Dietaris
Dissabte 5 de juny 04
... Associació d'idees:
Aquest matí he vist una foto a la portada d'un diari. George Bush i el Papa de Roma seien, a tocar, en dues butaques blanques, semblaven mantenir un conat de conversa. El primer que m'ha vingut al cap ha estat la pel.lícula "El Gran dictador" de Charles Chaplin, Per què? Doncs perquè les butaques tot i ser iguals tenien una perceptible diferència, el respatller d'una era pam i mig més alt que el de l'altra. Qui ocupava cadascuna? . Com si s'hagueren reunit déu i el seu representant a la terra, Bush ocupava la més elevada... No podem canviar el món, però sí tractar d'evitar que el món ens canvie....
"Els boscos precedeixen les civilitzacions, els deserts les segueixen."
(René de Chateaubriand)
Diumenge 6 de juny
04
Quan som infants ens diuen que mai s'ha de tocar un gos quan menja perquè pot interpretar-ho com que li volem furtar el menjar.... D'adulta sempre he cregut que hi ha gossos i gossos com hi ha persones i persones. Els gossos també poden ser intel.ligents i sovint tenen una intuïció superior a la humana. Per això quan veig manipular dades em pose furiosa ni que siga interiorment. Un gos, i també una persona que estimem i ens estima, no ens mossegaria ni encara que li prenguessim el menjar. Tot i que mai li el prendríem. Per contra un de salvatge o una persona prepotent sempre que tinga ocassió ens mossegarà o ens anorrearà, senzillament perquè vol tot l'espai i menjar per si mateix/a.
Un enemic assetja, un mestre ensenya. I sovint les lliçons i la fermesa del bon mestre poden semblar assetjament si les dades són convenientment manipulades pel rival implacable, el qual sí que assetja i a més a més amb astúcia i sense descans.
Diuen que el temps tot ho posa al seu lloc i acaba demostrant qui és qui i què ha fet i com, però jo dubte que mai faça justícia com cal i si la fa sempre és a deshora quan ja és massa tard i ja res importa.
Però a vegades els grans mestres superen els rivals tossuts. És llavors quan es donen l'art i els fets extraordinaris, instants quan interactuen la màgia de l'habilitat, de la generositat i el "savoir fair", les ganes de viure i de donar.....
Per contra quan el nombre o la força dels enemics s'alien els resultats són demolidors, bé que ho saben, bé que ens poden fer patir. De poc serveix dir que és ben trist, que els resultats són tan nefastos que es tornaran envers ells/es.... De poc, de res. Escepticisme.
