PRONOMS. 1

Pronoms neutres. 1

Pronoms indefinits. 1

Pronoms demostratius. 2

Pronoms interrogatius. 2

Pronoms personals forts. 3

Comportament sintàctic. 6

Resum de les funcions dels pronoms febles. 7

Regles d’escriptura de dos o més pronoms febles. 9

Combinacions possibles de dos pronoms febles. 11

Substitució de pronoms de tercera persona. 13

Els tractaments de vós i vostè. 14

Verbs pronominals. Pronoms sense valor sintàctic. 14

El pleonasme amb els pronoms febles. 15

El datiu ètic. 16

El datiu possessiu. 16

 

 

 

PRONOMS.

La gramàtica tradicional ha definit el terme pronom com aquella categoria gramatical que substitueix el nom, però en realitat pot ocupar  el lloc d’un nom, d’un adjectiu, d’un adverbi o  de qualsevol sintagma. Des d’un punt de vista sintàctic, hi ha pronoms que poden ocupar la posició d’un sintagma (pronoms forts) i d’altres que depenen d’un verb (pronoms febles). Morfològicament hi ha pronoms variables (ell, ella, el qual, la qual) i invariables (li, les, ho , hi). Des d’un punt de vista fonètic, hi ha pronoms amb accent de mot (forts: personals tònics, interrogatius, tots els relatius exclòs que; pronoms  de referència indefinida i els díctics), pronoms sense accent (clítics: personals àtons, adverbials en, hi i el relatiu àton que) i, fins i tot, sense realització fonètica (buits). Des d’un punt de vista pragmàtic, el pronom es pot referir a un element enunciat amb anterioritat (anafòrics) o a la persona gramatical del discurs o a una diferent (díctics). 

 

Pronoms neutres

Això i allò. Exemples: no facis això, menja allò

 

Pronoms indefinits

Algú, ningú, ambdós, ambdues, cadascú, tothom, altri, altre, altres, res (o re), tot, tota, tots totes, qualsevol, qualssevol, qualsevulla, qualssevulla, hom o un hom, quelcom o alguna cosa, , algunes coses, un, uns, una, unes, en tal, en tal i en tal altre. Ex.: algú m’ho ha dit; no he trobat ningú; ambdós ho sabien; cadascú es portarà el dinar; això ho veu tothom; quan hom està content; qualsevol ho sap això; qualssevol podien témer que passaria això; no veig res; traieu-ho tot; en aquesta situació una no sap que fer; dinaran els uns i els altres; no envegis les coses d’altri; no hi havia altre a dir; cal escoltar els altres, en tal ho a fet.

 

no-res 

substantiu, amb guionet i amb article determinat, significa absència de tota realitat

Déu va fer el món del no-res

no res, en un tres i no res

pronom, amb o sense preposició, significa cap cosa, cosa nul·la, cosa insignificant

Déu va fer el món de no res; t’ho faré en un no res (en un tres i no res)

de res

pronom, és una expressió de cortesia

gràcies per donar-m’ho! De res!

com si res; com aquell qui res

pronom, significa sense tenir en compte el que s’ha dit o el que ha passat

ell continua com si res

no haver-hi res a fer

pronom, significa sense solució

avui no hi ha res a fer

 

Pronoms demostratius

aquest

aquesta

aquests

aquestes

porta’m aquesta

aqueix

aqueixa

aqueixos

aqueixes

t’ho va dir aqueix

aquell

aquella

aquells

aquelles

em va donar aquelles

 

Pronoms interrogatius

 

Els pronoms interrogatius són elements que serveixen per a fer preguntes tant d’una forma directa com indirecta: què, qui, quin, quins, quines, quant, quants, quanta, quantes, on, com i quan.

 

pronom

exemple

equivalència

què

per què ho vols?

quin motiu / quina cosa

qui

qui vol venir a sopar?

quina persona o quines persones?

quant

quant en vol?

quina quantitat?

on

on és ara?

a quin lloc?

com

com ho diràs?

de quina manera?

quan

quan vindràs?

a quin moment?

 

Diferències perquè/per què, per a què, perquè, què, que.

Què interrogatiu

pronom; equivalent a quina cosa (amb accent)

què vols?; no sé què vols fer; és difícil saber a què es refereix aquest comentari; explica què has fet

què causal

pronom; equivalent a quina raó (amb accent)

per què vols estudiar això?; no sé per què ho vol fer; la raó

què, el què

substantiu; l’essència d’una cosa; el quid d’una qüestió (amb accent)

el què i el com; és un gran què saber això; demà ens diran el què

Per a què

pronom; equivalent  quina cosa / quina raó

no sé per a què ho vol?; per a què ho farem servir això

Què relatiu

pronom relatiu; sempre amb preposició al davant; equivalen a preposició + article + qual (amb accent)

les eines amb què (amb les quals) fas això no serveixen; el tema en què (en el qual) treballem és complicat; l’empresa en què (on, en la qual) treballem és molt important; la feina a què (a la qual) és referim no és agradable

Que conjunció

Sempre va sense accent

que bonica que és aquesta muntanya!

Que ponderatiu o admiratiu

Sempre sense accent

que bonic!; que n’ets de ximple!; que estrany!; que bo!; que gent ha vingut!

el que

pronom relatiu en oracions substantives; equivalent a allò que o ço que (sense accent)

el que dius és veritat; no sé el que van dir; escolteu el que us diran

Perquè

Causal, equivalent a “ja que”

és viu perquè respira; ho fas perquè vols; ho sé perquè m’ho han dit

Perquè

Final, equivalent a “a fi que”

I, perquè consti, signo; treballo perquè vull viure millor

Perquè

Substantiu

el perquè de les coses

 

Pronoms personals forts

 

singular

plural

primera persona

jo, mi

nosaltres, nós

segona persona

tu, vós, vostè

vosaltres, vostès

tercera persona

ell, ella

ells, elles

pronom reflexiu

si

 

Els pronoms personals forts substitueixen la persona o persones gramaticals del discurs: jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells i elles.

 

La persona o persones que enuncien el missatge són jo, nosaltres o nós.

 

La persona o persones a qui s’adreça el missatge són tu, vosaltres, vós, vostè, vostès.

 

Una tercera persona que no és ni qui enuncia ni qui rep el missatge: ell, ella, ells, elles.

 

jo crec que no vindran

ells sempre parlen de mi

nosaltres agafarem això

nós rei d’Aragó

ell està fora de si

tu hi has d’anar

vós què fareu?

vostès volen fer això?

vosaltres aneu fent

ell no ho sabia

 

El plural de modèstia o d’autor és nosaltres en comptes de jo. Ex.: nosaltres creiem que, com ja vam dir nosaltres al nostre últim discurs, aquesta política no és bona.

 

En general els pronom forts no s’acostumen a escriure perquè estan sobreentesos, però no és incorrecte fer-ho. Ex.: ho llegirem, nosaltres ho llegirem.

 

En general s’usa jo; mi s’utilitza darrere de les preposicions a, amb, de, en, per, contra, entre, sense, envers, les compostes amb a com fins a o per a; també s’utilitza jo quan alguna de les preposicions anteriors regeix dos termes coordinats i quan el pronom va entre una preposició i el verb . Ex.: anava amb mi, entre tu i jo, sense que jo digués res.

 

També s’acostuma a utilitzar ells en comptes de si en frases com discutien entre ells o dos nombres primers entre ells. 

 

Els pronoms personals febles.

 

Els pronoms febles són: em, et, es, ens, us, el, la, els, les, li, en, hi i ho.

 

Substitueixen generalment complements verbals i es col·loquen, tant si ni ha un com més d’un, immediatament al davant o al darrere del verb. No canvien ni la persona ni la forma del verb, s’hi adapten. Ex.: em pentino, es pentinen, m’aixeco, no us el tornarà, posa-me-n’hi, se te la menja.

 

En català hi ha molts verbs amb forma pronominal. Aquets pronoms no tenen valor sintàctic i es limiten a canviar el significat del verb. Ex.: tocar-hi, equivocar-se, riure’s, oblidar-se; anar-ne, dir-ne, tenir-ne; sentir-hi, veure-hi; caure-hi; anar-se’n, fer-s’hi, tornar-s’hi, veure-s’hi, haber-se-les... Només quan afegim altres pronoms podem parlar de substitució de complements. Ex.: se’n va (anar-se’n); se n’hi va (a Girona).

 

Els de primera persona (es refereixen a la persona que enuncia el missatge: jo, nosaltres) són: em i ens. Ex: jo em pentino, nosaltres ens mengem el peix.

 

Els de segona persona ( es refereixen a la persona a qui s’adreça el missatge: tu, vosaltres) són et i us. Ex.: tu et dius Joan, vosaltres us mengeu la carn.

 

La resta són de tercera persona(es refereixen a una persona diferent de  la persona que enuncia o a la que s’adreça el missatge: ell, ella, ells i elles) són: es, el, els, la, les, li, en, hi i ho.  Els pronoms en, ho i hi no es refereixen a cap persona concreta, però també s’acostumen a classificar dins dels pronoms de tercera persona. Ex.: ella es renta, ell es porta el menjar, ells el llegeixen (el llibre), ella els llegeix (els llibres), ell la regala (la flor), elles les compren (les maduixes); ell li escriu la carta (a ella), ella en porta (diners), ella hi canta cançons (a la plaça), ell ho vol (això).

 

em i ens substitueixen a mi, a nosaltres. Ex. em coneixen (a mi), ens coneixen (a nosaltres). També es pot repetir, si es vol, la idea expressada pel  pronom feble i dir: em criden a mi, ens volen a nosaltres.

 

et i us substitueixen a tu i a vosaltres. Ex.: et pentina, us renta. També es pot repetir, si es vol,  la idea expressada pel pronom feble i dir: et pentina a tu, us crida a vosaltres.

 

es substitueix a ell, ella, ells, elles o a ell mateix o a ells mateixos (acció reflexiva). Ex.: es renta, es vesteix, es banya a ell mateix, es pentinen.

 

es també pot substituir l’un a l’altre (acció recíproca).  Ex.: es miren, es maltracten l’un a l’altre.

 

em, ens, et i us també poden indicar accions reflexives (l’acció del verb recau sobre el subjecte) o recíproques (l’acció de les persones recau la de cadascuna d’elles sobre les altres): em banyo (a mi mateix, reflexiva), ens hem rentat (a nosaltres mateixos, reflexiva), ens maltractàvem mútuament (els uns als altres, recíproca), us miràveu (l’un a l’altre, recíproca)

 

el és masculí i vol dir a ell.

els vol dir a ells quan és masculí i vol dir a elles quan és femení.

la i les són femenins i volen dir a ella i a elles.

li també pot ser masculí o femení i vol dir a ell quan és masculí i a ella quan és femení.

 

Formes i ortografia dels pronoms febles

 

Tot i que les normes de col·locació dels pronoms sempre coincideixen, les regles ortogràfiques d’escriptura d’un sol pronom generalment no coincideixen amb les regles ortogràfiques d’escriptura de dos o més pronoms.  

 

Col·locació dels pronoms febles

-Els pronoms van darrere del verb obligatòriament en infinitiu, gerundi i quan es dóna una ordre en imperatiu .Ex.: portar-lo, portant-lo, porta-li, perdre-ho, estudieu-lo, donar-hi, dóna-ho, etc.

 

-En els temps perifràstics i en les perífrasis verbals amb el verb principal en infinitiu, els pronoms poden anar o al davant del verb auxiliar o al darrere del verb principal en infinitiu. Ex.: ho va fer, va fer-ho, li va portar, va portar-li, ho pot fer, pot fer-ho.

 

-En la resta de temps verbals els pronoms sempre van davant del verb. Ex.: ho faig, li portava.

 

-Els pronoms darrere de la resta de temps són possibles però formen combinacions arcaiques i ja no s’usen. Ex.: plau-te que ho diguin, pregares-me que ho fes, portaven-vos la bandera.

 

D’acord amb el temps verbal, la forma del verb, i el nombre de pronoms, els pronoms febles poden adoptar les formes següents:

 

plenes

davant

de verb

començat

en

consonant

me

te

se

nos

vos

lo

los

la

les

li

ho

ne

hi

elidides

davant de

verb

començat

en vocal

m’

t’

s’

---

---

l’

---

l’

---

---

---

n’

---

reforçades

davant de

verb

començat

en

consonant

em

et

es

ens

us*

el

els

---

---

---

---

en

---

reduïdes

darrere

de verb

acabat

en vocal

‘m

‘t

‘s

‘ns

*

‘l

‘ls

---

---

---

---

‘n

---

amb guionet

verb

acabat en

consonant

o u

-me

-te

-se

-nos

 

-vos

 

-lo

-los

-la

-les

-li

-ho

-ne

-hi

amb guionet

verb

acabat en

vocal

diferent de

u

-me

-te

-se

‘ns

-us

-lo

‘ls

-la

-les

-li

-ho

-ne

-hi

 

 us*, *  la normativa el col·loca dins de les formes reduïdes.

 nos, vos, lo i los (formes plenes) és consideren arcaiques i dialectals.

-Els pronoms li, les, ho i hi no tenen forma apostrofada.

-Els pronoms nos, vos i us tampoc tenen forma apostrofada.

-El pronom la només s’apostrofa amb el verb.

-L’apostrofació amb el verb sempre és obligatòria quan el  verb comença en vocal i el pronom té forma elidida.

 

Ortografia amb un sol pronom feble

 

-Formes reforçades i plenes: Si el verb comença en consonant, s’escriu la forma de pronom reforçada acabada en consonant si en té, la segona persona del plural adopta la forma reduïda us i la resta de pronoms adopten la forma plena: em pentino, et dius, es (se) sent, ens mirem, us rieu, la miren, hi van, ho fan, etc.

 

-Si el verb comença en vocal, s’escriu sempre en primer lloc la forma de pronom elidida acabada en apòstrof si en té, la primera i segona persona del plural en aquest cas adopten les formes ens (reforçada) i us (reduïda). La resta de pronoms adopten la forma plena: m’escolta, t’escriu, s’asseu, n’entren, ens mirem,  us escolten, ho escolten, li agafen, hi entren, l’estudien, la infleu, etc.

 

-Si el verb acaba en consonant o u, s’escriu la forma de pronom amb guionet amb l’excepció de la segona persona del plural que adopta sempre en aquest cas la forma -vos: traieu-me, escoltar-te, adormir-se, escolteu-los, estimar-vos, agafar-vos, etc.

 

-Si el verb acaba en vocal diferent de u s’escriu sempre en primer lloc la forma de pronom reduïda que acaba amb un apòstrof si en té. La segona persona del plural sempre adopta la forma amb guionet –us i la resta de formes s’escriuen amb la forma amb guionet: escolta’m, mira’t, escolta’ns, agafa’ls, veure-us, entendre-us, prendre-li, agafa-ho, etc.

 

-Les formes plenes nos, lo i los es consideren arcaiques i dialectals i vos es poc usual. En general són preferibles davant del verb les formes reforçades si el verb comença per consonant.

-El pronom la es pot apostrofar amb un verb començat en vocal o hac, però en general és preferible usar la davant un verb que comenci per i o u àtones precedides o no d’hac: l’esperen, l’inflen, la inflarem, la unim, la hipotequen, la humilien, etc.

 

Comportament sintàctic

 

Pronoms febles argumentals: substitueixen complements exigits pel verb i són obligatoris. Ex.: demà hi aniré (a l’escola); no ho vaig veure (això); de pa, demà en compraré una barra.

Pronoms febles adjunts: no són obligatoris, però si no hi són pot canviar el significat de la frase. Ex.: li estan fent una fotografia. Estan fent una fotografia.

Clítics predicatius: fan la funció d’un predicatiu, d’un circumstancial de manera o d’un atribut. Ex.: li agrada anar a la discoteca, en canvi ell fa temps que prefereix no anar-hi. Els nens es riuen de la pintura i els adults no se’n riuen pas.

Clítics inherents: es combinen amb determinats verbs per a canviar-ne el significat i donar-hi una estructura argumental nova. Ex.: sense ulleres no m’hi veig. sense ulleres no hi veig les taques.


 

Resum de les funcions dels pronoms febles

 

En aquest quadre només s’han fet constar les formes sense apòstrof o guionet. Cal tenir en compte que d’acord amb la forma del sintagma verbal s’hauran d’usar les formes adients.

 

 

substitució complement directe (CD)

pronoms

 

 

si porta article determinat, demostratiu o article més possessiu  

el, la, els, les

article indeterminat, quantificador o indefinit

en

neutre (això, allò o frase equivalent)

ho

1a i 2a persona  

em, et, ens, us

reflexiu o recíproc

es

 

 

substitució complement indirecte (CI)

 

 

 

3a   persona (a ell, a ella, a ells, a elles)

li, els

reflexiu o recíproc

es

1a i 2a persona     

em, et, ens, us

 

 

substitució complement  de règim verbal  o preposicional (CV)

 

 

 

amb la preposició de

en

altres preposicions 

hi

 

 

substitució complement circumstancial (CC)

 

 

 

introduït amb preposició de (si és de manera també hi)  

en

altres preposicions o complements circumstancials

hi

 

 

substitució complement  predicatiu (CP)

 

 

 

en general

hi

amb verbs com dir-se, elegir,  fer-se i nomenar

en

amb un matís d’intensitat o partitiu amb repetició del predicatiu

en

 

 

substitució complement atributiu (atribut) (CA)

 

 

 

(només amb els verbs  ser, estar, semblar o parèixer) 

 

amb article determinat , demostratiu o article més possessiu

el, la, els, les

en la majoria de casos

ho

amb un matís d’intensitat o partitiu amb repetició de l’atribut

en

 

 

substitució complement del nom (CN)

 

 

 

introduït amb la preposició de

en

 

 

substitució del subjecte (S)

 

 

 

només si va posposat al verb

en

 

Exemples: (substitució a mi, a nosaltres, a tu, a vosaltres, a ell, a elles )

reforçades

elidides

plenes

reduïdes

em pentino

jo m’aixeco

vaig pentinar-me

vaig moure’m

et pentines

tu t’aixeques

tu vas pentinar-te

tu vas moure’t

ell es pentina

ell s’aixeca

ell va pentinar-se

ell va moure’s

ens pentinem

ens aixequem

vam pentinar-nos

vam moure’ns

us pentineu

us aixequeu

vau pentinar-vos

vau moure-us

es pentinen

s’aixequen

van pentinar-se

van moure’s

 

Exemples de substitució de Complements Directe, Indirecte i Circumstancial.

subjecte

verb

CD

CI

CC

ell

ha donat

la poma

a la nena

a la plaça

ell

l’ha donat

 

a la nena

a la plaça

ell

li ha donat

la poma

 

a la plaça

ell

hi ha donat

la poma

a la nena

 

 

El complement directe no porta mai preposició llevat del cas en què acompanya un pronom personal fort o als pronoms tothom, tots i el qual. Ex. us estima a vosaltres, t’estima a tu, us examinarà a tots, veig a tothom, etc.

 

Cal remarcar que els pronoms de 1a persona (em, ens), els de 2a persona (et, us)  i el reflexiu o recíproc (es) poden fer de complement directe o indirecte. Quan no hi ha cap complement explícit és un complement directe. Si hi ha complement directe el pronom fa de complement indirecte. Es pot reforçar la idea expressada pel pronom feble afegint: a mi, a tu, a nosaltres, a mi mateix, a ell mateix. Ex.: s’enganyaven a si mateixos(cd); m’ha mirat la cara a mi (ci); m’ha vist a mi (cd); us escriuen missatges a vosaltres (ci).

 

la música em/et consola

c. directe (a mi, a tu) no hi ha c. indirecte

la música em / et dona tranquil·litat

c. indirecte (a mi ), c. directe tranquil·litat

ell es renta (reflexiu)

c. directe ( a ell mateix), no hi ha c. indirecte

ell es renta les mans (reflexiu)

c. indirecte, el c. directe és les mans

sempre es fan favors (recíproc)

c indirecte l’un a l’altre, el c. directe és favors

 

Exemples de substitució del complement de règim verbal o preposicional

he anat a casa

he ido a casa

hi he anat

he ido

anar a

vinc de casa

vengo de casa

en vinc

vengo

venir de

parlava d’història

hablaba de historia

en parlava

hablaba

parlar de

 

El complement predicatiu: substitució

generalment respon a la pregunta com? feta al verb

Les nenes anaven mudades

Les nenes hi anaven

Ell llegeix a poc a poc

Ell hi llegeix

El pagesos planten els ametllers  molts separats

Els pagesos hi planten els ametllers

Ha trobat la carn salada del sopar

Hi ha trobat la carn del sopar

 

Exemples de substitució del complement de nom

No conec bé els carrers de Barcelona

No en conec bé el carrers

Tinc proves de l’error

En tinc proves

Sé l’explicació de l’avaria

En sé l’explicació

 

Altres exemples de substitució de mots complementaris pel pronom en

llegirem tres pàgines del llibre

en llegirem tres (en: de pàgines del llibre)

llegirem tres pàgines del llibre

en llegirem tres pàgines (en: del llibre)

llegirem les tres pagines del llibre

les llegirem (les: les tres pàgines del llibre)

tens llapis blaus?

no; en tinc de vermells (en: de llapis)

el préssec és verd

en vull un de madur (en: de préssec)

 

Exemples de substitució del subjecte

Ja no queden fusters com ell

Ja no en queden

Fa deu anys que no el veig en Joan

En fa deu anys que no el veig

Falten dos dies per l’aniversari

En falten dos dies

 

Exemples de substitució del complement atributiu

En Pere és el metge del poble

En Pere l’és

L’Adela és professora?

Ho és

És molt pesat

N’és molt, de pesat!

 

Regles d’escriptura de dos o més pronoms febles

 

Si s’escriu més d’un pronom vol dir que s’està substituint més d’un complement verbal. El nombre de pronoms és igual al nombre de complements substituïts excepte en el cas que es tracti d’un verb pronominal o de complements adjunts que canvien el sentit.

 

ordre d’escriptura de pronoms

reflexiu

2a persona

1a persona

3a persona

complement indirecte

3a persona complement directe

neutre

adverbials

es, se

te, us

me, ens

li, els

el, la, els, les

ho

en, hi

 

 

·     Se segueixen les mateixes normes generals d’ordre i de col·locació en relació amb els temps verbals.

·     Els pronoms van sempre tots junts tant si s’escriuen al davant del verb com si s’escriuen al darrere: se la va menjar, va menjar-se-la

·     El pronom la no s’apostrofa amb els altres pronoms, només es pot apostrofar amb el verb quan aquest comença en vocal o hac, però en general és preferible usar la davant un verb que comenci per i o u àtones precedides o no d’hac. Darrere del verb s’escriu sempre amb guionet (-la): la ignora, la imita, l’infla, doneu-nos-la, dóna-la-hi, etc.

·     Les combinacions de dos pronoms es poden apostrofar si algun dels dos o tots dos tenen forma apostrofada, però sempre té preferència l’apostrofació del verb quan el pronom va davant. Si no es poden apostrofar s’escriuen separats amb un espai davant del verb i amb guionets darrere del verb: se la menja, donar-vos-la, veure-se-la.

·     Quan s’apostrofen dos pronoms el primer adopta la forma plena (excepte lo, los, nos i vos que canvien per altres formes quan van davant del verb) i s’apostrofa com més a la dreta millor tant si els pronoms van al davant del verb com si van al darrere, és a dir, el primer adopta la forma plena si el segon té forma apostrofada. Si el segon no té forma apostrofada, el primer és el que adopta la forma  apostrofada si en té. Si no tenen formes apostrofades adopten tots dos la forma plena: me’l, te’l, m’ho, m’hi, dóna-me’l, dóna-l’hi, se la menja, beure-se-la, etc.

·     Quan els pronoms van davant del verb, no es posa guionet i és obligatori apostrofar l’últim pronom amb el verb si el pronom té forma apostrofada i el verb comença amb vocal o h més vocal (excepte la amb i, u, hi, hu en síl·laba àtona). Si el pronom no es pot apostrofar amb el verb es pot apostrofar amb un altre pronom si n’hi ha més d’un. Si no es poden  apostrofar, els pronoms s’escriuen tots junts i separats per un espai entre ells i l’últim de la dreta separat per un espai amb el verb: se’m beu (l’aigua), se l’ha beguda.

·      Immediatament darrere de verb el primer pronom s’escriu amb la forma amb guionet i es pot posar l’apòstrof com més a la dreta millor a la resta de pronoms. No obstant això, el pronoms ens i els (‘ns, ‘ls) no s’escriuen amb guionet darrere d’un verb acabat en vocal i -nos i -vos  també es poden escriure en una forma reduïda si van seguits d’un altre pronom (‘n, ‘s). En aquests dos últims casos el següent pronom se separa del primer amb un guionet: posa’ns-ho, dóna’ls-hi; posem’s-el, poseu’s-el per posem-nos-el i poseu-vos-el; amagui-se’ls, dóna-me’ls.

·      

·     No són possibles combinacions de ho amb  en i hi ni fer repeticions entre ells; només és possible la combinació de pronoms de tercera persona els els. En casos de repetició només substituïm un dels complements o transformem ho en l’ o n’ i escrivim l’hi o n’hi. Ex.: vam deixar allò a casa, ho vam deixar a casa, hi vam deixar això, l’hi vam deixar (l’hi per ho hi); trec una clau de l’armari, en trec una de l’armari, hi trec una clau o n’hi trec una (no ho en trec una).

·     No és possible la combinació de dos pronoms amb la mateixa funció. Si és possible la combinació dels pronoms indirectes amb el directe neutre (li ho, els/’ls/-los  ho). Ex.: ha deixat això a ell, li ho ha deixat.

·     En les combinacions del pronom li (pronom invariable de 3a persona del singular de CI) amb els pronoms el, la, els, les (3a persona de CD) i que donaria lloc a combinacions (correctes en valencià) com li’l, li l’, li els, li’ls, li la, li les..., es varia l’ordre habitual (3CI + 3CD), es posa primer el pronom de complement directe (CD) i es substitueix l’indirecte singular li per hi. Ex.: l’hi dóna (el llibre al professor), la hi dóna ( la flor a la xicota), els hi dóna (els llibres al professor)...

·     Excepció: la combinació dels pronoms el i en poden adoptar la forma l’en o el n’ davant vocal o hac: l’en ha tret o el n’ha tret, l’en informarem o el n’informarem.

·     Excepció: entre un pronom acabat en s i un verb començat en vocal  podem usar en o n’: ens en anem o ens n’anem, us en ha tret o us n’ha tret, els en arriben dos o els n’arriben dos.

·     Excepció: davant del verb és possible utilitzar vos en comptes de us: quants vos en treuen? , vos els donaran (quants us en treuen, us els donaran).

·     En les combinacions del pronom li (pronom de 3a persona de CI) amb els pronoms em, et, ens i us (1a i 2a persona) quan fan de complement directe, dóna lloc a combinacions com me li, te li, ens li i us li, en casos com: et van presentar al professor? Sí me li van presentar En aquest casos es substitueix li per hi sense canviar l’ordre dels pronoms. Ex.: m’hi va presentar (ell/ella a mi al professor), ens hi va presentar (a nosaltres al professor)..

·     Excepció: quan l’infinitiu acaba en –er feble o quan porta darrere els pronoms nos, vos o los, seguits d’un segon pronom, són tolerables en l’estil col·loquial formes com coneixe’la en comptes de conèixer-la, reconeixe’ls-hi per reconèixer-los-hi...

·     Excepció: en verbs amb la segona persona del singular de l’imperatiu acabada en consonant i amb la tercera persona del singular de l’imperatiu acabada en i (morir, fugir, collir, cabre, rebre i anàlegs) són tolerables formes afegint una e  a la segona persona de l’imperatiu. Ex.: more’t per mor-te, rebe’l i rebe’ls-hi per rep-lo i rep-los-hi, more’t-hi per mor-t’hi, culle’ls-ho per cull-los-ho...

·     Excepció: és tolerable en llenguatge col·loquial la forma n’hi en comptes de li’n o li n’. Ex.: compreu llibres al Joan, compreu-li’n o compreu-n’hi. li’n compra o n’hi compra.

·     No es poden apostrofar més de dos pronoms alhora ni dos pronoms amb el verb, però sí que es poden fer combinacions de dos pronoms a més a més de l’apostrofació obligatòria amb el verb. Ex.: se’t menja, se te’l menja, se te la beu, beure-se’ns-el, se’ns l’ha emportada.

·     Quan s’afegeixen més pronoms a una combinació de dos, el segon i el tercer pronom canvien la seva forma apostrofant com més a la dreta millor. Ex.:  me’l dona, me l’hi dona; beure-se’t, beure-se-te’l; me’n tornaré, me n’hi tornaré, se te’l posa, me n’hi aniré, us n’hi posen, beure-se-te’l, se te’m posa al darrere, se te l’ha begut, menjar-se-me’l, mejar-se-me-la, se te’l menja, aneu-vos-n’hi, etc.

·     Si s’agafen les combinacions de dos pronoms i s’afegeixen més complements és poden fer les combinacions de tres pronoms o més pronoms. Ex: se’t beu el vi, se te’l beu; se’t posa al darrere, se t’hi posa; se’ns ha rigut de nosaltres a la cara al teatre, se’ns n’ha rigut a la cara al teatre, se’ns n’hi ha rigut a la cara; es menja el meu entrepà al teatre, se me’l menja al teatre, se me l’hi menja; se m’ha clavat un vidre al peu, se me n’ha clavat un al peu, se me n’hi ha clavat un; no pot estar-se gaire temps a Barcelona, no pot estar-se’n gaire a Barcelona, no pot estar-se-n’hi gaire.

·      Quan hi ha més de dos pronoms és possible posar dos apòstrofs davant d’un temps perifràstic. Ex.: se’ns l’ha menjat, se’ns n’ha rigut.

 

Combinacions possibles de dos pronoms febles

(1) darrere del verb si el verb acaba en consonant o semivocal.

(2) darrere del verb si el verb acaba en vocal.

(3) davant del verb si el verb comença amb consonant.

(4) si el verb comença amb vocal.

 

 

el

la

els

les

li

els

 

CD

CD

CD

CD

CI

CI

em

1  -me'l

1  -me-la

1   -me'ls

1   -me-les

1  -me-li

1  -me’ls

 

2  -me'l

2  -me-la

2   -me'ls

2   -me-les

2  -me-li

2  -me’ls

 

3   me'l

3   me la

3    me'ls

3    me les

3   me li

3   me’ls

 

4   me l’

4   me l'

4    me'ls

4    me les

4   me li

4   me’ls

et

1  -te'l

1  -te-la

1   -te'ls

1   -te-les

1  -te-li

1   -te’ls

 

2  -te'l

2  -te-la

2   -te'ls

2   -te-les

2  -te-li

2   -te’ls

 

3   te'l

3   te la

3    te'ls

3    te les

3   te li

3    te’ls

 

4   te l'

4   te l'

4    te'ls

4    te les

4   te li

4   te’ls

es

1  -se'l

1  -se-la

1   -se'ls

1  -se-les

1  -se-li

1  -se’ls

 

2  -se’l

2  -se-la

2   -se'ls

2  -se-les

2 -se-li

2   se’ls

 

3   se'l

3   se la

3    se'ls

3   se les

3  se li

3   se’ls

 

4   se l'

4   se l'

4    se'ls

4   se les

4  se li

4   se’ls

ens

1 -nos-el

1 -nos-la

1  -nos-els

1 -nos-les

1 -nos-li

1 -nos-els

 

2 'ns-el

2 ‘ns-la

2  'ns-els

2 'ns-les

2 'ns-li

2 ‘ns-els

 

3  ens el

3  ens la

3   ens els

3   ens les

3  ens li

3  ens els

 

4  ens l'

4   ens l'

4   ens els

4   ens les

4  ens li

4  ens els

us

1 -vos-el

1  -vos-la

1  -vos-els

1  -vos-les

1 -vos-li

1 -vos-els

 

2 -us-el

2  -us-la

2   -us-els

2   -us-les

2 -us-li

2  -us-els

 

3  us el

3   us la

3    us els

3    us les

3  us li

3   us els

 

4  us l'

4   us l'

4    us els

4    us les

4  us li

4   us els

li

1 -l'hi

1  -la-hi

1   -los-hi

1   -les-hi

 

 

ci

2 -l'hi

2  -la-hi

2   'ls-hi

2   -les-hi

 

 

gral

3  l'hi

3   la hi

3    els hi

3    les hi

 

 

 

4  l'hi

4   la hi

4    els hi

4    les hi

 

 

val

1 -li'l

1  -li-la

1    li'ls

1   -li-les

 

 

 

2 -li'l

2  -li-la

2   -li'ls

2   -li-les

 

 

 

3  li'l

3   li la

3    li'ls

3    li les

 

 

 

4  li l’

4   li l'

4    li'ls

4    li les

 

 

els

1 -los-el

1  -los-la

1    los-els

1   -los-les

 

 

CI

2 ‘ls-el

2  ‘ls-la

2   'ls-els

2   ‘ls-les

 

 

 

3  els el

3   els la

3    els els

3    els les

 

 

 

4  els  l’

4   els l’

4    els els

4    els les

 

 

 

 

en

hi

ho

em

et

ens

us

em

1   -me'n

1   -m'hi

1   -m'ho

 

 

 

 

 

2   -me'n

2   -m'hi

2   -m'ho

 

 

 

 

 

3    me'n

3    m'hi

3    m'ho

 

 

 

 

 

4    me n'

4    m'hi

4    m'ho

 

 

 

 

et

1   -te’n

1  -t'hi

1   -t'ho

1  -te'm

 

1   -te'ns

 

 

2   -te'n

2  -t'hi

2   -t'ho

2  -te'm

 

2   -te'ns

 

 

3   te'n

3   t'hi

3    t'ho

3  te'm

 

3   te'ns

 

 

4   te n'

4   t'hi

4    t'ho

4  te m'

 

4   te'ns

 

es

1   -se'n

1   -s'hi

1   -s'ho

1   -se'm

1    -se't

1   -se'ns

1  -se-us

 

2   -se'n

2   -s'hi

2   -s'ho

2   -se'm

2    -se't

2   -se'ns

2  -se-us

 

3    se'n

3    s'hi

3    s'ho

3    se'm

3     se't

3    se'ns

3   se us

 

4    se n'

4    s'hi

4    s’ho

4    se m'

4     se t'

4    se'ns

4   se us

ens

1   -nos-en

1   -nos-hi

1   -nos-ho

 

 

 

 

 

2    ‘ns-en

2   'ns-hi

2    'ns-ho

 

 

 

 

 

3    ens en

3   ens hi

3    ens ho

 

 

 

 

 

4    ens n'

4   ens hi

4    ens ho

 

 

 

 

us

1   -vos-en

1  -vos-hi

1   -vos-ho

1   -vos-em

 

1   -vos-ens

 

 

2   -us-en

2  -us-hi

2   -us-ho

2   -us-em

 

2    -us-ens

 

 

3    us en

3   us hi

3    us ho

3    us em

 

3     us ens

 

 

4    us n'

4   us hi

4    us ho

4    us m'

 

4     us ens

 

li

1   -li'n

1  -li-hi

1   -li-ho

 

 

 

 

CI

2   -li'n

2  -li-hi

2   -li-ho

 

 

 

 

 

3    li'n

3   li hi

3    li ho

 

 

 

 

 

4    li n’

4   li hi

4    li ho

 

 

 

 

els

1   -los-en

1   -los-hi

1   -los-ho

 

 

 

 

CI

2   ‘ls-en

2   'ls-hi

2   'ls-ho

 

 

 

 

 

3   els en

3   els hi

3   els ho

 

 

 

 

 

4   els n'

4   els hi

4    els ho

 

 

 

 

el

1  -l’en  

1   -l'hi

 

 

 

 

 

CD

2  -l’en

2   -l'hi

 

 

 

 

 

 

3   l’en

3    l'hi

 

 

 

 

 

 

4   el n’

4    l'hi

 

 

 

 

 

els

1  -los-en

1   -los-hi

 

 

 

 

 

CD

2  ‘ls-en

2   ‘ls-hi

 

 

 

 

 

 

3   els en

3    els hi

 

 

 

 

 

 

4   els n’

4    els hi

 

 

 

 

 

la

1  -la’n

1   -la-hi

 

 

 

 

 

CD

2  -la’n

2   -la-hi

 

 

 

 

 

 

3   la’n

3    la hi

 

 

 

 

 

 

4   la n’

4    la hi

 

 

 

 

 

les

1  -les-en

1  -les-hi

 

 

 

 

 

CD

2  -les-en

2  -les hi

 

 

 

 

 

 

3   les en

3   les hi

 

 

 

 

 

 

4   les n’

4   les hi

 

 

 

 

 

en

 

1  -n'hi

 

 

 

 

 

 

 

2  -n’hi

 

 

 

 

 

 

 

3   n’hi

 

 

 

 

 

 

 

4   n'hi

 

 

 

 

 

 

Exemples de substitució del complement predicatiu

Jo trobo bonic aquest espectacle

Jo l’hi trobo

Ell es  sent decebut i...

Ell s’hi sent

Si et fas el gandul...

acabaràs per tornar-t’hi

Es tornà grog de cop

S’hi torna

Has trobat en Francesc molt cansat

Sí l’hi he trobat molt

 

Substitució de pronoms de tercera persona

 

substitució complements

directe (CD) determinat

 

indirecte (CI) 3a persona

 

 

 

 

(ell, ella, ells elles)

 

 

CD singular

 

CI singular

 

dos pronoms, formes

 

singular

 

plural

quan hi ha contacte entre CI singular (li) i cd plural o singular hi ha un canvi d’ordre, l’ordre passa a ser CD-CI li es reemplaça per hi

 

(li el serà l’hi,-l’hi)

(li la serà la hi, -la-hi)

 

 

(li els serà els hi, -los-hi, ‘ls-hi)

(li les serà les hi,-les-hi)

 

va donar el llibre al professor / a la professora

el llibre

 

l’hi va donar / va donar-l’hi

els llibres

els  hi va donar / va donar-los-hi

 va donar la flor al professor / a la professora

la flor

la hi va donar / va donar-la-hi

les flors

les hi va donar / va donar-les-hi

 dóna el llibre al professor (dóna, present indicatiu / dóna, imperatiu)

el llibre

l’hi dóna / dóna-l’hi

els llibres

els hi  dóna / dóna’ls-hi

explica el conte al professor (explica, present indicatiu / explica, imperatiu)

el conte

l’hi explica / explica-l’hi

els contes

els hi explica / explica’ls-hi 

explica la lliçó a la professora (explica, present indicatiu / explica, imperatiu)

la lliçó

la hi explica / explica-la-hi

les lliçons

les hi explica / explica-les-hi

dos pronoms, formes

 

 

 

 

CI plural CD singular o plural segueixen l’ordre habitual dels pronoms: CI-CD

dóna (dóna, present indicatiu / dóna, imperatiu): el llibre / la flor  /als professors

els el dóna/ els la dóna / dóna’ls-el / dóna’ls-la

dóna: llibres / flors / als professors

/ els els dóna / els les dóna / dóna’ls-els / dóna’ls-les

 

Els tractaments de vós i vostè

 

El tractament de vós és el tractament  de respecte o deferència en català. S’utilitza en el llenguatge administratiu, jurídic i comercial.

 

Tractament de vós (a vós)

Tractament de vostès (a vostè (s))

Només amb el verb en 2a persona del plural (vós podeu, vosaltres podeu)

Només amb el verb en 3a persona del singular o plural (vostè pot, vostès poden)

Pronoms: us, -us –vos

Pronoms: li, els, -lo, -la, -los, -les

Possessius: vostre, vostra, vostres

Possessius: seu, seva, seus, seves

 

Que enteneu l’anglès, vós?

Que entén l’anglès, vostè?

Truqueu abans d’entrar

Truqui abans d’entrar

Empenyeu la porta

Empenyin la porta

Us faig arribar una còpia de la carta

Li (Els) faig arribar una còpia de la carta

Aprofito l’avinentesa per saludar-vos...

Aprofito l’avinentesa per saludar-la (-lo)...

Demà us telefonaré per saber...

Demà els telefonaré per saber...

Si us plau

Si li plau, si els plau (també si us palau)

 

Verbs pronominals. Pronoms sense valor sintàctic

 

Hi ha verbs que van acompanyats de pronoms que no tenen en si mateixos valor sintàctic, sinó que s’integren en el verb que acompanyen modificant-ne o matisant-ne el sentit. Aquest tipus de verbs s’anomenen verbs pronominals. Generalment indiquen un fenomen intern que  es dona en la cosa o persona que fa de subjecte.

 

Si  hi ha un verb amb pronom i no hi ha una acció reflexiva o acció recíproca, és a dir, el pronom no representa cap complement directe o indirecte (em pentino a mi; ens miràvem mútuament), llavors estem davant un verb pronominal. Ex.:: s’evapora (evaporar-se), es fon  (fondre’s) , em penso (pensar-se)

 

La funció dels pronoms en aquest verbs es diversa: els pronoms de complement directe converteixen els verbs en intransitius, es acostuma a convertir el subjecte en complement de règim verbal i el complement indirecte en directe, el pronom hi torna intransitius els verbs transitius i el pronom en acostuma a delimitar el moviment i el significat dels verbs intransitius. Ex.: tota la nit que la ballen, amb l’accident de cotxe, no se com s’ho fa, però sempre té sort, ara hi caic, que havia de fer això, sense ulleres no m’hi veig; té molts deutes, però se’n sortirà, l’esquirol se n’ha pujat al pi; Joan lamenta l’accident, Joan es lamenta de l’accident.

 

Hi ha verbs que només tenen una forma pronominal: abstenir-se, adonar-se, agenollar-se, penedir-se, cruspir-se, etc.

 

Altres verbs pronominals: ballar-la, cagar-la, carregar-se-la, dinyar-la, fer-la, fregir-la, jugar-se-la...fer-ho, fer-s’ho, passar-s’ho...anar-se’n, tornar-se’n, sortir-se’n, estar-ne, dir-ne, saber-ne...caure-hi, filar-hi, veure-hi, veure-s’hi, entendre-hi, entendre-s’hi, fer-hi, dir-hi...

 

Exemples

 

No està gens bé riure’s de la desgracia dels altres. [Burlar-se]

N’està molt, de la seva filia. [Se’n sent molt orgullós.]

te molta sort, sempre se’n surt. [Triomfa, tira endavant.]

 

El pleonasme amb els pronoms febles

 

El pleonasme, en general, es pot entendre com una duplicació d’elements dins de la frase. Habitualment són complements presents a la frase i que al mateix temps estan representats per algun tipus de pronom. L’únic pleonasme incorrecte des d’un punt de vista normatiu és el de pronom feble i pronom relatiu dins una frase de relatiu.

 

Amb verbs pronominals es poden aparentment duplicar elements perquè el pronom que porta el verb no té valor sintàctic i el que fa es canviar o matisar el sentit del verb. Ex.: hi ha molta gent al mercat (haver-hi) ;  hi sento malament avui (sentir-hi); me’n vaig de la classe (anar-se’n).

 

Els pronoms de 1a, 2a i el reflexiu o recíproc es poden duplicar amb el pronom personal fort. Ex.: a mi em sembla; a tu et van treure;  us ho diuen a vosaltres que hi aneu; ell et mira a tu; m’ho a dit a mi; elles es miren l’una a l’altra; ells ens ho tornaran a nosaltres.

 

Amb els pronoms tot i ho hi ha moltes vegades pleonasme. Ex.: sempre ho fa tot bé; qui ho aposta tot, ho acostuma a perdre tot.

 

Els pronoms de 3a persona (el, la, els, les, li) també és poden duplicar amb l’element substituït. En alguns casos cal posar, però, la puntuació adequada:

 

  1. tematització a l’esquerra (s’anticipa un complement que normalment aniria a la dreta del verb, no es posa coma). Ex.: aquest ordinador el vaig comprar ahir (el vaig comprar ahir aquest ordinador); ells li han tornat tots els diners al Joan avui mateix; a la Maria li han escrit la carta; a Girona (,) hi arribaré a les nou; a les set (,) no hi podré estar; hi aniré més tard, a Lleida.
  2. tematització a l’esquerra quan hi ha el subjecte, un incís abans del verb, es fa un canvi d’entonació o es vol donar més claredat i precisió (es posa coma). Ex.: aquest llibre, el qual vaig comprar ahir, em fa molta falta; els informes que s’han d’enviar avui, els faré jo mateix.
  3. tematització a la dreta quan es repeteix un complement que ja havia estat expressat per un pronom feble per èmfasi, claredat o insistència (es posa coma). Ex.: no ho sé, si voldrà tornar; el vaig vendre ahir, aquest llibre; ja no els tinc, aquells apunts; li vaig dir que estudies, a la Maria; ; jo no ho puc admetre, això; ell no el té pas, el llibre.

 

Alguns autors també consideren incorrecte la presència innecessària d’un possessiu. Ex.: em veig els meus defectes; ens porteu les nostres maletes; et treus el teu cotxe del pàrquing; m’obres amb la teva clau?; agafeu el vostre tiquet.

 

Alguns autors també consideren incorrecte la duplicació del pronom feble en amb un possessiu. Ex.: no havia visitat mai aquell barri ni en coneixia el seu nom; va fundar l’associació i va ser-ne el seu president; la casa era tancada i la mestressa en va obrir de bat a bat les seves portes.

 

El datiu ètic s’utilitza quan es vol expressar una relació afectiva d’una persona amb l’acció designada pel verb. Ex.: me’l miraré; t’ho prometo; aquest nen no ens menja.

 

El datiu possessiu designa el posseïdor de l’entitat a què es refereix el complement directe. Ex.: li faig de pare al nen; els agafo d’alumnes als nens.