Església situada en la part més alta del nucli urbà d'Unha. 

Té planta basilical de tres naus, separades entre si per quatre arcs formers, que es recolzen en pilars circulars.

Aquests també serveixen de suport als arcs doblers, que reforcen les voltes del temple. La nau central està coberta amb volta de canó i les laterals amb quart de cercle.

Les tres naus estan acabades en tres absis semicirculars. L'absis central està unit a la nau a través d'un ampli tram presbiterial, mentre que els laterals s'uneixen directament a les naus.

La decoració de la capçalera és del tipus llombard amb arcs cecs, lesenes i un fris de dents de serra fets amb pedra tova.

L'absis central tenia tres finestres de doble esqueixada. L'arc de mig punt exterior és monolític. La finestra del costat nord i la central encara es conserven, mentre que la del costat sud va ser substituïda per una de més moderna i més gran.

Els absis laterals també tenien una finestra de mig punt i doble esqueixada en la seva part central, actualment cegada. L'arc monolític, en aquest cas, és doble.

Els absis han quedat ocults per la part interior degut a la instal·lació de retaules.

Malgrat això, si que podem accedir a l'interior de l'absis central, doncs va ser convertit en sagristia. En ell, en els darrers anys s'han localitzar pintures murals d'època romànica. Malauradament, la presència del retaule barroc i les estructures que el sustenten.

En la part central de la conca absidal encara podem entreveure la imatge del Pantocràtor dins la mandorla mística.

Les restes de la imatge del Crist en majestat estan dividides en dos fragments. En el superior encara es pot veure la seva cara.

L'envoltaven les figures del Tetramorf de les que només es conserva el lleó de Sant Marc i un fragment de l'àliga de Sant Joan.

En el registre intermig trobem el col·legi apostòlic. Malauradament només s'ha conservat el cap de dos d'ells i la part inferior d'altres dos.

La nostra visita al temple va coincidir amb que una de les bombetes que il·luminen aquests apòstols estava fosa, el que en dificultava la seva observació i per tant prendre'n fotografies. Malgrat això, aquí us mostrem el seu aspecte.

Al costat de la finestra veiem petites restes dels cossos d'altres dos apòstols.

La part inferior estava decorada amb cortinatges.

La resta de fragments que s'han conservat són tant minsos que no es pot identificar el seu contingut.

Millor sort han patit les pintures renaixentistes, també recuperades recentment. En el mur de tramuntana  i enfront a la porta d'entrada veiem un grup de pintures dedicades a la Passió de Crist. Malauradament qui va decidir la seva il·luminació un cop restaurades no va optar per una llum indirecta, més uniforme i que permetria una millor contemplació de les pintures, sense reflexes, sense zones excessivament il·luminades i en canvi altres més fosques. Per aquest motiu les següents imatges que us oferim no tenen la qualitat desitjable per poder visualitzar correctament les escenes de les pintures.

Estan datades en el segle XVI. La narració comença per la dreta amb l'oració de Crist a Getsemaní. El segueixen les escenes del petó de Judes, la flagel·lació, Ponç Pilat rentant-se les mans, Crist camí del Calvari, la Crucifixió i el Judici Final.

A la dreta d'aquest grup pictòric en trobem un altre dedicat a Sant Germà d'Auxerre, datades a principis del segle XV.Ens trobem amb un sant molt habitual en territori francès, però que no té veneració en terres catalanes. L'explicació la tenim en la dependència de les esglésies de  la Val d'Aran respecte del bisbat de  Sant Bertran de Comenges fins l'any 1802.

Es representen escenes de la vida de Sant Germà, que envolten a la figura del sant vestit de bisbe.

En la volta d'aquest tram però de la nau sud trobem unes pintures úniques a tot el territori català. Són d'influència francesa i representen les set virtuts teologals i cardinals, envoltades de motius vegetals.

Sota seu estan representats Adam i Eva flanquejant l'Arbre Prohibit, on està enroscada la serp. També veiem a Sant Sebastià, a l'altre banda de la finestra.

Els murs del temple trobem diversos carreus que presenten decoració a base de espirals o motius vegetals, així com gravats en forma d'espina de peix. Són amb tota probabilitat elements reaprofitats d'una construcció anterior.

Un d'aquests carreus es troba just sobre la porta d'accés al temple. En ell s'hi va gravar un rudimentari crismó, al que acompanyen motius vegetals en forma d'espirals.

La porta d'accés és de molt senzilla factura, formada per un simple arc de mig punt.

En la porta es conserva un forrellat de tradició medieval.

En la façana sud podem veure les mènsules en que es recolzava l'antiga cornisa. En elles es van esculpir caps humans, d'animals i motius heràldics.

En el costat sud del presbiteri veiem un arc cec. Sense dubte, ens trobem amb un element reaprofitat i recol·locat en aquest indret.

La majoria de finestres que té en l'actualitat el temple no són de l'època en que es va construir. Només en queden algunes de la capçalera. La resta són de factura posterior: una gòtica i la resta modernes.

La torre de campanar està situada en l'angle nord-oest i es va alçar en el segle XVIII, possiblement sobre un d'anterior.

En la capçalera hi podem trobar un altre campanar, en aquest cas de cadireta i un sol ull.

En l'interior del temple es conserva una pica baptismal de grans dimensions, datada a finals del segle XII o principis del XIII. Està formada per un vas semicircular decorat  amb motius de tipus geomètric.  Podem veure una creu, envoltada per petits rectangles i altres de més grans amb una aspa a dins. 

El següent tram està decorat amb unes fileres horitzontals, que presenten uns motius inclinats a mode d'espina de peix. El registre inferior, per contra, té un motiu de ziga-zaga. Completen la decoració vuit boles, distribuïdes en dues fileres verticals. Al seu costat comencen un altre cop les fileres horitzontals en forma d'espina de peix, interrompudes per una estrella de cinc puntes.

El seu suport està format per una columna cilíndrica decorada amb quatre boles.

Hi ha una altra pica baptismal, en aquest cas d'immersió. Té forma prismàtica i la cara frontal està decorada amb diferents elements geomètrics com quadrats, cercles i ondulacions sense un ordre aparent. Entre ells destaquen una creu llatina i una grega.

En un dels laterals trobem una altra creu flanquejada per dues esferes. En la part superior hi ha un rebaixat per col·locar-hi la tapa de fusta.  El seu interior conserva restes d'oli, el que ens indica que en algun moment va deixar de complir la seva funció principal per convertir-se en una pica d'olis.

Davant la porta d'accés trobem una pica beneitera. Està decorada amb una doble cinta ondulada. En els espais buits que crea la cinta es van esculpir uns cercles dins dels quals trobem flors de quatre pètals o flors de lis.

El seu suport té una filera de boles en la part superior i dues més en un segon registre. Com la primera pila baptismal que hem descrit, estaria datada a finals del segle XII o principis del XIII.

El darrer element romànic que conserva el temple el trobem en el presbiteri principal. Es tracta del peu d'altar. Té gairebé un metre d'alçada i una forma lobulada, feta amb quatre columnes adossades. En la intersecció existent entre columnes, es van col·locar tres esferes. Aquest motiu de decoració el trobem en la base, on veiem unes petites boles.

També sota l'ara d'altar de l'absis sud trobem un element decorat i probablement reaprofitat. Novament la seva decoració és a base de motius geomètrics.