Diari AVUI,
Diàleg.
DIJOUS 10 d'abril 2003
Recordar-nos de la lírica en temps de mala prosa
A la Marta, que ens regala poesia
Pilar Rahola
..........La bona poesia! Forma part del meu aliment vital, com si fos una bella droga, com si fos una digna
dependència. I en moments de derrota profunda del pensament, en aquests "mals temps per a la lírica", llegir poesia és un bàlsam per a les ferides
obertes, per a la sensació de fracàs. Fracàs profund de la paraula, en temps
d'estómac. Mort de la intel·ligència, caiguda en mans del prejudici, el tòpic i la
ràbia. No hi ha exercici més subtil, més compromès, que l'exercici conscient de la lectura
poètica, perquè t'aferra al sentit més pregon d'aquelles coses que veritablement tenen
sentit. La vida i la mort, la bellesa i la lletjor, l'emoció i el deliri...
M'expliquen la història d'aquell jueu, pres a l'Auschwitz terrible que va destruir una Europa
possible, que va escriure en una paret de la seva presó: "Allò que trobo a faltar de veritat és la
poesia". S'imaginen? A les portes d'una mort ferotge, amb la família ja desapareguda o
pràcticament, rodejat d'ànimes en la pell i els ossos, sense mirada més enllà de la mirada de la por, clos en l'espai infernal que vàrem inventar per a glòria de la misèria humana, aquell home sol i condemnat es delia per un bocí de
poesia. Segurament tenia raó. ¿Hi havia res que el podia alimentar més en el límit darrer de la vida, desapareguda tota
esperança? Un accent de bellesa al bell mig de l'avern.
Canto avui a la poesia. A la de la Marta, que per a mi és de les poesies més intel·ligents i belles que s'escriuen en aquest tros de pàtria que és la nostra
llengua. A la de la Quima Jaume, l'absència de la qual només la rescabalem quan enfilem els camins remorosos de la mar, la seva mar... A la Maria
Mercè, tantes absències en una, aguda la nostàlgia, encara viu el dolor. A totes aquestes grans poetes que, des del sentit de la
paraula, suquen la ploma en la tinta més compromesa i fan, de l'emoció, una experiència compartida. La poesia no es
duu, lectura pausada en temps de velocitat enfollida, massa conscient per a una època de feliç
inconsciència. Qui llegeix avui poesia? I tanmateix, qui avui llegeix poesia, és a
dir, qui avui troba temps per a la sintesi més intel·ligent i en troba per a
gaudir-la, aconsegueix un estadi moral superior. Ho dic amb convicció. Llegir poesia ens
millora, ens compromet i ens neteja.
Si us plau, una mica de poesia. Poesia en aquest tros de món nostre que s'ha tornat més foll del que ja tenia
costum, i ara persegueix les idees en nom de les bones intencions, i s'embolica amb els conceptes i decideix liderar caceres de
bruixes, espantat de dissidències, necessitat d'un únic pensament. Poesia en el món
llunyà, que amuntega ferralla damunt dels cossos inerts, i substitueix les paraules per la força i no troba els camins de la vida. Poesia en la tomba d'aquests xicots
caiguts, guerrers de la informació, víctimes amb mirada precisa, amb històries que podem
reconèixer. Poesia en el dolor de les famílies, tan trencades com només la mort sap trencar per
dins. Poesia en l'adéu als dictadors, que maten totes les poesies i només saben deixar escrita la mala prosa. Poesia en l'endemà de la guerra, on la poesia tal vegada té
cabuda. Poesia en la guerra, per poder alenar al bell mig de l'ofec.
Per què escric aquest article? Per explicar-vos la necessitat personal, com si fos un
crit, un prec, un desig. Convençuda que estem en un dels moments menys poètics del nostre temps actual, sacsejats per bombes sense paraula i per paraules que retrunyen com
bombes, apel·lar a la poesia és, gairebé, un exercici d'autodefensa. Sens
dubte, un acte revolucionari. ¿Hi pot haver més rebel·lia? Reclamo, doncs, la poesia ara que la pitjor de les narratives segresta la nostra geografia humana i ens la deixa gairebé sense
ànima. Reclamo la poesia per poder combatre, amb intel·ligència i bellesa, la paraula bruta i la bruta absència de
paraula. Reclamo la poesia perquè no vull morir d'imbecil·litat. I, sobretot, perquè no podem perdre el sentit real de les coses.....
.......
...........
.............
.........La bona poesia en aquests temps de mala prosa...
Pilar Rahola. Escriptora i periodista