ArtXiu peRsonA  L   d'emi talens      

                           Dietaris Novel.les  Relats  Poemaris  Aforismes Fotografia

                                          

 

Curiositats *

CURSO BREVE DE ESPAÑOL PARA EXTRANJEROS

   Primero y tercero cuando van colocados delante de sustantivo se reducen a primer y tercer ("el primer hombre", "el tercer aniversario"; pero "Carlos primero", "el año tercero"). El femenino queda invariable: primera parte.

   En las fechas se usa primero para indicar el día 1º del mes, pero los restantes días se expresan por los cardinales: "el dos de Mayo", "el dieciocho de julio", etc. (pàgina 90)

.... Otro se usa con el artículo definido (el otro= fr. l'autre, it. l'altro, ing. the other, al. der anderere) o sin artículo; nunca con el artículo indefinido (otro= fr. un autre, it. un altro, ing. another, al. ein anderer). No se puede decir en español un otro. "Un día llueve y otro día hace sol"; "Hoy salgo con un amigo y mañana con otro" (no "con un otro"). (pàgina 91)

  b) Uso de pretéritos indefinidos irregulares

    (Se traducirán al español las siguientes frases, poniendo en pretérito indefinido todos los pretéritos que figuran en las oraciones principales).

1. J'ai fait ce que j'ai pu, mais je n'ai pas obtenu ce que je désirais. 2. Les ouvriers on fait tout ce qu'ils ont pu pour ouvrir un chemin. 3. Où as-tu mis les bijoux?. 4. Je les ai mis sur la table. 5. Qui a mis les cartes dans le plateau? 6. Nous les y avons mises. 7. Quand avez-vous (= vosotros) su que le grand-père etait malade? 8. Nous ne l'avons pas su jusqu'hier 9. Notre cousin l'a su avant nous 10. Qui a apporté la table? 11. Les employés du menusier l'ont apporté. 12. Nous avons apporté le lit. (pàgina 94)

GRAMÁTICA

Artículo femenino EL

   El artículo femenino singular toma la forma el (idéntica a la del artículo masculino) cuando precede a un nombre que empieza por a tónica:

el agua,    pl. las aguas

el águila,    pl. las águilas

el alma,    pl. las almas

Verbos irregulares en el pretérito indefinido (V)

   Los verbos dormir(1) y morir cambian la o en u en las terceras personas de singular y de plural del pretérito indefinido:

dormí    morí

dormiste    moriste

durmió     murió

dormimos     morimos

dormisteis     moristeis

durmieron    murieron

(pàgina 96)

--------

(1) El verbo dormir tiene tres usos sintácticos y tres significados: a) Intransitivo, b) Transitivo, C) Reflexivo......

....    El español es casi tan rico en aumentativos como en diminutivos (pàgina 126)

... Si una persona residente en Barcelona escribe una carta a un amigo residente en Madrid, le dirá: "Aquí estamos todos bien; ¿cómo están por ahí?" Aquí equivale a "en Barcelona", donde está el que escribe; ahí equivale a "en Madrid", donde se encuentra el que recibirá la carta.
   Después de recibirla, el que vive en Madrid contesta: "Aquí todo sigue igual; pensamos ir a visitaros; llegaremos ahí el viernes"; ahí significa "en Barcelona", donde se halla el destinatario de la carta.
   Y si el que escribe desde Madrid a un amigo residente en Barcelona quiere hablarle de que estuvo en Burgos, le dirá: "Fuí a Burgos y pasé allí tres semanas". Allí significa "en Burgos", es decir, una localidad donde no está ni el que escribe ni el que recibe la carta.   (pàgina 114)
 
Pretérito imperfecto de subjuntivo (pg 141)     Sus irregularidades ...(pg 142).  
      Los alumnos podrán ampliar estos ejemplos aplicando las desinencias del pretérito imperfecto de subjuntivo a los radicales de pretérito indefinido irregular de los verbos que figuran en las páginas 157 y siguiente (pàgina 143)

© Francisco de B. Moll (miembro correspondiente de la Real Academia Española): CURSO BREVE DE ESPAÑOL PARA EXTRANJEROS. Grado elemental. Décimo quinta Edición. Dibujos de R. Cavaller y J. Iraola.

   PALMA DE MALLORCA. EDITORIAL MOLL. 1978

-----------------------------------------------------------------------------------

(*) Fullejar un llibre sempre resulta entranyable... Aquest llibre arribà a les meues mans d'una manera insòlita. Una vegada m'hi vingué a buscar un adolescent britànic, li havien dit que jo era mestra i que parlava anglès. Al xiquet l'enviava el seu pare,  amb el llibre a les mans, perquè jo li ensenyés espanyol... No cal que raone que la criatura lògicament no volia saber res del llibre ni jo estava predisposada per imposar-lo. Quan se'n va tornar al seu país de cap manera se'l va voler emportar i me'l va regalar. En justificació del llibre que no usàrem, diré que el noi aprengué un poc d'espanyol per immersió, necessitat i algun pessic del meu assessorament, però en acabar el temps compartit, sabia molt més de motors i de vehicles motoritzats, entre altres coses perquè s'interessava més per la pràctica mecànica que per la de les llengües. El llibre, a la fi, no es perdé ni desprès de passar unes inundacions (colgat en un altell amb altres restes gramaticals i llibres de text). Fou una sort, perquè és divertidíssim per a dies com avui (28.12.03), on tots els innocents tenim tantes anècdotes per enfilar a l'agulla...