Dietaris
Dissabte 3 juliol 04
.... L'estil i el secret de les noves dictadures (¿exagere?) són l'habilitat de controlar els canals de comunicació, de propaganda i opinió;....
.... La literatura del XIX ens mostrava una societat d'individus hipòcrites i astuts i les seues víctimes, la dels tres primers quarts del XX una feta de guerres calentes i fredes i a l'últim període del XX de taurons de les finances, de la publicitat i les seues víctimes. La realitat i la ficció dels inicis del XXI sembla decantar els recursos de les guerres "d'invasions virtuals i terrorismes foscos" de telenotícies en guerra d'audiències morboses; de la seducció i l'èxit (i en tot cas el de les víctimes "colaterals"), del triomf a qualsevol preu que a la fi és la bombolla social on capturen els insectes més o menys humans. Però sobretot l'engranatge d'una competició ferotge, on un cop han caigut els rivals, els qui són més capaços (o no) però molestos adversaris amb qui caldria compartir beneficis. On s'extermina, com en totes les èpoques, amb diverses i sofisticades tècniques els qui amenacen de qualsevol manera els interessos de qualsevol poder, de qualsevol franquícia o de qualsevol multinacinacional, monopoli i/o societat no tan anònima. Un cop s'han aclarit els camins de l'èxit, comença la cursa més imperceptible cap al mateix objectiu de sempre: el poder, o el control de processos i resultats que és el mateix. Un, una pot creure que la ideologia és garantia contra certes astúcies. Na, nai. La ideologia només és un vestit que un, una adapta a les modes i interessos de captació. Les ideologies actuen exactament igual que ho fan les sectes, amb una sistemàtica conformació de la voluntat i interessos per fagocitar les víctimes, i de l'estat generalitzat d'opinió i percepció, també amb un sistemàtic entrenament de la voluntat i de les pors ocultes dels qui han d'engrossir les files de fidels. L'astúcia conscient i inconscient fan la resta....
....... Les interaccions de la cultura moderna, de les relacions socials, econòmiques, tecnològiques i els conductismes sociològics marquen un ritme frenètic de canvis i adaptacions fins aconseguir que el sistema cultural, educatiu, literari (*)... resulte obsolet d'un dia per a l'altre. Cap novetat (cult*...) amb reclams de tota mena podria superar si fórem objectives/us certes obres de butxaca que moren d'abandó en sèries de saldo, és un dir, i un botó que ni de mostra. S'ha treballat tant el monopoli, fins i tot amb els productes locals, tant la imposició subtil que al remat, la closca és el que té més valor, poc importa el contingut o si n'hi ha cap o resulta desconcertant.......
.... A la fi sobrevivim a cops de surrealisme... ¿tornarà aquest gènere a fer furor en moments, com ara mateix, quan la realitat té aspectes i situacions que superen amb escreix qualsevol ficció surrealista?. Quan escoltes pel carrer, en ple juliol, una persona que en coincidir amb una altra la saluda així: "feliz año nuevo" i l'altra respon "feliz año nuevo", et dius: qui sap, probablement no tot està perdut. ........
10.09.03
.... davant un tema: Alentir-lo o tramitar-lo d'urgència, segons convinga, donar-li voltes i llargues, o bé dinamitar, minar, manipular, intoxicar, persistir i insistir; assetjar els desafectes i negociar únicament amb els afectes o els qui es poden utilitzar, vendre o comprar; humiliar públicament i constant els adversaris. Les estratègies dels polítics són tan diverses i refinades que el millor jugador d'escacs empal.lidiria d'enveja. Per aquest motiu el poder i l'àmbit on es prenen decisions polítiques (o no) és un espai acotat on només hi arriben i s'hi apleguen els més hàbils. No necessàriament els més honestos, ni els qui fan coincidir el que manifesten amb el què fan. Potser la història ens dóna mostres d'alguns polítics honestos, i com han estat sense excepció màrtirs de causes sempre perdudes. El futur dels quals sempre ha estat caure víctimes dels més hàbils, dels qui què no tenen cap escrúpol o dels qui es creuen posseïdors de la raó absoluta, de la veritat sense esquerdes fins a impartir-la amb els més exquisits cinismes. Bé, dels qui mai dubten, perquè es creuen infal.libles, dels qui sempre guanyen qualsevol contesa. Són l'espècie predominant, segons la teoria de Darwin, que sempre sobreviurà i s'imposarà.
... És a dir, i manllevant les paraules d'Unamuno, "Venceréis pero no convenceréis".
.... anar contracorrent; conviure amb el silenci i el buit i alhora necessitar d'una harmonia impossible; la fam d'utopia, la set de requalificar tota la terra en nom de la vida i la diversitat, saber que la inquietud és un llum d'alarma, que la indiferència un indicador de bateria, la solitud una bellesa invisible o en tot cas inclassificable, normalment enorme, no saber ni voler representar un paper sobre el paper, ni fer de les taules on representem cada acte vital un escaquer on ens deuríem reservar les millors peces.
... L'art no existeix, però tanmateix el perseguim i el somniem, el consum s'empassa tones de succedanis de tota mena, cultura (*) en tot cas tamisada per filtres concrets. Pensem que la democràcia és açò o deuria ser allò. I no. No és ni una cosa ni altra. Ara és tirania econòmica, adés ho podia ser d'una dictadura, o dels complots i les jugades de la transició, o la simple voluntat individual d'un o d'uns quants en contuberni. Enemics irreconciliables s'alien i hem de veure coses que hom no podia ni imaginar ni amb la ment més retorçuda i ambigua. Amistats que havien estat suposades indestructibles s'enfronten ara i adés en combats desiguals.
....Hom...,de sobte una sola paraula, un grapat de síl·labes, una frase evoca pactes eterns, rius d'aigua, muntanyes de llum, arbres infinits, o tan sols la dècima concreta d'un segon, d'una nota. És com tenir registrat l'ADN del temps i dels somnis, dels fets, dels gestos, de les paraules dites i dels silencis. Un grapat de registres i el mur de qualsevol ciutat assetjada s'obri com la magrana polièdrica que ha madurat fins a l'excés de mel i de continguts. Però tota realitat mata tota possibilitat, com tota excusa no és sinó part d'un llarg viatge del no retorn, sempre en línia directa cap a cada Ítaca remota i renovada. Cercles, cercles concèntrics o excèntrics, tangents o independents.
...... Curiosament cada pal a les rodes sembla confegir-nos una renovada energia, una nova enlairada, un estímul des del buit inexpert cap al buit programat. La percepció de cada individu no significa res més que els maons que algunes mans col.loquen ordenadament segons indiquen els plànols dels qui manen.
