en qualsevol cas, l' educació i aprenentatges de l’alumnat….
Què passa amb les noves tecnologies?…. Està passant que obrin una porta insospitada per repensar l’escola [com també la comunicació/informació en particular i la societat en general] i aboquen al fet revolucionari de desplaçar el poder i el control d'aquest.
Quan una persona o un grup de persones capitalitzen els centres neuràlgics i d’usdefruit, tant de la informació com de la pressa de decisions, [hom deuria ser conscient de quina és la voluntat política a l'ensenyament públic], veuen amb gran alarma tot allò que implique una autèntica llibertat d’expressió i comunicació que els minve poder i "dirigisme". Causa pavor veure com s'intenta relacionar amb actituds autistes les conseqüències evidents de sofisticades censures prèvies. Per desgràcia, a vegades, trobem qui s’ompli la boca amb paraules com modernitat, participació, progressisme, renovació i tot allò que implica la constant inquietud dins del món educatiu però que actuen més aviat com boques úniques, que acaben ofegant, aïllant i silenciant tota iniciativa que no siga la pròpia, en un evident afany de protagonisme; i/o també a conseqüència de la bona voluntat; és a dir pel paternalisme de considerar inepta a la resta de la comunitat.
Restar en lloc de sumar, dividir en nom d'agilitzar....
Simplificant, amb Franco parlàvem de CENSURA, ara, en el moment global que vivim [o més aviat patim], haurem de parlar d’intencions i d' actes que van des de la manipulació i el boicot indetectables, entre altres, fins a l’assetjament psicològic. Tots ells són per força complicats i difícils de detectar, demostrar i fins i tot de valorar objectivament, entre altres coses perquè els debats [d’on provenen certes afirmacions] son més aviat monòlegs [o irresponsables muntatges mediàtics] i les conclusions venen donades per la resistència i tossuderia de qui no accepta cap altra veu que la pròpia…. La inèrcia social actual és la lamentació, o l'abandó, però en pocs casos es dóna una actuació positiva i/o la intervenció creativa.
Per això, si les noves tecnologies obrin una porta que el poder no pot controlar, les denuncien i qualifiquen com inhumanes i "receptes que disfressen l’aula d’innovació progressista…" Per sort, en educació, encara existeix i és imprescindible la relació personal, emocional i humana per damunt de qualsevol projecte –siga més tradicional o més innovador-. I a més a més, l’èxit o el fracàs d’aquest projecte vindrà donat per les persones i no per les tècniques usades, siguen més tradicionals o més innovadores. És a dir, que estem com sempre, la capacitat humana i docent serà la que marcarà el procés i els resultats del fet educatiu i per tant cap tecnologia no ve disfressada de res sinó que serà igualment valuosa (o no) segons s’utilitze. Una eina més a la fi. Però una eina que es mira amb molt de recel segons per qui.
Resulta alarmant el grau de censura que a vegades poden imposar grups de pensament tancats, ideològics o no, però que van des de l’amiguisme fins al partidisme…. Aquestos grups només defensen els projectes propis i sempre, sempre, defenestren els aliens sense indagar ni presentar arguments que ho demostren. Alertar dels perills al voltant de les noves tecnologies és el mateix que alertar contra qualsevol recurs, innovador o no, perquè són les persones que hi ha al darrere dels recursos i l’us que en fan, les que el faran progressar o no….
Tot és opinable, certament, i es poden citar tots els teòrics que s'hi vulguen per fer valdre els arguments brandats. Ara bé, no ens poden demostrar el que s'afirma sinó és a través de proves objectives [que inclourien els entrebancs i assetjaments amb què han guarnit el procés]. Molt menys quan aqueixos arguments es basen en intencions perverses per fer fracassar a priori, o que compten únicament amb determinades versions adobades amb conclusions obtingudes a través de l'aïllament previ, el discurs enverinat i reticent a porta tancada, aixó acompanyat amb la publicitació recurrent de mèrits que no són en absolut extraordinaris i adobat amb el degut i perniciós silenciament, el secretisme i la intenció sistemàtica de boicot, buit entorn i allunyament de les cuines on es couen les veritables decisions….
Això no demostra que els projectes siguen buits ni cap disfressa sinó que han de patir una consistent i alarmant posada de bastons a les rodes. Innovar amb una mà i defensar-se dels molins de vent [i tot el que la metàfora implica] amb l’altra és bastant desgastador….
Efectivament: "No importa la circunstancia que inicia el proyecto ( sí, sí que importa, de fet sol ser imprescindible, però bé) sino que siempre es un proseguir que se vincula a otras historias presentes o silenciadas…. [Fernando hernández].
Quan algú critica eines que desconeix, o bé nega la importància que tenen o en tot cas que estan en via d'adquirir; o bé, i amb tota probabilitat, ens faran pensar en aquella POR a la democratització del coneixement, de la cultura i de la informació que han demostrat TOTS els intolerants al llarg de la història… No cal senyalar l’obvietat aquella de quan més ignorant i silenciada es manté una persona o un grup major és el grau de poder i domini que s’exerceix sobre ell…
Tot això no exclou en cap cas el dret que hom té d'avaluar projectes i processos, però sempre que es faça amb eines, models i intencions objectives, i que els item i les pautes de mesura siguen significativament imparcials, clar.
És vergonyós i humiliant la manera en què grupets tancats i excloents van tergiversant actituds, ocultant, aïllant, manipulant i provocant intencionadament respostes negatives i que sovint desemboquen en apatia, indiferència, bloqueig…. La inesgotable insistència amb que exerceixen aquest estil acaba atorgant-los la unanimitat dels subjugats…
S’entén que haurien oblidat la "pedagogia de l’espill i els models positius" [si mai l’han exercit], fomentant les converses de passadís, o bé de determinats despatxos, capelletes, brunetes mediàtiques i/o judicials, o de "petits comités"...., que evidentment no són ni es poden definir com a debat, ni estan legitimitades per efectuar les conclusions que publiciten com definitives. I quan se’ls fa palesa aquesta observació es defensen acumulant i brandant sempre uns acords previs que la majoria desconeix i que els fan triomfar sempre de grat o per força. Excloure és un fet, fort i permanent que va erosionant les defenses psicològiques de qui és foragitat sistemàticament…. És normal que a aquestes cèl.lules no els agrade cap manifestació que no implique l’adulació i l’acatament sense esmenes dels seus plantejaments i posicions. Sovint imposar la pròpia raó i arguments no vol dir que aquesta siga l’única, ni la més aconsellable…
Per altra banda, tenallar en el mateix cabàs partidaris i contraris és un acte contraproduent i estèril per part de qui l' efectua i que pot girar-se en contra de les pròpies postures … Veure com es distorsiona la democràcia abans d’haver après a fer-la àgil i efectiva és una errada a la què no em resigne, com tampoc hi ensume cap solució; tot i que ens resulta evident com va conduint a situacions concretes que hom lamenta, però que se sent impotent per redreçar, i de fet es consoliden dia a dia…
I ara deuria citar persones sabudes, erudites, que estudien, que defensen o exposen aquestos raonaments de manera més universalitzada, científica i universitaria, però crec que els propis pensaments s' han de recolzar, sempre que es puga, en les paraules personals i no en les manllevades. A vegades resulta molt bonic, estètic i fins i tot funcional fer-ho… Però en altres casos demostra ben poca capacitat d’argument i de debat.
Podem intentar defensar-nos cara a cara de qualsevol destrellat, però no de cap intriga que desconeguem, entre altres coses perquè "el que es diu a les esquenes a les esquenes es queda" (i ací em cite a mi mateixa). De fet, la gent que està acostumada a sortir-se’n amb la seua a qualsevol preu i per damunt de tota actuació ètica "vencerá pero no convencerá" (sí, ara cite Unamuno).
© Copyright, Emília V. Talens Alberola
À
quoi sert l'école ?
(Ce dossier s’ouvre sur un débat : peut-on définir l’école comme le lieu d’apprentissage de la démocratie qui combat l’analphabétisme social et politique par une reconnaissance de la pluralité)
Analysons
nos pratiques 2
Existe-t-il
une vie scolaire ?
Poésie
poésies