Cinema
Les Choristes (Los Chicos del coro)
Desprès de "Cinema Paradiso".... ens arriba "Les Choristes". Una nova pel.lícula imprescindible.
Pel.lícula que en veure-la hom es queda amb ganes de revisitar, de comentar-ne la bellesa, de buscar la banda sonora. Una nova petita gran Obra Mestra.
http://www.leschoristes-lefilm.com/
(Les choristes) treball de Roser Pérez
Roser Pérez i Talens 3er d'E.S.O Index:
1.-Personatges. 2.-Argument. 3.-Crèdits. 4.-Opinió personal. 1.-Personatges
- Clément Mathieu (Gérard Jugnot),el director del cor.
- Rachin (François Berléand),el director de l'escola.
- Pierre Morhange (Jean-Baptiste Maunier),el solista del cor.
- Pierre Morhange adult (Jacques Perrin).
- Chabert (Kad Merad), un mestre que toca el piano.
- Maxence (Jean-Paul Bonnaire), el conserge.
- Violette Morhange (Marie Bunel), la mare de Morhange.
- Regente (Paul Chariéras).
- La Condesa (Carole Weiss), la condesa que vol vore al cor.
- Señor Langlois (Philippe Du Janerand) ,
- Doctor Dervaux (Erick Desmarestz), el metge de Maxence.
Altres alumnes:
- Le Clerc, (canta de alt).
- Deler, (canta de baix).
- Riceur, (canta de alt).
- Ilús, (canta de soprano).
- Pepinót, (el més xicotet que no té pares).
- Clement, (canta de alt).
- Bonifàs, (el més aplicat en els estudis).
- Le Querrec, (també es orfe).
- Corré, (té una armonica).
2.-Argument.
La pel·lícula comença quan es mor el director del cor amb una especie de pròleg en el que Pepinót es troba amb Pierre Morhange (que s'ha convertit en un famós músic) després de 50 anys, i li dona el diari de Clément Mathieu (el director del cor) llavors comença a llegir la historia del diari que es també la historia dels de l'escola: En el 1949 en un internat masculí de xiquets amb problemes de França, arriba un nou vigilant anomenat Clément Mathieu. Només arribar ell el conserge Maxence casi es trau un ull per culpa de la trampa que havia posat un dels alumnes en un armari de netega, com no saben qui es el culpable posaran un càstig general fins que es sapiga el culpable, Mathieu sap que ha sigut Le Querrec però enlloc de delatar-lo li diu que cuide al vell conserge en la infermeria com a càstig perquè està molt mal de l'ull. Mathieu convenç al director de que alce els castigs generals. Mathieu no és molt sever amb els alumnes però el director és molt dolent. Al conserge se l'emporten a l'hospital perquè està molt greu. Mathieu era un músic però va fracassar i decideix formar un cor amb els alumnes de l'escola, comença a provar les seues veus per a classificar-los en sopranos, baixos, alts etc... Llavors arriba a l'internat un xic que venia d'un reformatori, el xic anomenat Pasqual Mondiél és practicament un delinqüent i resulta molt díficil de controlar però Mathieu intenta fer-se amb ell i l'obliga a assistir a la coral posant-lo com a baríton. Pierre Morhange és fill de mare soltera i té un mal comportament però el deixen quedar-se al internat a canvi de que neteje l'escola, quan Mathieu fa les proves de veus dels xiquets, Morhange està castigat i no la fa, i quan estàn en classe Mathieu li diu que cante i no vol perquè es fa el dur. Mathieu li demana al director permís per a assatjar amb el cor i el director diu que si no fan molt de soroll poden continuar endavant amb el cor, Pasqual Mondiél continua amb la seva actitut desafiant als mestres i aprofitant-se dels alumnes, així com furtant-li el rellotge al director. Un dia Mathieu pilla a Morhange cantant de nit en la classe i sent que té una veu meravellosa i l'obliga a assistir als assaigs de la coral i li fa fer de solista cosa que sembla que li agrada. Maxence torna del hospital. Algú furta molts diners de l'escola, el director prohibeix que el cor cante i continuen assajant clandestinament abans d'anar a dormir. Pasqual Mondiél s'escapa de l'escola. La policia torna Pasqual Mondiél a l'escola i el director es pensa que es ell qui ha furtat els diners i el tornen a enviar al reformatori. Mathieu estava parlant amb la mare de Morhange quan Morhange tira tinta al cap del mestre, com a càstig Mathieu fa que el xiquet no cante de solista en el cor. Una condesa benefactora de l'escola vol sentir al cor i el director s'enfada però torna a deixar que el cor assatge i fan un concert on Mathieu deixa que Morhange torne a cantar de solista. Un dia Maxence estava netejant els lavabos descobreix els diners robats i l'harmonica de un xiquet i liu diu a Mathieu que intenta convencer al director de que Pasqual Mondiél no había robat els diners però ja no hi ha solució. Arriba l'estiu i el director se'n va de vacances, com que només queden alguns alumnes, Maxence i Mathieu eixe dia fan una excurssió per la muntanya i justet quan se'n van arriba Pasqual Mondiél i crema l'escola, algú avisa al director que va inmediatament a l'escola i en eixe moment veu tornar als xiquets del bosc que no els havia passat res però el director acpmiada a Mathieu per haver deixat l'escola sense vigilància. El director li prohibeix a Mathieu despedir-se dels alumnes i li diu que s'en vaja immediatament, els alumnes li tiren a Mathieu desde una finestra avionets de paper on han escrit una dedicatoria de despedida. Quan Mathieu està apunt de pujar a l'autobús apareix Pepinó que li diu que se l'enduga amb ell (Pepinót no té pares) Mathieu li diu que no però acaba emportant-se'l. Tornen a aparéixer Morhange i Pepinót ja d'adults i Morhange es queda el diari de Mathieu.
3.-Crèdits.
"Los chicos del coro": Any: 2004 Nacionalitat: França-Suïssa-Alemanya Gènere: Drama Duració: 95 m. ZINEMA.COM T. Titol original: Les choristes Director: Christophe Barratier Guió: Christophe Barratier i Philippe Lopes-Curval Fotografía: Dominique Gentil i Carlo Varini Música: Bruno Coulais Montatje: Yves Deschamps Sinopsis: En 1949 Basat en la pel.lícula "La cage aux rossignols" (La gàbia dels rossinyols), (1945) de Jean Dréville. Producción: Jacques Perrin, Arthur Cohn y Nicolas Mauvernay. Diseny de producció: François Chauvaud. Vestuari: Françoise Guégan. Estrena en França: 17 Març 2004. Estrena en Espanya: 3 Decembre 2004. Va aconseguir 2 candidatures al Oscar, les corresponents a millor canció original y pel.lícula en llengua extranjera. Va aconseguir el Premi del Cine Europeu a la millor banda sonora. Distribueix: Alta Films.
4.-Opinió personal.
M'ha agradat molt aquesta pel·lícula, és molt bonica. Està molt ben feta. Expressa molt bé les emocions dels personatges. Es tendra i dura a la vegada, així com també té una música preciosa i una ambientació molt curada. És com un missatge d'esperança en l'educació i la cultura com eines d'integració, recuperació i justícia, així com insinua també que hi ha diferents formes d'educar i no totes són bones.