Crypto 62 Tintin
L'informe Rackham el Roig
CAPÍTOL 4: QUI TÉ POR DE RACKHAM EL ROIG?

Aquest és un capítol que oferirà al lector d’aquest informe motius per a seguir buscant a l’aventura elements relacionats amb la trama oculta i a to amb el primer i el segon capítols, és a dir, relacionats amb el fil d’Ariadna i el que aquest comporta. Després d’haver descobert el fil, i per tant el secret protagonisme dels signes de Gèminis, cranc i lleó a l’aventura (protagonisme que es desxifrarà a capítols següents, dedicats a lleó, un, i a géminis i cranc, un altre), el deixàrem reposar durant un capítol. Ara el posarem en dansa.

A l’incloure els esmenats signes podem tenir en compte les seves constel·lacions corresponents. Signe és cada un dels dotze períodes zodiacals en que es divideix la durada de l’any, mentre que la constel·lació és el conjunt d’estrelles que està a l’origen¹ de qualsevol dels dotze signes. Sumant les zodiacals i les que no ho són en podem trobar 88, a la carta de les constel·lacions, els límits de les quals està marcat convencionalment. En el Zodíac, entre les dotze constel·lacions que el formen podem trobar a les tres que ens interessen, veïnes les tres: Lleó, Cranc, Gèminis.

És aquí a on us volia portar, perquè podéssiu comprovar vosaltres mateixos que, just a sota de les tres, i de Gèminis concretament, podem trobar una constel·lació el nom de la qual ens és francament familiar: UNICORNI. I si seguim baixant en trobem una altra, Ca Major, nom que no ens diu res..., però si el de la seva estrella principal o µ : SIRIUS.

"Guia de las Estrellas"
de Pierre Sizaire
Ed. Llagut, 1992

Unicorn es el nom del vaixell de l’avantpassat del capità Haddock, el cavaller Francesc d’Hadoque, com ja sabrem si hem llegit el llibre de "El secret de l’Unicorn". Sírius és el nom del vaixell de pesca amb què el capità i companyia s’embarquen a buscar el tresor, nom que apareix destacat a la seva proa molts cops durant l’aventura de "El tresor...", pel que ens hauria d’ésser tan familiar com l’Unicorn. El Sírius ja existia dins l’univers de Tintin, ja que va fer la seva aparició a l’aventura que precedeix la saga de Rackham el Roig, "L’estel misteriós", i el nom d’aquesta aventura sembla una al·lusió al que estava per venir en les dues següents.

Així doncs, ens trobem amb que Hergé ha trobat en un grup de cinc constel·lacions veïnes (cinc entre 88) el motiu per construir elements fonamentals de la trama oculta i de la pròpia aventura. Aquest veïnatge es una prova a afegir a la intenció d’Hergé de donar-li a la trama una importància insospitada i profunda, i amb aquesta troballa s’insinua el començament d’una dansa en honor del cel i les estrelles, el següent pas de la qual és un salt dedicat al "terrible" pirata Rackham el Roig.

Aquest pirata, així com el vaixell Unicorn, té el seu paper estel·lar, i mai millor dit, a la primera part de la saga del tresor, "El secret de l’Unicorn". Aquesta comença a publicar-se a Le Soir l’11 de juny de 1942, un cop acabada "L’estel misteriós". Per tant, essent l’aparició en públic de la figura del pirata és poc després d’aquesta data, podem dir que Rackham el Roig és nat ja a mitjans de 1942, i ha estat gestat un temps abans, però no sabem quan.

Rackam és per tant el nom d’un pirata creat per Hergé al 1942. Rackham és també el cognom de un famós il·lustrador anglès, conegut pels seus treballs en llibres infantils sobretot: "Rip van Wincle", "Peter Pan", "Alice in Wonderland"... Arthur Rackham va néixer al 1867 a Londres, i va morir al... 1939! Tres anys com a molt abans de la "presentació" del pirata roig, ja que no sabem exactament la data de creació (evidentment, abans de la primera), i per tant, del seu bateig amb el nom de Rackham, com el cognom de l’il·lustrador.

A la coincidència de noms hem d’afegir-li, doncs, la proximitat real (i no relativa) de les dates de mort d’un i naixement de l’altre. No arriba als tres anys de diferència. Coincidència de noms i de dates: comença a prendre cos l’hipòtesi d’un homenatge de l’il·lustrador belga a l’il·lustrador anglès, homenatge que, sense cap mena de dubte jo sotscriuria i ho faig, com es podrà veure al final del capítol. Es més que lògic suposar que Hergé, ilustrador habitual de llibres i revistes, apart de dibuixar les seves pròpies històries, conegués perfectament la, bella sempre i famosa en el seu temps, obra d’Arthur Rackham, present en casi cada biblioteca familiar de l’Europa burgesa de l’època. I de fet, hi ha dibuixos en que l’obra d’ambdós sembla confondre’s:

Però, i seguint amb la tònica d’utilitzar estrelles per a crear protagonistes de l’aventura, trobem una tercera coincidència entre el nom del pirata i el del ilustrador. Per entendre-la, hem de saber el que segueix: un dels trets distintius de les estrelles és el seu color. Sírius és de color blanc (la seva llum és de color blanc), com la majoria de les estrelles, però n’hi ha de blavoses, groguenques, verdoses i algunes de francament vermelles, com és el cas d’* Antares, estrella principal o µ de la constel·lació d’Escorpí, * Betelgeuse, b de la constel·lació d’Orió; * Aldebaràn, de Taure..., i * Artur, o * Arthur, µ de la constel·lació del Bover, i que és una de les estrelles més brillants del firmament ( la sisena més brillant) que, com podem veure, té el mateix color que el pirata de Tintin: el Roig (alguns textos la qualifiquen de taronja, altres de vermell).

Així doncs:

A més la constel·lació de la que forma part aquesta estrella està clarament a prop del grup de constel·lacions que està realitzant el primer pas del ball anunciat anteriorment, de manera que podem dir que n'està participant. Tant sols hi ha una petita constel·lació, la Cabellera de Berenice, entre Bover i Lleó.

No crec que necessiteu més proves per a creure, com jo mateix, que es tracta d’un homenatge, sota la forma d’un pirata anomenat Rackham el Roig, a la figura de l’ilustrador britànic Arthur Rackham per part del dibuixant belga Georges Rémi, Hergé. Es una fantàstica manera de fer-ho, i com ja he deixat patent, estic completament d’acord amb tal homenatge, doncs coneixia ja i l’aprecio molt, la obra d’aquell autor a través d’edicions en català dels contes d’Andersen, d’editorial Joventut (la mateixa que publica Tintin aquí), o de "La Bella Dorment", de l’editorial.

Però si encara voleu una altre prova, (circumstancial sempre, però tan raonable i conseqüent com les demés) de la teoria de l’homenatge n’hi ha una altra: hi ha un altre nom amb el qual es coneix o coneixia la constel·lació del Bover, i que apareix també, de manera subreptícia, no a "El tresor...", sinó abans, a "El secret de l’Unicorn". Per tant, apareix simultàniament a la creació del pirata roig i del presumpte homenatge. Si voleu la dita prova heu de buscar doncs, l’altre nom amb que es coneixia la constel·lació i que està en relació amb el propi de "Bover", és a dir, el que porta els bous.

Quin és doncs, l’altre nom de Bover, que apareix subreptíciament a "El secret de l’Unicorn"? Us repto a que el trobeu.

Per a que us podéssiu fer una més que bona idea sobre l’obra i l’admiració que desperta Arthur Rackham, podeu visitar les webs següents, molt interessants per aquest propòsit:

<http://www.angelfire.com/ar/ArthurRackhamSociety/ars02.html>
Es la pàgina de la Arthur Rackham Society, que publica una revista d’informació del món de l’il·lustrador, y que està als Estats Units.

<http://www.bpib.com/illustrat/rackham.htm>
una bella pàgina amb il·lustracions, la biografia y la bibliografia de l’artista.

<http://www.pitt.edu/~enroom/illustrators/rackham.htm>
The Elizabeth Nesbitt Room, espai dedicat a la literatura infantil a la web de l’Information Sciences Library, de la Universitat de Pittsburgh.

<http://www.bugtown.com/alice>
Un recull d’il.lustracions d’ "Alice in Wonderland", de Lewis Carroll.

<http://www.gerdesdesign.com/fairies.htm>
Una bona selecció d’imatges.

¹Quan parlo de l’origen em refereixo al fet de que actualment, els signes i les constel·lacions no coincideixen com quan foren fa uns milers d’anys. Ara, en realitat, quan un signe està en curs, el sol travessa la constel·lació precedent a la que li correspondria per signe. Es a dir, quan entrem al signe de cranc el 21 de juny el sol no comença a travessar en aquell moment la constel·lació de cranc, sinó que és uns graus dins la constel·lació de gèminis.
Hi ha un desajustament de gairebé un signe sencer, i no precisament perquè el sol s’hagi endarrerit respecte al calendari dels signes zodiacals. Tot això passa per l’anomenada precessió dels equinoccis, terme que fa referència al fenomen astronòmic de l’avanç de l’instant de l’equinocci, avanç que és provocat pel lent moviment cònic de l’eix de rotació terrestre al voltant d’un punt mitjà de l’eix. Evidentment, no estem parlant del moviment de rotació, sinó d’un altre imperceptible a nivell quotidià.
En definitiva, hi ha un desajustament entre els signes i l’instant en que el sol travessa les constel·lacions respectives. A propòsit d’aquest fet, els astrònoms desafien als astròlegs a defensar la seva posició al respecte, quan aquest desajustament posa en entredit la conseqüència de criteris fonamentals de la interpretació astrològica de la vida. Personalment no prenc partit per cap de les parts, encara que sembli que ataqui l’astrologia.

Index

Enrera

Següent