Situada als peus del camí que ens porta fins el castell d'Eramprunyà, fou construïda pel seu senyor a principis del segle XIII. Originàriament estava sota l'advocació de Santa Magdalena del Sitjar. L'advocació de Santa Maria data del segle XVI, quan es va traslladar fins a aquest temple la imatge de la Verge dels Bruguers, que fins aquell moment es venerava en el temple de Bruguers Vell.  

El temple té una nau coberta amb volta de canó apuntada, acabada en un absis semicircular. La nau es va allargar per l'oest en el segle XVI. En aquest nou tram es va construir un cor elevat, capelles laterals i una nova portalada. 

En aquesta porta es pot veure esculpit l'escut dels Marc, a banda i banda de la imatge de la Verge. El del costat esquerre no es va acabar d'esculpir. Aquest escut també es pot veure en la clau de volta del cor.   

Els nervis de la volta es recolzen en mènsules esculpides amb àngels i bèsties salvatges.

L'absis semicircular està decorat amb lessenes i mènsules llises. En el centre s'obre una finestra de doble esqueixada.