Altres pàgines:




 

ELS CASTELLS

  • TIPUS DE CASTELLS

Per reconèixer els castells ens podem guiar pel seu nom ja que aquest reuneix la seva informació essencial. Amb dues dades queda anomenat un castell: es dóna primerament el nombre de castellers en l’estructura i en segon lloc, els pisos del castell. Per exemple el quatre de vuit o el pilar de cinc.

Si hi ha més dades importants s’afegeixen després; si és amb folre, si també té manilles o s’ha aixecat per sota, pilar de cinc caminat...

Segons la base i els pisos

  • El pilar

Castell format per un sol casteller en la seva estructura amb una enxaneta en el pis superior. Segons l’alçada s’anomena pilar de quatre, de cinc, de sis... Comença a aparèixer el folre en els pilars de set i el folre i les manilles en els de vuit.

En una actuació, es pot deixar quiet un cop carregat o es pot girar cap una banda i després cap a l’altra tot movent el segon la cintura; també es pot carregar i descarregar per sota... I en acabar les rondes de sempre veurem diversos pilars de comiat.

Amb el pilar caminat es pot fer l’entrada a plaça, portar el pilar al balcó, participar al cercavila de Festa Major...

  • La torre (dos)

Castell format per dos castellers a la base i al tronc , que acaba amb els tres pisos superiors amb la parella de dosos, l’acotxador i l’enxaneta. Segons l’alçada s’anomena torre de cinc, sis, de set... S’acostuma a posar folre a la torre de vuit, tot i que s’ha carregat sense, i folre i manilles a la torre de nou.

  • El tres

Castell format per tres castellers a la base i al tronc , que acaba amb els tres pisos superiors amb la parella de dosos, l’acotxador i l’enxaneta. Segons l’alçada s’anomena tres de sis, de set, de vuit... El tres de nou es basteix amb folre i el tres de deu amb folre i manilles. Hi ha hagut intents de vestir el tres de deusense folre.

  • El quatre

Castell format per quatre castellers a la base i al tronc , que acaba amb els tres pisos superiors amb la parella de dosos, l'acotxador i l'enxaneta. Segons l’alçada s’anomena quatre de sis, de set, de vuit... El quatre de nou s’acostuma a fer amb folre. També s’ha aconseguit carregar-lo i descarregar-lo sense folre.

  • El cinc

Castell format per la combinació d’un castell de tres i una torre afegida en el rengle de tres, que acaben amb la parella de dosos i un acotxador a cada una de les estructures el castell de tres i la torre, i un únic enxaneta que corona ambdues estructures. Segons l’alçada s’anomena cinc de set, de vuit, de nou... Els de vuit es fan amb folre i els de nou amb folre i manilles.

  • El nou de...

Castell format per un tres i tres torres afegides a cada rengle. Últimament s’ha recuperat el nou de set amb tres aixecadors a cada torre i un enxaneta únic que corona les tres estructures.; o també s’ha fet amb tres enxanetes.

  • El quatre de... amb agulla

Castell amb estructura de quatre la qual s’afegeix un pilar al mig. Un cop feta l’aleta l’enxaneta baixa del castell i se’n va, mentre que l’acotxador entra dins i puja al pilar amb la qual cosa es converteix en enxaneta d’aquest. El castell es descarrega i resta el pilar al descobert. El folre apareix al quatre de nou amb agulla. També es fan tres de.. amb agulla.

 

 

Segons la tècnica utilitzada

  • La tècnica habitual

Els castellers pugen els uns sobre els altres. Per carregar el castell, els punts d’impuls que tenen el casteller i la castellera són la sofraja (part de la cama oposada al genoll), la faixa, l’espatlla i la mà (el de sota aixeca el braç i dóna la mà al que puja). Un cop ben col·locats els peus sobre espatlles del de sota, cal posar-se dret i agafar-se amb els companys de pis; en el cas dels pilars, cal ésser aguantat pel casteller del pis inferior. Per descarregar el castell baixen alhora tots els membres de cada pis; amb l’ajuda dels braços, tot col·locant el genoll a les espatlles del casteller del pis inferior i continuen baixant per l’esquena d’aquest i la dels altres.

  • Els castells aixecats per sota

Hi ha castells fets amb una tècnica diferent a l’habitual: són els castells aixecats per sota, amb la força dels braços i les cames. Durant l’història castellera s’ha utilitzat aquest sistema amb diferents tipus de construccions. Actualment sol fer-se amb pilars i amb castells de tres.

Els pilars que s’aixequen amb aquesta tècnica, acostumen a descarregar-se també per sota, com si s’anessin fonent els pisos inferiors, o també, poden portar-se al balcó de l’ajuntament i des d’allà, enlairar l’enxaneta mentre que els restants components el descarreguen segons la tècnica habitual.

En el cas dels castells d’estructura de tres, quan s’aixeca , hi ha posats el pom de dalt: els dosos i l’aixecador, mentre que l’enxaneta va dret sobre els dosos i puja per sobre l’aixecador quan el castell ja s’ha enlairat del tot. Aquests castells solen descarregar-se segons la tècnica habitual.

  • Els castells nets

Són els que es fan sense el suport de la pinya. Els baixos aguanten el castell sense ajuda. Els castellers es queden al voltant sense agafar-se entre ells.