Província de Girona


Sant Vicenç d'Espinelves
(Espinelves, Osona)

41º 52,266'N ; 2º 25,130'E




Les primeres notícies del temple les tenim en l'any 943, si bé no fou consagrada fins a finals del segle XII.


El motiu de la tardança en la consagració no va ser altre que les grans reformes que es van dur a terme en el temple, afegint-hi una segona nau i el campanar. 


Així doncs, el temple el formen dues naus cobertes amb voltes de canó i acabades a l'est per dos absis semicirculars.

Capçalera    Interior del temple

Aquests estan decorats externament seguit el model llombard, és a dir, amb arcuacions cegues. En el cas de l'absis gran, també trobem dues lessenes, que el divideixen verticalment.


L'absis de la nau lateral és fruit de la restauració que es va fer en el temple l'any 1977. En els segles XVI i XVIII, aquesta absidiola es va convertir en una capella, deformant-ne el seu aspecte original. 

Absis sud   Absis sud


El campanar de torre s'alça sobre el darrer tram de la nau principal.


Té una alçada de tres pisos, tot i que el darrer ha estat molt modificat al llarg dels segles.


En ell s'obren dues grans finestres de mig punt en cada costat, aprofitant els pilars on antigament es recolzava la teulada.


En el segon pis trobem dues finestres geminades en cadascun dels costats, emmarcades entre lesenes cantoneres, un fris d'arcs cecs i frisos de dents de serra.


En el primer pis es repeteix l'estructura, si bé només hi ha una finestra en cada mur. En aquest cas, els arcs cecs es recolzen en petit permòdols esculpits amb caps humans i animals.

Detall de la torre campanar   Cap esculpit

Es repeteix aquesta decoració en els arcs cecs que decoren el podi de la torre campanar, que formen un fris a dues aigües, que resseguia el pendent de la primitiva coberta del temple.


Sota el fris s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada, que il·lumina la nau principal.


S'accedeix al campanar per una senzilla escala de fusta, situada als peus de la nau.


En època gòtica es va afegir una capella en el mur nord.

Capella gótica    Volta de la capella gótica

La porta d'accés actual està en el mur sud, protegida per un pòrtic d'època moderna.


Està formada per dues arquivoltes, la interior llisa i adovellada i la exterior en forma de bossell. Aquesta darrera es recolza en dues columnes amb els capitells esculpits, força erosionats. En el costat dret es veu una figura humana, un ocell i una pinya. En el costat esquerre, en canvi, està decorat amb fulles.  


Aquesta porta es va construir en el segle XII, però en el temple es conserva encara la del segle XI.


En ampliar l'edifici, la portalada del segle XI va quedar en l'interior del temple, en el mur de separació entre les naus. Com la porta exterior està formada per dues arquivoltes. La primera té forma de trena, mentre que l'exterior és plana amb un escacat en l'aresta. Malauradament han desaparegut els capitells i les columnes on es recolzaven les arquivoltes, així com el probable timpà que decorava l'interior de l'arc de mig punt.


Però sens dubte l'element més interessant que hi havia a l'interior del temple era el seu frontal d'altar.


Actualment es conserva en el Museu Episcopal de Vic, mentre que en el temple es pot contemplar una reproducció.


Es tracta d'una fusta policromada de finals del segle XII. En ella es representa a la Verge Maria amb el Nen a la falda en una mandorla.


En el nivell inferior trobem representants als sis profetes, mentre que en la part superior podem veure als tres Reis Mags i a Jesús arribant a Jerusalem el Diumenge de Rams.

Frontal conservat en el MEV   Frontal conservat en el MEV

Frontal conservat en el MEV   Frontal conservat en el MEV